Apitxat

Parlar valencià amb tres fonemes 'txe' per segon. Abundant a l'Horta, la Ribera Alta i la Safor del sud, també a algunes zones de Castelló, com en Onda, on la claven fonda.

Etxemples:

• En Alsira putxen per raerə perquè els fa mal el txenoll.
• Txe Contxin, quin contxunt!
• Oh, Txaro, quines txoies més txenials, quina embetxa.
• Tarontxes a dos quinsets!
• Aixina ,per damunt, n'hi han huit-centxs hòmens i 4 güelos.
• Se n'anem, o se quedem.
• Setxe txutxes d'un txutxat mentxen fetxe d'un pentxat.
• Quin txolgori, quanta txent txove buscant aixopluc per la plutxa.

En alguns parlars de l'apitxat sobretot el de la txent més txove s'està ascomençants a confondre la LL (la ñ del valencià) amb la I i es poden ascoltar cosses com estes: espii, iuna, iet, ietuga...

L'apitxat gatero (del poble de Gata de Gorgos) mereix un capítul apart.