L'idioma Nuosu (Nosu), també coneguda com a Yi del nord, Liangshan Yi, i Sichuan Yi és una llengua yi, sent aquesta considerada com la llengua de prestigi parlada pels Yi; aquesta llengua ha estat imposada pel govern Xinès com lingua franca d'aquest poble (en Mandarín: Yí iǔ, 彝語/彝语) i, com a tal, és l'única que s'ensenya a l'escola, tant de forma oral com en la seva forma escrita. És parlat per més de 2 milions de persones i aquesta xifra sembla anar en augment; 60% solament parla aquest idioma. Nuosu és el nom natiu Nuosu/Yi amb el qual ells mateixos ho nomenen i aquest no és usat en mandarí; encara que aquest pot ser traduït com (nuòsū iǔ 诺苏语/諾蘇語), els caràcters Xinesos per nuòsū no tenen equivalent.[1]

Infotaula de llenguaYi
'ꆇꉙ / Nuosu '
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6 milions
Autòcton deYis Modifica el valor a Wikidata
EstatXina
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
llengües birmo-qiànguiques
llengües lolo-búrmiques
llengües yi Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ii
ISO 639-2iii
ISO 639-3iii
SILIII

Sistema d'escriptura

modifica

El yi clàssic és un sistema logográico sil·làbic de 8000 a 10 000 glifos. Encara que similar a la xinesa en funció, els glifos són independents en la forma, amb pocs indicis d'una relació directa.

L'escriptura yi moderna (ꆈꌠꁱꂷ nuosu bburma [nɔ̄sū bʙ̝̄mā] «escriptura nuosu») és un sil·labari estandarditzat derivat de l'escriptura clàssica el 1974 pel govern xinès local. Va esdevenir l'escriptura oficial dels idiomes yi el 1980. Hi ha 756 glifs bàsics basats en el dialecte de Liangshan, a més de 63 per a les síl·labes que només es troben en els préstecs xinesos.

En 1958, el govern xinès havia introduït un alfabet basat en el llatí per a l'ús en Yi, basat en l'escriptura romanizada de Gladstone Porteous de Sayingpan.[2] (Substituït posteriorment per l'escriptura Yi.)

 
Un senyal en un parc públic en Xichang, Sichuan, Xina, mostrant text en yi modern, xinès i anglès.

Fonologia

modifica

Els equivalents escrits dels fonemes que figuren aquí són «pinyin yi». Per obtenir informació sobre l'escriptura real utilitzada consultar la secció anterior titulada «Sistema d'escriptura».

Consonants

modifica
Labials Alveolars Retroflexes Palatals Velars Glotals
Nasals sonores m //m// n //n// ny //ɲ// ng //ŋ//
sordes hm //m̥// hn //n̥//
Oclusives prenasalizades nb //mb// nd //nd//  mg //ŋɡ//
sonores /b/b /b/ /d/d /d/ gg //ɡ//
sordes b //p// d //t// g //k//
aspirades p //pʰ// t //tʰ// k //kʰ//
Africades prenasalizades nz //ndz// nr //ndʐ// nj //ndʑ//
sonores zz //dz// rr //dʐ// jj //dʑ//
sordes z //ts// zh //tʂ// j //tɕ//
aspirades c //tsʰ// ch //tʂʰ// q //tɕʰ//
Fricatives sordes f //f// s //s// sh //ʂ// x //ɕ// h //x// /h/x /h/
sonores v //v// ss //z// r //ʐ// i //ʑ// w //ɣ//
Laterals sonores l //l//
sordes hl //l̥//
Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i //i// i //z̞*// o //u//
Semitancades i //ə// o //o//
Semiobertes ie //ɛ// uo //ɔ//
Obertes a //a//

Identificat amb la vocal del mandarí 四 «quatre»

  • alt [˥] – escrit -t
  • descendent mitjà [˧˨] o mitjà [˧] – escrit -x
  • mitjà [˧] – no escrit
  • descendent mitjà [˨˩] – escrit -p

Referències

modifica
  1. Zhu Wenxu etc.
  2. Yi language

Bibliografia

modifica
  • Chen Kang [陈康]. 2010. A study of Yi dialects [彝语方言研究]. Beijing: Xina Minzu University Press.

Bibliografia addicional

modifica
  • Collective book, Ritual for Expelling Ghosts, A religious Classic of the Yi nationality in Liangshan Prefecture, Sichuan. The Taipei Ricci Institute (novembre 1998)
  • Dt. Linying, Dennis Elton Walters, Susan Gary Walters (editors). Nuosu Yi-Chinese-English Glossary. Arxivat 2014-09-18 a Wayback Machine. Nationalities Publishing House (2008). ISBN 978-7-105-09050-1/H.638.