- Calella - Calella. 21 de març de 2016. 175,8 km
La Volta a Catalunya repeteix el punt de sortida de les passades edicions, Calella, amb una etapa de mitja muntanya i cinc ports de muntanya puntuables per la zona del Montseny. Des de Calella el recorregut es dirigeix cap al nord per la N-II fins a Tordera, on deixen aquesta carretera per dirigir-se a Hostalric. Poc abans d'arribar-hi el recorregut pren direcció a Maçanet de la Selva, Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. A partir d'aquest punt la carretera s'endinsa a les Guilleries i comencen les primeres rampes ascendents camí de Sant Hilari Sacalm, on hi haurà el primer esprint intermedi del dia (km 79,7). Poc després comença l'ascensió a l'alt de les Guilleries (km 85,2; 4 km al 4,5%), de segona categoria. El descens enllaça amb l'ascensió a l'alt de Viladrau (km 95,3; 2,7 km al 5,5%). En passar per Seva comença l'ascensió al Collformic (km 120; 9,3 km al 5%), de primera categoria. El ràpid descens és interromput per la curta ascensió a l'alt del Montseny (km 136; 2,7 km al 6,8%), de segona categoria. A Sant Celoni (km 146,2) hi haurà el segon esprint intermedi del dia. Des del Vallès es tornarà a Calella per Vallgorguina, l'alt de Collsacreu (3,3 km al 4,7%), que es corona a poc més de 18 km per l'arribada, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.[1]
L'escapada del dia es va formar al quilòmetre 15, i va estar integrada per Lluís Mas (Caja Rural-Seguros RGA), Boris Dron (Wanty-Groupe Gobert) i Cameron Meyer (Dimension Data), que arribaren a tenir una màxima diferència propera als 6'. El gran grup els va tenir controlats en tot moment i foren neutralitzats a manca de 50 km per l'arribada, poc després de coronar Collformic. En l'ascens a l'alt del Montseny Louis Vervaeke (Lotto Soudal) marxa en solitari, però acabà sent neutralitzat a manca de 18, en l'ascensió a l'alt de Collsacreu. A manca de 5 km fou Nicolas Roche (Team Sky) el que ho intentà, però finalment s'arribà a Calella a l'esprint. El clar vencedor fou Nacer Bouhanni (Cofidis), que d'aquesta manera es refeia de l'error comès a l'esprint final en la recent Milà-Sanremo.[8][9][10]
| Resultats de la 1a etapa[11]
|
|
Classificació general després de la 1a etapa[11]
|
- 22 de març de 2016 — Mataró - Olot, 178,7 km
Etapa amb dues dificultats muntanyoses, una en la primera part de cursa i l'altra al quilòmetre 108,5 d'etapa, a 70 de l'arribada. Se surt de Mataró per fer un primer bucle pel Maresme, tot arribant fins a Sant Andreu de Llavaneres i novament cap a Mataró per enfilar cap a Argentona i Dosrius i afrontar primer port de muntanya del dia, l'alt de can Bordoi (2,4 km al 6,0%), de tercera categoria, que es corona al km 26. Un cop al Vallès l'etapa segueix cap a Sant Celoni, Vidreres i Llagostera, on té lloc el primer esprint intermedi del dia (km 78,3). Se segueix cap a Girona, on comença l'ascensió a l'alt dels Àngels (10 km al 3,8%), de 1a categoria. El descens els durà a Bordils, Celrà i Banyoles (km 140,8), on es troba el segon i darrer esprint del dia. Els darrers quilòmetres, tot i no presentar cap dificultat muntanyosa tenen sempre tendència a pujar i se superen 300 metres de desnivell en els 17 quilòmetres abans d'arribar a Olot.[1]
L'etapa quedà marcada pels atemptats de Brussel·les d'aquell mateix matí, per la qual cosa començà amb un minut de silenci, els equips belgues lluïren un braçalet negre i no es van fer els actes protocol·laris d'entrega de premis en finalitzar la mateixa. A nivell esportiu una escapada formada per Thomas De Gendt (Lotto Soudal), Laurens De Plus (Etixx-Quick Step), Kamil Gradek (Verva ActiveJet) i Boris Dron (Wanty-Groupe Gobert) va liderar bona part de l'etapa. De Gendt va ser el darrer em ser neutralitzat a manca de 15 km per l'arribada a Olot. Finalment aquesta es va decidir a l'esprint i Nacer Bouhanni demostrà ser el novament el més ràpid, amb la qual cosa ratificava el seu liderat a la general.[12]
| Resultats de la 2a etapa[12]
|
|
Classificació general després de la 2a etapa[12]
|
- Girona - La Molina. 23 d'agost de 2016. 171,1 km
Primera de les dues etapes d'alta muntanya de la present edició de la Volta. Amb sortida a Girona, el recorregut es dirigeix a Olot passant abans per Sant Esteve de Llémena i Sant Esteve d'en Bas (km 42,4), on hi ha situat el primer esprint intermedi del dia. Només passar Olot s'inicia l'ascensió a l'alt de Coubet (10 km al 5,5%), de primera categoria (km 90,6). El descens durà els ciclistes a Ripoll (km 80,2), on hi ha el segon esprint del dia, Campdevànol, Ribes de Freser i Planoles. Poc després comença l'ascensió a l'alt de Toses (6,3 km al 7%), de primera categoria (km 116,3). Un cop coronat el port es gira a l'esquerra per anar a trobar La Molina i iniciar així el circuit final al qual caldrà donar dues voltes. En aquest circuit hi ha l'ascensió a La Molina, que s'inicia a Das (km 136). Seran 10,1 km al 4,5% de mitjana d'un port dur en els primers quilòmetres, però amb falsos plans i fins i tot descens un cop passat La Masella. L'arribada final és a l'aparcament Font Canaleta de La Molina, a 1.695 metres.[1]
En els primers quilòmetres d'etapa es va formar una escapada integrada per set ciclistes: Julian Alaphilippe (Etixx-Quick Step), Koen Bouwman (Team LottoNL-Jumbo), Kevin Reza (FDJ), Johann Van Zyl (Dimension Data), Jan Hirt (CCC Sprandi), Huub Duijn (Roompot Oranje Peloton) i Alex Howes (Cannondale). Plegats superaren els dos primers ports del dia, moment en què Howes i Duijin marxaren en solitari al capdavant. Poc abans de la primera ascensió a La Molina se'ls uní Pieter Weening (Roompot Oranje Peloton), que havia saltat del gran grup pocs quilòmetres abans. Weening passà en primera posició per La Molina en la primera ascensió, però no pogué mantenir el ritme durant la segona ascensió i fou agafat per Louis Vervaeke (Lotto Soudal) a manca de 9 km per l'arribada. Mentrestant els grans favorits s'havien mantingut en un segon pla i no fou fins a manca de 3 km quan un atac de Wouter Poels (Team Sky) fou respost per Alberto Contador (Team Tinkoff). Poc després era Nairo Quintana (Movistar Team) el que atacava, tot i que controlat ben de prop per Contador i Richie Porte (BMC Racing Team). Fou Daniel Martin (Etixx-Quick Step) el que va sorprendre la resta de favorits i amb un atac a manca de 400 metres es presentà en solitari a l'arribada per aconseguir la victòria i el liderat. Contador arribà a 2", Quintana a 9 i Chris Froome a 12. El fins aleshores líder Nacer Bouhanni (Cofidis) es va veure obligat a abandonar a manca de 90 km, de la mateixa manera que Tom Dumoulin.[13][14][15]
| Resultats de la 3a etapa[13]
|
|
Classificació general després de la 3a etapa[13]
|
- Bagà – Estació d'esquí Port Ainé, 24 de març de 2016, 172,2 km
Etapa reina de la present edició, amb quatre ports de muntanya, dos d'ells de categoria especial i un de primera concentrats en els darrers 80 quilòmetres d'etapa. Només prendre la sortida els ciclistes iniciaran l'ascensió a l'alt del túnel del Cadí (5,4 km al 6%), de tercera categoria. En sortir del túnel es dirigiran cap a Alp i Puigcerdà (km 28), on hi ha el primer esprint intermedi del dia. Poc després, a Bolvir (km 33) hi ha el segon i darrer esprint del dia. Des d'aquí el recorregut seguirà la N-260 cap a Bellver de Cerdanya, Martinet, la Seu d'Urgell i Adrall (km 82,6), on comença la llarga ascensió al coll del Cantó (24,3 km al 4,5%), de categoria especial (km 108,3) i cima Peris de la cursa. Un llarg i ràpid descens durà a Sort per enllaçar amb l'ascensió a l'alt d'Enviny (8 km al 6,8) de primera categoria (km 136,3). Per una estreta carretera que passa per Olp a ruta arriba a Rialp i poc després s'inicia l'ascensió a Port Ainé (18,5 km al 6,5%), de categoria especial i punt final de l'etapa.[1]
En els primers quilòmetres d'etapa es va formar una escapada formada per 10 ciclistes: Philippe Gilbert (BMC Racing), Imanol Erviti (Movistar), Rubén Plaza (Orica GreenEdge), Thomas De Gendt (Lotto Soudal), Laurens ten Dam (Giant Alpecin), Kristijan Durasek (Lampre-Merida), Pieter Weening (Roompot), Boris Dron (Wanty), Aleksei Tsatévitx (Katusha) i Ben Swift (Team Sky). Els escapats aconseguiren una màxima diferència de 10' 30". En l'ascensió a l'alt d'Enviny l'escapada es trencà i Erviti i De Gendt quedaren al capdavant, mentre Weening enllaçava amb ells poc abans de coronar el port. Poc després era Weening el que passava a encapçalar la cursa, però fou superat per De Gendt en els darrers quilòmetres de l'ascensió a Port Ainé. De Gendt guanyà l'etapa amb poc més d'un minut sobre Nairo Quintana, que a manca de poc més d'un quilòmetre havia deixat enrere a Alberto Contador, únic dels favorits que havia pogut seguir el seu ritme fins aleshores. Quintana passà a liderar la cursa amb vuit segons sobre Contador.[16][17]
| Resultats de la 4a etapa
|
|
Classificació general després de la 4a etapa
|
- Rialp – Valls, 25 de març de 2016, 187,2 km
Etapa de transició una vegada finalitzada l'alta muntanya d'aquesta edició. El recorregut durà els ciclistes del Pallars fins al Camp de Tarragona, amb uns primers 65 quilòmetres amb tendència descendent, tot seguint la Noguera Pallaresa i el pas per la Pobla de Segur i Tremp. Aquest riu el deixaran per anar a buscar Àger, on hi ha el primer esprint intermedi del dia (km 68,4), i el primer port de muntanya del dia, el port d'Àger (9,6 km al 5%), de segona categoria (km 74,2). El descens els durà cap al pla de Lleida, tot passant per Balaguer, el Tarròs, on hi ha el segon esprint intermedi del dia (km 122,7) i Tàrrega, per un terreny pla i llargues rectes. A partir de Tàrrega s'inicia un terreny amb tobogans, de camí cap a la Conca de Barberà, en què es passa dels 400 als 850 metres en arribar a Belltall. Un marcat descens fins a Montblanc precedirà la segona i darrera ascensió del dia, el coll de Lilla (4,1 km al 4,8%) que es corona a manca de tan sols 10,6 km per l'arribada a Valls, just davant del pavelló dedicat a Xavier Tondo.[1]
Tot i els nombrosos intents no va ser fins després de l'esprint intermedi d'Àger, on Daniel Martin bonificà 3 segons i Alberto Contador un, quan es formà l'escapada del dia, formada per vuit ciclistes, entre els quals hi havia Wout Poels, Dario Cataldo i Carlos Verona. Plegats iniciaren l'ascensió al coll de Lilla, moment en què Poels atacà i marxà en solitari cap a la victòria final. Entre els favorits no hi hagué cap diferència i sols Rigoberto Urán va fer un tímid atac.[18][19]
| Resultats de la 5a etapa
|
|
Classificació general després de la 5a etapa
|
- Sant Joan Despí – Vilanova i la Geltrú, 26 de març de 2016, 197,2 km
Etapa més llarga de la present edició, amb un recorregut trencacames, bàsicament per terres del Garraf i el Penedès. Se surt de Sant Joan Despí amb uns primers quilòmetres totalment plans, passant per Cornellà de Llobregat, Viladecans i Castelldefels (km 10), on hi ha el primer esprint del dia. El recorregut va a buscar les costes del Garraf, on hi ha l'ascensió a l'alt de la Maladona (5,2 km al 3%), de tercera categoria (km 21,6). Un cop a Sitges deixen la costa per dirigir-se cap a l'interior, tot passant per Sant Pere de Ribes, Sant Pere Molanta, Sant Sadurní d'Anoia, Guardiola de Font-rubí, Sant Martí Sarroca, Vilafranca del Penedès i Sant Jaume dels Domenys. Només sortir d'aquesta vila comença l'ascensió a l'alt de les Ventoses (7,5 km al 6,7%), de segona categoria (km 116,5). El descens conduirà els ciclistes fins al Monestir de Santes Creus, la Juncosa de Montmell, Llorenç del Penedès i l'Arboç. L'arribada a Vilanova i la Geltrú, punt final d'etapa, es fa procedent de Castellet i la Gornal per la carretera del pantà de Foix.[1]
| Resultats de la 6a etapa
|
|
Classificació general després de la 6a etapa
|
- Barcelona – Barcelona, 27 de març de 2016, 136,4 km
Etapa curta i moguda pels voltants de Barcelona, amb sortida real a l'Hospitalet de Llobregat i dues petites dificultats muntanyoses, l'alt d'Ullastrell (7 km al 3,5%) i l'alt de Corbera (3,9 km al 4,7%), de segona i tercera categoria respectivament i que es coronen als quilòmetres 27 i 42. Els darrers 52 quilòmetres es fan al circuit final per la muntanya de Montjuïc, on s'han de fet vuit voltes, amb vuit passos puntuables per l'alt de Montjuïc (2 km al 5,7). Els esprints del dia es troben a Molins de Rei (km 8,3) i Sant Vicenç dels Horts (km 52,8).[1]
| Resultats de la 7a etapa
|
|
Classificació general després de la 7a etapa
|
Catalunya
Nairo Quintana
Alberto Contador
Daniel Martin
Thomas De Gendt
Hugh Carthy
BMC Racing Team
Etapa
Nacer Bouhanni
Daniel Martin.svg){kind=small}
Thomas De Gendt
Nairo Quintana Rojas
Wout Poels
Davide Cimolai
Aleksei Tsatévitx
Nairo Quintana (COL) 
Alberto Contador (ESP)
Daniel Martin (IRL)
Richie Porte (AUS)
Tejay van Garderen (USA)
Romain Bardet (FRA)
Ilnur Zakarin (RUS)
Chris Froome (GBR)
Wout Poels (NED)
