Vladímir Fok
Vladímir Fok (rus: Владимир Александрович Фок) (Sant Petersburg, 22 de desembre de 1898 - Sant Petersburg, 27 de desembre de 1974) fou un físic soviètic, que va realitzar desenvolupaments fundacionals en mecànica quàntica i electrodinàmica quàntica.
Biografia
modificaVa néixer el 1898 a St. Petersburg, Rússia. El 1922 es va llicenciar a la Universitat de Petrograd, on feu també el doctorat i esdevingué professor el 1932. De 1919 a 1923 i 1928 a 1941 va col·laborar amb l'Institut Estatal d'Òptica Vavilov, del 1924 al 1936 amb l'Institut de Físiques i Tecnologia de Leningrad, i els períodes 1934–1941 i 1944–1953 amb l'Institut Lébedev de Física.
Les seves contribucions científiques principals són en el desenvolupament de la física quàntica, tot i que també contribuí significativament als camps de la mecànica, òptica teòrica, teoria de la gravitació, i física de medis continus. El 1926 va derivar l'equació de Klein-Gordon. Va donar el seu nom a l'espai de Fok, la representació de Fok i l'estat de Fok, i va desenvolupar el mètode de Hartree–Fok el 1930. Fok va fer contribucions importants en la teoria de la relativitat general, concretament en problemes amb N-cossos.
A Leningrad, Fok va crear una escola científica en física teòrica i va rellançar l'educació de física en l'URSS a través dels seus llibres. Va escriure el primer llibre de text sobre les Fundacions de mecànica quàntica (1931) i una monografia molt influent sobre La teoria de l'espai, temps i gravitació (1955).
Historiadors de la ciència, com Loren Graham, veuen en Fok el representant i proponent de la teoria de relativitat d'Einstein dins del món soviètic. Així quan els filòsofs més marxistes presentaven objeccions a la teoria de relativitat, Fok emfasitzava la comprensió materialística de la relativitat que coincidia filosòficament amb el marxisme.
Fou membre de ple dret (acadèmic) de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (1939) i membre de l'Acadèmia Internacional de Ciència Quàntica Molecular.
Referències
modifica- Graham, L. (1982). "La recepció de les idees d'Einstein : Dos exemples contrastant cultures polítiques." En Holton, G. I Elkana, Y. (Eds.) Albert Einstein: perspectives Històriques i culturals. Princeton, NJ: Princeton, pp. 107–136
- Fok, V. A. (1964). "La Teoria de l'Espai, Temps i Gravitació". Macmillan.
Bibliografia
modifica- Chelikowsky, James R. Introductory Quantum Mechanics with MATLAB (en anglès). Wiley VCH Verlag, 2019. ISBN 978-3-527-40926-6.
- Gorelik, Gennady. «Vladimir Fock: Philosophy of Gravity and Gravity of Philosophy». A: John Earman, Michel Janssen, John D. Norton (eds.). The Attraction of Gravitation: New Studies in the History of General Relativity (en anglès). Birkhäuser, 1993, p. 308-331. ISBN 0-8176-3624-2.
- Mortimer, Robert G. Physical Chemistry (en anglès). Elsevier, 2008. ISBN 978-0-12-370617-1.
- Прохоров, Лев Васильевич «В. А. Фок - классик XX века» (en rus). Вестник Санкт-Петербургского университета. Серия 4, Vol. 4, 2009, pàg. 139-148. ISSN: 0132-4624.
- Rickles, Dean. Covered with Deep Mist: The Development of Quantum Gravity (1916-1956) (en anglès). Oxford University Press, 2020. ISBN 978-0-19-960295-7.
- Трифонов, Евгений Дмитриевич «Мои воспоминания о В. А. Фоке» (en rus). Вестник Санкт-Петербургского университета. Серия 4, Vol. 4, 2009, pàg. 149-153. ISSN: 0132-4624.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vladímir Fok» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Бучаченко, А.Л. «ФИЗИК В.А.ФОК ЗАЩИЩАЕТ ХИМИЮ». Институт истории естествознания и техники им. С.И. Вавилова, 2001. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2019. [Consulta: 22 febrer 2021]. (rus)
- Martinez, Jean Philippe; Lacki, Jan. «Vladimir Fock and the defense of modern theories in Soviet Union». Schweizerische Physikalische Gesellschaft, 2015. [Consulta: 22 febrer 2021]. (anglès)