Vinalesa

municipi del País Valencià

Vinalesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell, Foios i amb València.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVinalesa
Imatge
Ermita de Santa Bàrbara de Vinalesa
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 32′ 16″ N, 0° 22′ 15″ O / 39.53786°N,0.37075°O / 39.53786; -0.37075
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
CapitalVinalesa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.495 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.284,31 hab./km²)
GentiliciVinalesí, vinalesina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1,53 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud14 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMontcada (Horta Nord)
Dades històriques
PatrociniHonorat d'Arle Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatdijous
Festa patronalDel 9 al 14 d'octubre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancisco Javier Puchol Ruiz (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46114 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46260 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46260 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvinalesa.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Vinalesa està edificada a l'esquerra del barranc del Carraixet i el seu nucli urbà forma un gran arc a través de la carretera que va de Meliana a Montcada. El territori que ocupa és pla, amb un pendent suau de nord-est a sud-est i està situat a una altura de 21 metres.

El terme municipal té una extensió de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a sòl rústic dedicat a l'agricultura de regadiu. El sòl urbà està ocupat per 22,4 ha el que suposa el 14,4% del total del terme.

El clima de Vinalesa pertany al tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i caloroses a l'estiu. Les precipitacions són escasses donant-se pluges de forta intensitat horària a la primavera i la tardor. Té una temperatura mitjana de 17,3º.

Història

modifica

Alqueria musulmana que fou propietat de Bertomeu Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret. L'any 1394, va comprar-la la seua vídua, Castellana, casada en segones núpcies amb Pere Busquets. L'any 1472, el senyoriu era del metge Gabriel Garcia, a instàncies del qual es va desmembrar la capella, que fins aleshores havia pertangut al municipi de Foios i passà a ser independent. L'església actual es va acabar de construir l'any 1779. En 1694 es va crear la Confraria de la Mare de Déu del Rosari, que perdura fins hui. A finals del segle xviii es va instal·lar en el municipi la important fàbrica de filats Lapayese.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
1.272 1.463 1.681 1.866 1.872 2.161 2.062 2.210 2.414 2.216 2.341 2.592 2.783 3.166

Economia

modifica

L'agricultura ha sigut històricament l'activitat principal de Vinalesa. En el segle xviii, el francès Joseph Lapayese va construir la que havia de ser una de les més importants i modernes fàbriques de seda del País Valencià, en un context d'important desenvolupament de la indústria sedera de València. Va destacar tant per la innovadora font d'energia que suposava la força motriu de l'aigua de la Séquia Reial de Montcada, com per la integració de les dones en la plantilla de treballadors. La fàbrica va canviar de propietaris diverses vegades durant la seua història: José Casadeván o la família Trenor. També va patir la crisi de la seda i es va reconvertir en fàbrica de jute i espart.

La fàbrica de sacs de jute Rafia Industrial, S.A. va prendre el testimoni d'esta històrica fàbrica. Amb la recent construcció del polígon industrial s'espera desenvolupar l'activitat industrial i de terciària.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Vinalesa (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Vinalesa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Francisco Javier Puchol Ruiz 781 40,95% 5 (  1)
Partit Popular   Gema Blat Marí 618 32,41% 4 (  1)
Compromís per Vinalesa   Víctor Martínez Puchol 385 20,19% 2 ( )
Altres candidatures[a][b]   92 4,82% 0 (  -2)
Vots en blanc   31 1,63%
Total vots vàlids i regidors 1.907 100 % 11
Vots nuls 33 1,70%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.940 73,01%**
Abstenció 717* 26,99%**
Total cens electoral 2.657* 100 %**
Alcalde: Francisco Javier Puchol Ruiz (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de PSPV i 2 de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ València,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2019 l'alcalde de Vinalesa és Francisco Javier Puchol Ruiz del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Felipe Navarro Fuster GI[c] 19/04/1979 --
1983–1987 Felipe Navarro Fuster AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 María Rosario Resurrección Orts UV 30/06/1987 --
1991–1995 Rafael Pardo Peydro PP 15/06/1991 --
1995–1999 Rafael Pardo Peydro PP 17/06/1995 --
1999–2003 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Julio Martínez Blat PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Julio Martínez Blat
Alba Cataluña Peydro
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
13/06/2015
01/06/2017
Defunció
--
2019-2023 Francisco Javier Puchol Ruiz PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments

modifica
  • Església de Sant Honorat. Va ser construïda en el segle xviii en estil neoclàssic amb elements barrocs. Destaca la gran façana amb frontó corb a l'esquerra de la qual se situa una torre amb dos cossos i una petita cúpula mentre que a la seva dreta es troba el cos d'una torre inacabada.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Té un aire senzill. La façana amb rematada de frontó lluu el seu un petit campanar en el vèrtex i una finestra quadrada sobre una boga recta. Es tracta d'una nau central única i de caràcter i ús religiós, amb una antiguitat entre 250 i 300 anys. Es troba a Gafaüt.
  • Antiga Fàbrica de la Seda. Edifici de finals del segle xviii, va ser el primer centre fabril valencià utilitzant la força motriu de l'aigua de la Séquia Reial de Montcada. Actualment,[Quan?] s'utilitza com edifici per a diversos serveis socials de l'Ajuntament.
  • Escoles Velles. Estan formades per dues naus rectangulars i idèntiques en estil modernista amb murs de maçoneria i coberta de teula àrab. Recentment,[Quan?] s'han restaurat per a allotjar des de 2011 un Centre de Dia per a persones majors.
  • Alqueries. Són un exemple de l'arquitectura tradicional. Les alqueries (o popularment "alcries") inventariades a Vinalesa, totes elles de propietat privada, són les següents: Alqueria de Pèls (enderrocada), Alqueria del Serè, Alqueria del Picó i Alqueria del Naso. A prop del poble, però ja fora del terme, trobem la interessant Alqueria del Pi. Tenen unes característiques arquitectòniques comunes i estan orientades cap a llevant per a aprofitar la brisa del mar i la llum del sol. Algunes estan habitades, però majoritàriament estan en estat ruïnós.

Llocs d'interès

modifica
  • La Devesa. Era una casa de cultiu i oci que constava d'una casa, corrals per a animals diversos, un petit jardí i una horta adjunta que s'estenia aproximadament des de la plaça de l'Ermita fins a l'Anell de la Séquia Reial de Montcada. En total unes 75-80 Ha. Actualment, constitueix un paratge natural format per un passeig i una àrea natural el símbol de la qual és el Pi de l'Anell. Actualment, els terrenys són de propietat municipal on s'ha construït el Poliesportiu Municipal.
  • Barranc de Carraixet. Separa el terme municipal de Vinalesa amb el d'Alfara del Patriarca i de València. Transcorre pegat al nucli urbà i ha sigut lloc d'encontre i passeig per als vinalesins. Les periòdiques "barrancades" que històricament afecten el poble han alimentat diverses llegendes al voltant d'ell relacionant-lo amb miracles del patró Sant Honorat.
  • El Cano. Sifó per on la Séquia Reial de Montcada creua el Carraixet, entre Alfara i Vinalesa. Datable entre època romana i musulmana.

Festes Locals

modifica

Pel que fa a les festes o celebracions de caràcter religiós, destaquen de les Festes de Sant Honorat (patró de Vinalesa), de Santa Bàrbara, Verge del Pilar i Verge del Roser, que se celebren durant la primera quinzena del mes d'octubre, quan també se celebra la festivitat del 9 d'octubre, de caràcter cívic. Les Festes d'octubre estan farcides d'elements religiosos com ara misses, processons, cants d'aurores, etc.; grans sopars populars a on els veïns es reunixen en el pati del Centre Cívic, activitats culturals dedicades a la gent major, als xiquets o el concert de la Societat Renaixement Musical de Vinalesa; discomòbils, orquestres, ball de disfresses i altres activitats dedicades als jóvens. Les famoses calderes d'arròs caldós amb fesols i naps també són un element que aglutina i identifica Vinalesa amb altres pobles de l'Horta Nord.

Gastronomia

modifica

La gastronomia del municipi té una gran autenticitat. A banda, de tots els plats valencians que s'elaboren, com totes les modalitats d'arròs i hortalisses hi ha uns quants menjars autòctons i propis de Vinalesa.

  • Calderes. És un plat amb molta tradició històrica i possiblement Vinalesa fou el primer poble on es començaren a fer. En els seus orígens era el menjar que es repartia per als pobres. Actualment, s'ha convertit en tot un ritual. L'elaboració del plat és prou costós, ja que els cuiners comencen de bon matí a fer-les. La vesprada d'abans un grup de dones, anomenades les "pelaores", es dedica a pelar totes les verdures necessàries per a fer les calderes. Normalment, es solen fer quinze o setze calderes. El nom correspon a l'aparell en què es couen que, com el nom diu, és una gran caldera. El plat s'anomena arròs amb fesols i naps, que són els ingredients bàsics. A més, també porta creïlla, nap i col, penca, botifarra, carn de corder i ossos, tanda de porc i cansalada, orella, cua i morro de porc.
  • Coques Cristines. És un dolç típic de Vinalesa fet a base d'ametla i sucre en forma de coca.

Personalitats destacades

modifica
Categoria principal: vinalesins
N. nom i llinatges activitat m.
1862 Rafael Mollá i Rodrigo metge 1930
1914 José Blat Gimeno mestre 2003
1926 Francisco Ros Casares empresari 2014
1940 Honorat Ros i Pardo filòleg 2023
1954 Vicent Pardo Peris escriptor
1957 Julio Martínez Blat alcalde 2017
1964 Arturo Ros Murgadas bisbe
1974 José Enrique Gutiérrez Cataluña ciclista
1986 Lara Salvador Peydro actriu
1988 Guillermo Ros Lluch escultor
1991 Francesc Xavier Puchol i Catalunya pilotari
  1. També participaren a les eleccions de 2015: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (92 vots, 4,82%).
  2. Veïns per Vinalesa (VxV), que no es presentà, perdé 2 regidors que obtingué en 2015.
  3. GI són les sigles de Grup Independent

Referències

modifica
  1. Redacció «PSPV i Compromís reediten el pacte a Vinalesa amb un Govern encapçalat pel socialista Javier Puchol». www.hortanoticias.com, 13-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.518 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 123 [Consulta: 16 juny 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Vinalesa», 26-05-2019. [Consulta: 16 juny 2019].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vinalesa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Enllaços externs

modifica