La Vila Olímpica del Poblenou
La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.
| ||||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona, Vila Olímpica i barri  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Vila Olímpica | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| Districte | Sant Martí | |||
| Població humana | ||||
| Població | 9.395 (2021) (9.962,88 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 94,3 ha | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46124 | |||
.jpg)
En una vella zona industrial del Poblenou, anomenada Nova Icària en record dels antics socialistes utòpics, es va construir el barri de la Vila Olímpica com a residència dels esportistes participants en els Jocs Olímpics de 1992.[1][2]
El disseny del conjunt va ser obra d'un equip d'arquitectes compost principalment per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay (MBM arquitectes) i Albert Puigdomènech. El projecte inicial preveia la construcció de quatre gratacels, com una mena de senyera gegantina, però el Ministeri d'Obres Pùbliques i Urbanisme (MOPU) va considerar que, d'acord amb la llei de costes recentment aprovada, només s'hi podrien edificar dos, la Torre Mapfre i l'Hotel Arts.[3] Els sectors catalanistes ho van considerar com una clara provocació, tenint en compte el precedent de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, enderrocades durant la dictadura de Primo de Rivera.[3][4]
L'operació urbanística va anar a càrrec de l'empresa mixta Vila Olímpica SA (VOSA), constituïda el desembre del 1986, i suposava, alhora, la recuperació d'aquest front litoral per la ciutat i la creació d'espais de lleure com el Port Olímpic, els parcs del Port i de la Nova Icària i la platja d'aquest mateix nom. L'any 1989, VOSA es va integrar al Barcelona Holding Olímpic SA.[5] El fons d'aquesta empresa, format per 63.838 fotografies, es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
També s'hi troba la presó de Wad-Ras i un campus de la Universitat Pompeu Fabra, ubicada a les renovades instal·lacions d'uns antics quarters militars. La biblioteca ocupa l'edifici del Dipòsit de les Aigües, que antigament alimentava la cascada del Parc de la Ciutadella.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ Carbonell, Jordi. "La Vila Olímpica, deu anys després", a Miquel de Moragas, Miquel Botella (2002), Barcelona : l'herència dels Jocs (1992-2002). Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport UAB: Bellaterra, 2002, p. 321-341.
- ↑ 3,0 3,1 directe.cat, 7 de setembre de 2009, Les quatre torres Arxivat 2013-10-02 a Wayback Machine.
- ↑ La ciudad de los arquitectos, Barcelona, Anagrama, 1994, de Llàtzer Moix
- ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 156. ISBN 978-84-9850-029-5.
Enllaços externs
modifica
- «La Vila Olímpica del Poblenou». Ajuntament de Barcelona.