La Vall de Laguar

La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià a l'oest de la comarca de la Marina Alta, a les comarques centrals del País Valencià. La vall de la qual rep el nom és coneguda per les seues cireres i per les diverses rutes senderístiques que hi ha. El municipi està format per un conjunt de tres pobles i un sanatori. El primer és Campell, també denominat poble de Baix (poble Baix); el segon és Fleix, també anomenat poble d'Enmig; i el tercer poble és Benimaurell, també anomenat poble de Dalt (poble Dalt). A l'entrada de la vall i com a nucli pertanyent a tot el conjunt, trobem una colònia residencial o sanatori a Fontilles. El topònim Laguar prové de l'àrab i és una evolució d'Al-Agwar, que significa 'les coves'.

La Vall de Laguar

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 46′ 37″ N, 0° 06′ 36″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Vall de Laguart (en)
Conté la subdivisió	Benimaurell el Campell
Població humana
Població	873 (2023) (37,96 hab./km²)
Gentilici	Guarer, Guarera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Calpe, Murla y Vall de Laguar-Pozo Lucifer Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta Mancomunitat Intermunicipal de Vall de Laguar y Orba Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta
Superfície	23 km²
Altitud	450 m
Limita amb	Benigembla Orba Tàrbena Murla Castell de Castells la Vall d'Ebo
Partit judicial	Dénia
Organització política
• Alcalde	Joan Carles Mengual
Identificador descriptiu
Codi postal	03791
Fus horari	UTC 01:00
Codi INE	03137
Codi ARGOS de municipis	03137
Lloc web	lavalldelaguar.es

Geografia

El terme municipal de la Vall de Laguar limita amb els termes d'Orba, la Vall d'Ebo, Castell de Castells, Benigembla i Murla, tots municipis de la Marina Alta. S'hi pot accedir per l'eixida 62 (Ondara) i eixida 63 (Benissa), de l'autopista AP-7 E-15 en direcció a Orba. Està situada a una altitud mitjana de 500 metres, entre dues serres que conformen la vall. A un costat té el barranc de l'Infern, format pel riu Girona, que separa la serra de la Carrasca o d'Ebo (de 1.000 msnm) de la serra del Migdia i travessa tota la vall fins a arribar a l'embassament d'Isbert. A l'altre costat hi ha la serra del Cavall Verd o serra del Penyó (de 800 msnm d'altitud), que alberga multitud de fonts i brolladors.

Història

La història cristiana de Vall de Laguar es pot dir que comença al segle xiii, sota el govern del llegendari Al-Azraq, cabdill andalusí que es va aixecar en armes contra la invasió dels exèrcits de la corona d'Aragó. La seua revolta va suposar un gran obstacle per a les conquestes del rei aragonès Jaume I. En arribar les tropes de Jaume I a les portes del seu domini, Al-Azraq va signar un tractat de pau, pel qual es va acordar una treva de tres anys i el vassallatge al rei catalanoaragonès. A la tardor de 1247, Al-Azraq va trencar la treva perquè les tropes cristianes pressionaven els territoris del seu senyoriu, però al seu alçament van seguir deu anys d'exili. El 1276, va encapçalar de nou una gran rebel·lió, però va ser vençut a la fi d'abril de 1276. Al juliol del mateix any mor també Jaume I; el seu fill Alfons acabarà amb la rebel·lió entre 1277 i 1278.

Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina, la comarca va ser repartida entre els militars catalans i occitans, cristians vells que van ajudar en la conquesta. Passats uns quants anys, els moriscs més rebels van aixecar els ànims d'altres moriscs més dòcils i van profanar la parròquia de Santa Anna. A causa d'eixos avalots, l'emperador Carles I va publicar un decret que obligava tots els moriscs a batejar-se. Molts, per no abandonar les seues terres i els seus béns, es van veure obligats a fer-ho, la qual cosa va provocar nous avalots. En conseqüència, Felip II prengué com a mesura de prevenció que, per sorpresa, foren desarmats tots els moriscs de totes les viles i llocs del Regne de València (desarmament dels moriscos valencians). Va ser el seu fill Felip III qui, en escoltar les reclamacions dels cristians (abusos, sacrilegis i indisciplina dels moriscs) va dictar el famós decret.

La Vall de Laguar va ser l'últim reducte de la revolta dels moriscs valencians. El novembre de 1609, davant la seua debilitat, es van rendir al Pla de Petracos i van ser expulsats definitivament i conduïts al nord d'Àfrica. El 14 de juny de 1611, la Vall de Laguar era repoblada mitjançant escriptura de nova repoblació, per agricultors procedents de l'illa de Mallorca. Encara hui la influència mallorquina forma part de les senyes d'identitat de Laguar, on la majoria de cognoms són mallorquins, i també es fa palesa en la manera de parlar dels guareros, farcida de paraules mallorquines.

Economia

Barranc de l'infern (graons moriscos)

Al municipi predomina l'agricultura de secà, encara que en declivi. Principalment es cultiva la cirera i l'ametla, tot i que també hi ha altres cultius com les oliveres, els garrofers i les figueres. Gràcies als marges de pedra seca, s'ha habilitat la falda de la muntanya configurant petites foies per poder adaptar els conreus al terreny.

Les cireres recol·lectades al municipi de Laguar formen part de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Cireres de la Muntanya d'Alacant, amb seu localitzada a Alpatró, poble que forma part de la veïna Vall de Gallinera.

Els darrers anys el turisme rural ha anat adquirint importància. Les sendes esglaonades amb més de deu mil esglaons que feren els antics moriscos per a anar a les terres de conreu a l'altra banda del barranc de l'Infern, ara convertides en PR-CV 147, són trepitjades per milers de senderistes, molts dels quals busquen les fonts i la gran quantitat d'herbes medicinals que hi ha. També s'observa un augment de la fauna salvatge, com senglars, miloques o aufranys, corbs, genetes, mosteles, oriols, cabres salvatges. La serra de Migdia, així com el Cavall Verd, estan recuperant la població de pi, matolls i margalló. Al caliu del turisme actiu, ha nascut a La Vall de Laguar una oferta hostalera amb cases rurals, hotel, càmping i bungalous i diversos restaurants.

Demografia

L'evolució de la població durant el segle xx ha anat descendint arran de l'èxode rural viscut al municipi, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1986	1987	1988	1989	1900	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2007	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016
1.627	1.429	1.541	1.585	1.658	1.628	1.451	1.261	1.064	1022	1011	1008	994	992	988	976	968	950	939	918	904	912	912	892	885	884	894	932	937	987	981	961	959	942	872	826	801

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Compromís per la Vall de Laguar (Compromís) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Vall de Laguar
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per la Vall de Laguar		Juan Carlos Mengual Mengual	330	69,33%	5 ( 1)
	Partit Popular		Juan Ignacio Seguí García	117	24,58%	2 (-1)
	Vots en blanc			29	6,09%
Total vots vàlids i regidors				476	100 %	7
	Vots nuls			18	3,64%
Participació (vots vàlids més nuls)				494	69,58%**
Abstenció				216*	30,42%**
Total cens electoral				710*	100 %**
Alcalde: Juan Carlos Mengual Mengual (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC, JEZ Dénia, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2019 l'alcalde de la Vall de Laguar és Juan Carlos Mengual Mengual de Compromís per la Vall de Laguar (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Oliver Vicens	CI	19/04/1979	--
1983–1987	José Oliver Vicens	CI	28/05/1983	--
1987–1991	José Vicente Puchol Vicens	IVL	30/06/1987	--
1991–1995	José Vicente Puchol Vicens	IVL	15/06/1991	--
1995–1999	Juan José Puchol Riera	EU-EV	17/06/1995	--
1999–2003	Juan José Puchol Riera	EUPV	03/07/1999	--
2003–2007	Juan José Puchol Riera	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Juan José Puchol Riera Paco Gilabert Mengual	PSPV-PSOE PP	16/06/2007 15/06/2009	moció de censura --
2011–2015	Paco Gilabert Mengual	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Paco Gilabert Mengual	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Carles Mengual Mengual	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments destacats

• Fontilles. És un sanatori de principis del segle xx que és localitzat a l'entrada de la vall. El recinte està rodejat per un mur de pedra.
• Presa d'Isbert: es localitza al riu Girona.
• Pintures rupestres del riu Girona, pertanyents a l'art llevantí.
• Torre de la Casota. Es tracta de les restes d'un edifici militar d'època almohade. És de planta rectangular i té una torre que combinava funcions de vigilància i de defensa. La seua construcció en un punt estratègic coincidix amb un moment de fortificació del territori andalusí davant l'avanç dels regnes cristians.
• Castell de Pop. Castell d'origen musulmà.
• Castell de les Atzahares.
• Esglésies d'origen cristià que daten del segle xviii: Sant Cosme i Damià a Benimaurell, Sant Pasqual a Fleix i Santa Anna a Campell.

Llocs d'interés natural

Vista general de La Vall de Laguar

• Barranc de l'Infern: és el nom que rep l'encaixament del riu Girona al seu pas entre la serra del Migdia i la serra d'Ebo. Molts excursionistes l'utilitzen per fer ràpel i descens de barrancs.
• Barranc dels Llidoners. Situat a Benimaurell, és un barranc de roca calcària on es practica el barranquisme.
• Barranc dels Racons. Situat a Benimaurell, és un barranc llarg de roca calcària.
• Serra del Penyal o del Penyó: relleu delimitat pel riu Girona i pel riu Gorgos o riu Xaló. Les seues altituds oscil·len aproximadament entre els 700 i els 800 metres. A l'extrem est se situa el Cavall Verd, muntanya de 793 metres d'alçada situada entre els termes municipals de Benigembla i la Vall de Laguar.
• Les Jubees. Aantigues cases localitzades pròximes a les terres de cultiu. Per tal d'accedir-hi, cal seguir el sender PRV-147.
• El Collao. És un port de muntanya que comunica la Vall de Laguar amb Castell de Castells i Benigembla. Antigament, hi passava un camí destinat al transport de la neu que emmagatzemaven al pou de neu (cava) de la serra d'Ebo o de la Carrasca. Es tracta d'un node d'unió entre les terres de cultiu del vessant del riu Gorgos i les del riu Girona, delimitades per la serra del Penyó.
• Fonts. Al llarg del terme municipal hi ha diverses fonts, com ara la font del Gel, la font dels Olbis, la font de Benimaurell, la font de Campell, de Fleix, la font del Nap o del Penyó. Algunes s'assequen durant l'estiu i a la tardor tornen a brollar.

Gastronomia

Article principal: Cuina de la Marina Alta

• Coques de dacsa, localment conegudes com a bollos.
• Coques al forn.
• Arròs amb fesols i penques.
• Arròs al forn.
• Espencat.
• Mullador.
• Cous-cous.
• Putxero.
• Sang amb ceba i tomaca.

Cultura

L'esport per excel·lència per a la població del municipi és la pilota valenciana. El club de pilota de la Vall de Laguar participa en la lliga a Llargues d'Alacant, d'on ha sortit campiona diverses vegades. Els carrers on es juga a pilota són dos, el carrer del Príncep o del "trinquet" a Benimaurell i el carrer Major a Campell. El sambori ha sigut, i és, un dels jocs populars més practicats pels xiquets i xiquetes de la vall.

Alguns dels concerts destacats duts a terme a la localitat són el concert del 24 d'agost del 2001 on varen tocar Obrint Pas, La Gossa Sorda i Substream; el concert del 2 de maig del 2003 amb La Gossa Sorda, Sva-ters, Sant Gatxo, Homo no Sapiens i Budell; el concert del 21 d'agost del 2004 amb Sva-ters, Mugroman, Represàlia i Skalissai; el concert del 16 d'agost del 2012 amb Tashkenti, Mugroman i Desgavell; o el concert del 14 d'agost del 2015 amb El Diluvi], Lilit i dionís, Tardor, Meteor i The Hoaxx.

Festivals

• Arrels 2009 (13, 14 i 15 d'agost): organitzat pel col·lectiu Arrels amb motiu del IV Aplec per la terra i amb el lema "Estimem i valorem la nostra terra". Entre les activitats dutes a terme destacaren: excursions, xerrades i actuacions dels grups musicals La Gossa Sorda, Desgavell, 121 db, La Romàntica del Saladar, Pau Alabajos i Verd Cel.

Novel·les que tenen per marc el municipi

• BORRELL, Joaquim: El cavall verd. Edicions del Bullent. Primera edició 2001. Picanya (l'Horta).
• GUARDIOLA, Pepa: Collidors de neu. Editorial Alfaguara-Voramar. Primera edició 1995 i setena edició 2007. Picanya (l'Horta).

Personatges il·lustres

• José Vicente (1965-), conegut localment com a Màlia, pilotari.
• Héctor (1986-), conegut localment com a Pepico, pilotari.
• Ruben Moreno "Morenet" pastor de Font Figuera

Bibliografia

• MORA, Ignasi: Dénia i la Marina Alta. Ciutats i comarques valencianes. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura. Editat el 1995. Oliva.
• CAPÓ, Bernat: Terra de cireres. Edicions del Bullent. Editat el 2002. Picanya.
• RIERA MOLL, Daniel: La Vall de Laguar, tradició i canvi a un municipi de la muntanya alacantina, Ajuntament de la Vall de Laguar, 2005.
• Generalitat Valenciana: La Cirera de la Muntanya d'Alacant. Producte amb Indicació Geogràfica de la Comunitat Valenciana. Col·lecció de la terra a la taula. Editat el 2003. La Pobla Llarga.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament de La Vall de Laguar Arxivat 2020-11-29 a Wayback Machine.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.