Vaga general
Una vaga general és un mecanisme de pressió social obrera consistent en la paralització del sistema productiu d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió. Quan toca tot un país es parla de vaga nacional.[1] Va junts amb manifestacions al carrer, mítings i sovint amb bloqueig d'eixos de transport o infraestructures essencials per tal de paralitzar el país i aconseguir un objectiu econòmic o polític.
| Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
Al pas del segle xix al segle xx van ser molt comunes perquè els moviments sindicals tenien una gran influència a nivell internacional. Destaca la vaga general del 1917 que malgrat la repressió i victòria militar va ser un pas important en la fi de l'imperi espanyol.[2] Les vagues generals van ser freqüents a Països Catalans durant les primeres dècades del segle xx organitzades per moviments anarquistes. Francesc Ferrer va fundar el 1901 la revista llibertària Huelga General (1901-1903), dirigida per Ignaci Clarià.[3]
Una de les vagues més importants al segle xx va tenir lloc a París i França al maig de 1968. Durant el franquisme va haver-hi moviments vaguístics molt importants, sobretot durant els anys 1970. Destaquen les tres vagues generals de la comarca del Baix Llobregat (dues el 1974 i una el 1976) i la vaga general de Sabadell del febrer de 1976.[4]
Principals vagues als Països Catalans
modifica| Aquesta llista és incompleta. |
Segle XIX
modifica- 1855, juliol (indefinida). Vaga general[5] circumscrita a Catalunya.
Segle XX
modifica- 1917, agost (indefinida). Vaga general revolucionària de 1917,[6] convocada per la UGT.
- 1919, febrer i març (indefinida), Vaga de La Canadenca, convocada per la CNT a l'empresa Barcelona Traction, Light and Power que es trasllada ràpidament a la ciutat.
- 1934, octubre (indefinida). Vaga revolucionària d'octubre de 1934, que esclata principalment a Astúries i Catalunya.
- 1936, juliol (indefinida). Vaga revolucionària contra l'aixecament feixista, convocada per UGT i CNT.
- 1951, març (indefinida) Vaga de tramvies, boicot de la població contra l'augment de preus.
- 1976, febrer (indefinida). Vaga general a Sabadell, contra la repressió i el franquisme.
- 1976, 12 de novembre (24h). Vaga general contra les mesures d'Adolfo Suárez i per l'amnistia i les llibertats democràtiques, convocat per CCOO, UGT i USO.
- 1978, 5 d'abril (24h). Vaga general convocada a nivell europeu per la Confederació Europea de Sindicats, recolzada per CCOO i UGT.
- 1981, 23 de febrer (2h). Vaga general contra el cop d'estat del 23F.
- 1985 (24h): Convocada per Comissions Obreres contra la reforma de les pensions.
- 1988, 14 de desembre (24h): Convocada per CCOO, UGT i CGT (CNT) pel descontentament amb la política econòmica del Govern socialista de Felipe González davant les contínues reformes en benefici de la patronal.[7]
- 1991 (4h): Convocada per CCOO i UGT contra la Guerra del Golf.
- 1992 (8h): Convocada per CCOO i UGT contra la reforma laboral.
- 1994 (24h): Convocada per CCOO i UGT contra la reforma laboral.
Segle XXI
modifica- 2002, 20 de juny (24h): Convocada per CCOO i UGT contra la reforma laboral.
- 2003, 10 d'abril (24h): Convocada per CNT i CGT contra la Guerra d'Iraq.
- 2003, 10 d'abril (2h): Convocada per UGT i algunes federacions de CCOO contra la Guerra d'Iraq.
- 2010, 29 de setembre (24h): Convocada per CCOO, UGT, USO i CSC contra la reforma laboral i les retallades socials, també ha estat convocada, independentment dels sindicats esmentats, per la CGT, la CNT i altres sindicats.
- 2011, 27 de gener. (24h): Convocada per CGT i altres sindicats contra la reforma de les pensions. Manifestació a Barcelona de 15.000 persones.
- 2012, 29 de març (24h): Convocada per CCOO i UGT, i unió a la vaga d'altres sindicats.
- 2012, 14 de novembre (24h): Convocada per CCOO i UGT, i unió a la vaga d'altres sindicats.
- 2017, 3 d'octubre (24h). Vaga general catalana, convocada de manera transversal per CCOO, UGT, Intersindical, CGT, i d'altres.
- 2017, 8 de novembre (24h). Vaga general catalana, convocada per la Intersindical i el suport de la IAC i seccions de la CGT.
- 2018, 8 de març (24h-2h). Vaga general feminista, convocada de 24 hores pels sindicats alternatius (CGT, Intersindical, CNT...) i recolzada per CCOO i UGT en aturades de 2 hores.
- 2019, 21 de febrer (24h). Vaga general catalana convocada per la Intersindical i el suport d'USTEC i CGT.
- 2019, 18 d'octubre (24h). Vaga general catalana convocada per la Intersindical i el suport de la IAC, Unió de Pagesos o el SEPC.
Referències
modifica
- ↑ Beltran de Heredia Ruiz, Ignasi. El conflicte col·lectiu, la vaga i el tancament patronal (pdf). Barcelona: UOC, p. 20-12.
- ↑ Balfour, Sebastian; Balfour, Reader in Contemporary Spanish Studies Lse Sebastian. The End of the Spanish Empire, 1898-1923 (en anglès). Wotton-under-Edge: Clarendon Press, 1997, p. 219. ISBN 9780198205074.
- ↑ Lorenzo, Anselmo. Ferrer y la Huelga General (en castellà). Barcelona: Biblioteca La Comena, 1910, p. 7.
- ↑ Vinader, Xavier. Quan els obrers van ser els amos: una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida: Pagès Editors, 2012, p. 214. ISBN 9788499752440.
- ↑ Martí, Casimir. «La vaga general del 1855». Ildefons Cerdà i les condicions de vida dels obrers barcelonins. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 juliol 2018].
- ↑ «Vaga general». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gálvez Biesca, Sergio. La gran huelga general — El Sindicalismo contra la «modernización socialista» (en castellà). Madrid: Siglo XXI de España Editores, S.A, 2018. ISBN 9788432318696.