Un instante en la vida ajena
Un instante en la vida ajena és una pel·lícula documental dirigida per José Luis López-Linares i Javier Rioyo. Va obtenir el Premi a la millor pel·lícula documental en la XVIII edició dels Premis Goya, en 2004.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José Luis López-Linares i Javier Rioyo Jambrina  |
| Protagonistes | |
| Guió | Arantxa Aguirre Carballeira i Javier Rioyo Jambrina |
| Dissenyador de so | Xabi Sierra |
| Fotografia | Teo Delgado |
| Muntatge | Pablo Blanco Somoza |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 12 setembre 2003 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | castellà |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
   
| |
Argument
modificaLa pel·lícula està basada en els enregistraments realitzats per Madronita Andreu (1895-1982) al llarg de gran part del segle xx. Nascuda en el si d'una família rica industrial a la Barcelona del s.XIX, Madronita Andreu va ser una intel·lectual de la burgesia catalana. Era la filla del doctor Andreu, famós pel seu xarop i les seves pastilles per a la tos. Interessada primer en la fotografia, aviat el cinema es va convertir en la seva gran passió. Així, durant els anys 50 i 60, Madronita va registrar amb la seva cambra de 16 mm. els seus viatges per Espanya, l'Índia, Àfrica i els Estats Units, a més de les activitats públiques i reunions familiars que tenien lloc al seu voltant.[2]
Referències
modifica- ↑ 'Un instante en la vida ajena' llega a la pantalla de 'Versión española', El País, 25 de feb4er de 2005
- ↑ Un instante en la vida ajena a Fotogramas
