U-boot tipus XVII
Els U-Boot tipus XVII van ser una sèrie de submarins costaners que feien servir un sistema de propulsió amb peròxid d'hidrogen que oferien una combinació de propulsió independent de l'aire i altes velocitats en immersió.
 | |
| Nom curt | Type XVII  |
|---|---|
| Constructors | Blohm Voss |
| Període de construcció | 1943 - 1944 |
| Període de servei | 1944 – 1949 |
Operador/s
| |
| Unitats | |
| Planificades | 17 |
| Completades | 7 |
| Cancel·lades | 10 |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | U-Boot (classe de submarí) |
| Eslora | 41,45 m |
| Mànega | 4,5 m |
| Calat | 4,3 m |
| Característiques militars | |
| Armament |
|
| Més informació | |
| Conflictes | Segona Guerra Mundial |
Antecedents
modificaA les primeries de la dècada dels anys 30 del segle xx, Hellmuth Walter havia dissenyat un petit submarí per fer proves de la seva nova turbina i el 1939 va ser autoritzat per a construir un vaixell experimental, el V-80, que va aconseguir en immersió la velocitat de 28 nusos, trencant els rècords de l'època.[1]
Després de l'èxit de les proves amb el V-80, Walter va contactar el gener de 1942 amb l'Almirall Karl Doenitz que es va entusiasmar amb la idea i va aconseguir l'ordre de construcció de quatre submarins de prova l'estiu de 1942.
Construcció
modificaD'aquest quatre submarins, dos, van ser construïts per Blohm Voss amb els numerals U-792 i 793, es van comissionar l'octubre de 1943 i van aconseguir velocitats en immersió de 20 nusos. Els dos restants van ser construïts per Krupp, amb els numerals U-794 i U-795, es van comissionar el març de 1944. L'U-793 va aconseguir submergit una velocitat de 22 nusos (41 km/h) el març de 1944 amb l'almirall Dönitz a bord. Al juny de 1944, l' U-792 va aconseguir 25 nusos (46 km/h) sobre una distància de milla mesurada[2]
Es va trobar que els submarins de tipus XVIIA eren molt difícils de pilotar a gran velocitat per la manca d'hidroplans davanters i es van veure afectats per nombrosos problemes mecànics, baixa eficiència i el fet que es perdia una quantitat important de potència a causa de la pressió contrària produïda per l'aigua sobre el conducte d'escapament a majors profunditats.[2][3]
Es va iniciar la construcció de submarins de tipus operacional XVII, el tipus XVIIB, a les drassanes Blohm Voss d'Hamburg. El tipus XVIIB, a diferència del XVIIA, tenia una sola turbina. L'ordre inicial va ser de 12 submarins, de l'U-1405 al U-1416.[4] No obstant això, Blohm Voss ja tenia seriosos problemes per fer front a les comandes dels submarins del tipus XXI i la Kriegsmarine va reduir la comanda a sis.
Blohm Voss d'Hamburg va completar-ne tres del tipus XVIIB entre 1943 i 1944: U-1405, U-1406 i U-1407. L' U-1405 es va completar el desembre de 1944, la U-1406 al febrer de 1945 i la U-1407 al març de 1945.
Altres tres (U-1408 al U-1410) estaven en construcció, però no estaven acabats en acabar la guerra. Altres sis tipus XVIIB (U-1411 al U-1416) van ser cancel·lats durant la guerra a favor del submarí tipus XXI[5]
Post-guerra
modifica
Les tres embarcacions completades de tipus XVIIB van ser barrinades per les seves tripulacions al final de la Segona Guerra Mundial, l'U-1405 a Flensburg, i els U-1406 i U-1407 a Cuxhaven, totes a la zona d'ocupació britànica.[2] El 7 de maig de 1945, els U-1406 i U-1407 van ser barrinats per l'Oberleutnant zur See Gerhard Grumpelt, tot i que un oficial superior, Kapitän zur See Kurt Thoma, havia prohibit aquestes accions. Un tribunal militar britànic va condemnar a 7 anys de presó a Grumpelt.[6][7]
A la Conferència de Potsdam del juliol de 1945, l'U-1406 es va assignar als Estats Units i l'U-1407 a Gran Bretanya, i ambdues naus van ser aviat reflotades i recuperades. L'U-1408 i l'U-1410, incomplerts,van ser descoberts per les forces britàniques a les drassanes Blohm Voss d'Hamburg.[2] [3]
Els americans van avaluar el U-1406 però van concloure que seria massa car i massa perillós tornar-lo a posar en servei i el van desguassar.[8] Els britànics per contra van reparar l'U-1407, anomenant-lo HMS Meteorite i va servir de model dels submarins HMS Explorer i HMS Excalibur.[2]
Referències
modifica- ↑ «Type V 80 - U-boat Types - German U-boats of WWII - Kriegsmarine - uboat.net». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Polmar, Norman.. Cold War submarines : the design and construction of U.S. and Soviet submarines. Washington, D.C.: Potomac Books, Inc, 2004. ISBN 978-1-59797-319-9.
- ↑ 3,0 3,1 «Tipo XVII». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Encyclopaedia of British Submarines 1901-1955.. Genudgivelse. Penzance, Cornwall: Periscope Publ. Ltd, 2002. ISBN 1-904381-05-7.
- ↑ «Type XVIIB Walter boats - U-boat Types - German U-boats of WWII - Kriegsmarine - uboat.net». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Madsen, Chris, 1968-. The Royal Navy and German naval disarmament, 1942-1947. Londres: F. Cass, 1998. ISBN 0-7146-4823-X.
- ↑ «UK v Grumpelt - Military Court». World Court. Arxivat de l'original el 2014-03-02. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ Friedman, Norman, 1946-. U.S. submarines since 1945 : an illustrated design history. Annapolis, Md.: Naval Institute Press, 1994. ISBN 1-55750-260-9.