Tsongkhapa
Tsongkhapa , literalment «l'home de Tsongkha» o més col·loquialment «l'home de la vall de les cebes», conegut també pel seu nom d'ordenació Lobsang Drakpa (blo bzang grags pa), o com a Je Rinpoche (rje rin po che) (Kumbum, 21 novembre de 1357 – Ganden, 1419) va ser un erudit i mestre del budisme tibetà, iniciador de l'escola Gelug.
| |||
| Nom original | (bo) ཙོང་ཁ་པ།  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 21 novembre 1357 Tsongkha (en)  | ||
| Mort | 21 novembre 1419 (62 anys) Ganden Monastery (Tibet) (en) | ||
| 1r Ganden Tripa | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Budisme tibetà i Gelug | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, escriptor | ||
| Professors | Nyawon Kunga Pel (en) , Khenchen Tsultrim Rinchen (en) , Chöjé Döndrub Rinchen (en) , Lho-brag Grub-chen Nam-mkhaʼ-rgyal-mtshan (en) , Dratsé Pa Rinchen Namgyal (en) , Drak Kar Khenchen Chö Kyab Zangpo (en) , Chokle Namgyel (en) , Khenchen Ka Shyipa (en) , Rendawa Zhonnu Lodro (en) , Khyungpo Lhepa Shyönnu Sönam (en) , Jamyang Chökyi Palwa (en) , Gong Sum Dechen Pa (en) , Khenchen Chö Kyab Palzangpo (en) , Döndrub Zangpo (en) , Khenchen Kün Ga Gyaltsen (en) , Chokyi Gyelpo (en) , Umapa Tsondru Sengge (en) , Sönam Gyeltshen, Ko'uwa Shyönnu Changchub Özer (en) i Rolpe Dorje, 4th Karmapa Lama (en) | ||
| Alumnes | Duldzin Dragpa Gyaltsen../... 51 | ||
| Orde religiós | Gelug | ||
| Enaltiment | |||
| Família | |||
| Pare | Lubum Ge | ||
| |||
Es considera que fou una reencarnació del bodhisattva Manjusri, anunciada per Siddharta Gautama en un vers del seu escrit Jam dpal rtsa rgyud. Va rebre formació a les millors escoles —monestirs— els coneixements adients per a ser Mestre de totes les tradicions del budisme tibetà. La seva principal font d'inspiració va ser la tradició Kadampa, l'herència d'Atiśa.[1]
Sobre la base de l'ensenyament de Tsongkhapa i els seus dos tractats principals, el Lamrim Chenmo (Wylie: lam rim chen mo) i Ngakrim Chenmo (Wylie: sngags rim chen mo), les dues característiques distintives de la tradició Gelug són: la unió de Sutra i Tantra, i l'èmfasi de Vinaya —la clau moral de la disciplina—.[2][3]
Referències
modifica- ↑ Tulku, 2007, p. 464.
- ↑ Mullin, 2013, p. preàmbul.
- ↑ Halkias, 2013, p. cap 4.
Bibliografia
modifica- Halkias, Georgios T. Luminous bliss : a religious history of Pure Land literature in Tibet : with an annotated English translation and critical analysis of the Orgyan-gling gold manuscript of the short Sukhāvatīvȳuha-sūtra. Honolulu: University of Hawaiʻi Press, 2013. ISBN 978-0824835903.
- Mullin, Glenn H. From the Heart of Chenrezig: The Dalai Lamas on Tantra. Boulder, Colorado: Shambhala Publications, 2013. ISBN 0834828928.
- Tulku, Ringu. Ri-me philosophy of jamgon kontrul the great : a STUDY OF THE BUDDHIST LINEAGES OF TIBET.. Boston: Shambhala, 2007. ISBN 9781590304648.