Tomàs Carreras i Artau
Tomàs Carreras i Artau (Girona, 3 d'abril de 1879[1] - Barcelona, 23 d'octubre de 1954) va ser un filòsof, etnòleg i polític català.[2]
| Nom original | (ca) Tomás Carreras Artau  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1879 Girona |
| Mort | 1954 (74/75 anys) Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Religió | catòlica |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | Doctor, professor |
| Organització | Càtedra d'Ètica (1912-1949), Universitat de Barcelona Ponent de Cultura (1943-1953), Ajuntament de Barcelona |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | Tomas Carreras, Maria Artau |
| Germans | Joaquim Carreras i Artau |
Biografia
modificaFill de Tomàs Carreras i Mas natural de Figueres d'ofici impressor i de Concepció Artau i Barnoya de Girona. Net de Tomàs Carreras i Mas natural de Barcelona també impressor fundador dels Carreras (impressors). Per la banda materna era net de Joan Artau i Barrera propietari de l'Antiga Sala Odeon de Girona.
Tomàs Carreras va ser catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona des del 1912 i fins al 1949. Va crear l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. A més, va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Juntament amb Jaume Serra i Húnter i Ramon Turró i Darder, van fundar l'any 1923 Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Conjuntament amb el seu germà Joaquim Carreras i Artau, va obtenir el premi de l'Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, per la publicació entre 1939 i 1943 la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (en castellà). El 1946 va esdevenir el primer president de l'Institut d'Estudis Gironins i redactor dels Annals Gironins.[3]
En el camp polític, va ser militant de la Lliga Regionalista i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 va ser elegit diputat per a la província de Girona. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola, pel seu compromís catòlic, va haver de fugir del país i el seu arxiu va disperar-se.[4] Després de la guerra va ser ponent de cultura al primer ajuntament que es formà a Barcelona a més de col·laborar en la creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona l'any 1944 i museus com el Museu Etnològic.
Bibliografia
modifica- Lluís Calvo i Calvo, Tomàs Carreras i Artau o el tremp de l'etnologia catalana. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994
Referències
modifica- ↑ «Arxiu Parroquial.Catedral de Girona.Baptismes 1879 pàg.394». Arxiu Diocesà de Girona, 03-04-1879. [Consulta: 23 octubre 2019].
- ↑ «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ Tomas Carreras i Artau, Pórtico als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1947, pàgines V-VII
- ↑ Montserrat Garrich, «Tomàs Carreras i Artau. Semblança biogràfica» Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine., Universitat de Barcelona, Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació, 2010
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Àngel Bas i Amigó |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla X 1918-1954 |
Succeït per: Joaquim Carreras i Artau |