Théodore de Bèze

Théodore de Bèze
Biografia
Naixement	24 juny 1519 ; Vézelay (França)
Mort	13 octubre 1605 (Julià) (86 anys); Ginebra (Suïssa)
Religió	Protestantisme
Formació	Antiga Universitat d'Orléans
Director de tesi	Melchior Volmar (en)
Activitat
Camp de treball	Teologia, història i poesia
Lloc de treball	Ginebra
Ocupació	teòleg, poeta, escriptor d'himnes, historiador, reformador protestant, pastor evangèlic, traductor de la Bíblia, professor d'universitat, dramaturg, traductor, escriptor, professor d'educació secundària
Ocupador	Universitat de Lausana ; Universitat de Ginebra
Moviment	Humanisme
Professors	Melchior Volmar (en)
Alumnes	Dominique Baudius
Nom de ploma	Benedictus Passavantius ; Vincentius Justinianus ; Thrasibule Phénice ; Eusebius Philadelphus ; Christianus Hessiander ; Nathanael Nezekius ; Frangidelphe Escorche-Messes ; Challonay
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1574) Right of Magistrates (en) ;
Estudiant doctoral	Antonius Thysius the Elder (en) i Johannes Polyander

Théodore de Bèze (Vézelay, 1519 - Ginebra, 1605), fou un teòleg calvinista i historiador francès.

L'any 1548 s'adherí públicament a la reforma i col·laborà amb Joan Calví. Fou professor de teologia a l'acadèmia protestant de Ginebra i, a la mort de Calví, en fou nomenat rector. Participà en el col·loqui de Poissy de 1561,^[1] que generà encara més divisió i descontentament,^[2] i fou president del sínode de La Rochelle (1580).^[3] L'any 1565 publicà el text grec del Nou Testament, considerada la primera edició crítica de la Bíblia. Per fer l'obra consultà disset manuscrits, i en una segona edició, utilitzà el Còdex Bezae, descobert per ell a Lió.

Obra

Abraham sacrifiant, tragèdia de tema bíblic, 1550.
De haereticis a civil magistratu puniendis, 1554, escrit contra Miquel Servet.
Confession de la foi chrétienne 1560.
Du droit des Magistrats sur leurs sujets, on justifica el dret dels hugonots a resistir a la tirania, 1574.
Tractationes theologicae, 1570-82.
Vita Calvini, 1564.
Histoire eclésiastique des Églises réformées au royaume de France, 1580.
Chrestiennes Meditations, 1581, on medita sobre els salms.

Referències

↑ Chisholm, Hugh. «Beza, Theodore». A: Encyclopædia Britannica. Vol. 3 (en anglès). 11th ed.. Cambridge University Press, 1911.
↑ Delumeau, Jean; Duby, Georges. «Renaissance et discordes religieuses». A: L'Histoire de France (en francès). Larousse, 2007, p. 474.
↑ «Théodore de Bèze». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore de Bèze

[1] Chisholm, Hugh. «Beza, Theodore». A: Encyclopædia Britannica. Vol. 3 (en anglès). 11th ed.. Cambridge University Press, 1911.

[2] Delumeau, Jean; Duby, Georges. «Renaissance et discordes religieuses». A: L'Histoire de France (en francès). Larousse, 2007, p. 474.

[3] «Théodore de Bèze». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]