Théodore-Adrien Sarr
Théodore-Adrien Sarr (nascut el 28 de novembre de 1936)[1] és un cardenal senegalès de l'Església Catòlica. Actualment és l'arquebisbe emèrit de Dakar, on serví entre el 2000 i el 2014, i abans havia servit com a bisbe de Kaolack entre 1974 i el 2000. Va ser elevat al Col·legi Cardenalici el 2007 pel Papa Benet XVI.[1] El Papa Francesc acceptà la seva dimissió com a arquebisbe de Dakar, d'acord amb el Cànon 401.1 del Codi de Dret Canònic. El cardenal Sarr mantindrà els seus càrrecs a la Cúria Pontifícia i tindrà el dret de votar en un conclave fins al seu 80è aniversari, al de novembre de 2016.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 novembre 1936 (88 anys) Fadiouth (Senegal) (en) |
Cardenal | |
24 novembre 2007 – | |
3r Arquebisbe de Dakar | |
2 juny 2000 – 22 desembre 2014 ← Hyacinthe Thiandoum – Benjamin Ndiaye → Diòcesi: arquebisbat de Dakar | |
2n Bisbe diocesà | |
1r juliol 1974 – ← Théophile Albert Cadoux (en) – Benjamin Ndiaye → Diòcesi: bisbat de Kaolack | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Senegal |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat Cheikh-Anta-Diop |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1974–), sacerdot catòlic (1964–) |
Consagració | 24 de novembre de 1974 per Hyacinthe Thiandoum |
Proclamació cardenalícia | 24 de novembre de 2007 per Benet XVI Cardenal prevere de S. Lucia a Piazza d'Armi |
Participà en | |
març 2013 | Conclave de 2013 |
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Biografia
modificaInfantesa i ordenació
modificaThéodore-Adrien Sarr va néixer a Fadiouth fill de Rôg[1] (batejat Edouard[1] or Roger) i Louise (nom de soltera : Louise Diakher Diouf) Sarr,[1] i té sis germans.[3] Va néixer a una família Serer i té moltes famílies membres a Gàmbia.[4] Completà la seva educació secundària al seminari menor de Hann. Sarr estudià filosofia i teologia al seminari major de Sébikhotane i a la Universitat de Dakar.[1][3]
Va ser ordenat prevere per l'arquebisbe Hyacinthe Thiandoum el 28 de maig de 1964, i seguí els seus estudis a la Universitat de Dakar, on va obtenir la llicenciatura en llatí i grec.[1][3]
Tasca pastoral
modificaSarr va realitzar tasca pastoral a la parròquia de Saint-Thérèse de Dakar, com assistent a grups d'Acció Catòlica.[5] També serví com a professor al seminari menor de N'Gasobil, i després en va ser rector entre 1970 i 1974.[5]
Episcopat
modificaL'1 de juliol de 1974, Sarr va ser nomenat bisbe de Kaolack pel Papa Pau VI. Va rebre la seva consagració episcopal el 24 de novembre següent per l'arquebisbe Thiandoum, amb els bisbes Théophile Cadoux MSC i Augustin Sagna servint com a co-consagradors, en una cerimònia a l'aire lliure a la plaça del Collège Pie XII de Kaolack. El bisbe Sarr va ser nomenat arquebisbe de Dakar el 2 de juny del 2000.[1][3]
A més de les seves tasques com a arquebisbe, també serveix com a President de la Conferència Episcopal del Senegal, Mauritània, Cap Verd i Guinea-Bissau; i el primer vicepresident del Simposi de Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar.[5]
Cardenal
modificaEl Papa Benet XVI el creà cardenal prevere de S. Lucia a Piazza d'Armi al consistori del 24 de novembre de 2007. El cardenal Sarr podrà participar en qualsevol conclave futur fins al 28 de novembre de 2016, quan compleixi els 80 anys. El 17 de gener de 2009 va ser nomenat membre del Consell Pontifici per a la Cultura pel Papa Benet.[6][7]
Va ser un dels cardenals electors al conclave de 2013 que escollí el Papa Francesc.
Opinions
modificaAvortament
modificaSarr es manifestà en contra de l'avortament, assenyalant que els pares sinodals afirmaren que la vida ha de ser respectada des de l'inici i fins al seu final natural. Posteriorment assenyalà que els ministres pastorals a l'Àfrica han de procurar ajudar les dones amb embarassos no desitjats, i que hi ha maneres de fer front amb una maternitat difícil més que no pas l'avortament.[8]
VIH/SIDA i condons
modificaEl 2009 el cardenal Sarr defensà el Papa davant una controvèrsia al voltant de la negativa papal a aprovar qualsevol ús del condó en la lluita contra la SIDA.[9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 (francès) Benoist, Joseph-Roger de, Histoire de l'Eglise catholique au Sénégal du milieu du XVe siècle à l'aube du troisième millénaire", KARTHALA Editions (2008), p 511-16, ISBN 2811141774 [1] (Retrieved : 16 July 2012)
- ↑ http://www.microsofttranslator.com/BV.aspx?ref=IE8Activity&a=http://press.vatican.va/content/salastampa/en/bollettino/pubblico/2014/12/22/0981/02121.html
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (anglès) All Africa: "Professional Information" of Théodore-Adrien Sarr (in) All Africa (Retrieved : 16 July 2012)
- ↑ (anglès) Mwakikagile, Godfrey, "The Gambia and Its People: Ethnic Identities and Cultural Integration in Africa", p 137, ISBN 9987160239
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Sarr, Théodore-Adrien [in] EWTN (The College of Cardinals) (Retrieved : 16 July 2012)
- ↑ (anglès) Catholic Culture.org "The Chosen" (Retrieved : 16 July 2012)
- ↑ [2][Enllaç no actiu]
- ↑ «Anti-life ideology decried as rule of world». Arxivat de l'original el 2009-10-17. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ «Cardinal stunned at media manipulation of Pope's comments». Arxivat de l'original el 2011-06-08. [Consulta: 12 novembre 2015].
Enllaços externs
modifica- Cardenals de la Santa Església Romana Arxivat 2018-01-07 a Wayback Machine. (anglès)
- Biografia del Cardenal Sarr (anglès)
Precedit per: Théophile Albert Cadoux, M.S.C. |
Bisbe de Kaolack 1 de juliol de 1974 - 2 de juny de 2000 |
Succeït per: Benjamin Ndiaye |
Precedit per: Hyacinthe Thiandoum |
President de la Conferència dels Bisbes del Senegal, de Mauritània, de Cap Verd i de Guinea Bissau 1987 - 2005 |
Succeït per: Jean-Noël Diouf |
Precedit per: Hyacinthe Thiandoum |
Arquebisbe metropolità de Dakar 2 de juny de 2000 - 22 de desembre de 2014 |
Succeït per: Benjamin Ndiaye |
Precedit per: Isidore de Souza |
Presidente de la Conferència episcopal regional de l'Àfrica occidental francòfona 2003 - 1 de setembre de 2009 1 de setembre de 2009 - 22 de desembre de 2014 |
Succeït per: conferència suprimida |
Precedit per: Frédéric Etsou-Nzabi-Bamungwabi, C.I.C.M. |
Cardenal prevere de Santa Lucia a Piazza d'Armi des del 24 de novembre de 2007 |
Succeït per: al càrrec |