Teodoric I d'Autun
Thierry I o Teodoric I d'Autun (també connegut com Makhir ben Hababi David) fou un comte d'Autun i de Mâcon del segle viii, de la família dels Guillèmides.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VIII  valor desconegut |
| Mort | c. dècada del 830 valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Guillèmides |
| Cònjuge | Auda de França |
| Fills | Guillem I de Tolosa, Adalelm d'Autun, Teuduí d'Autun, dona Wilhelmide |
 | |
Origen
modificaCap document no menciona la seva ascendència. La presència en la seva descendència dels noms de Bernat, Teodoric i Rolanda va conduir el 1965 a Eduard Hlawitschka a acostar els primers Guillèmides a la família de Bertrada de Prüm. En efecte, aquesta darrera va fundar l'abadia de Prüm el 721, i, entre els signataris de l'acte de la fundació, figuren el seu fill Caribert i els seus parents familiars Rolanda, Bernat i Teodoric. Els historiadors admeten que Rolanda i Bernard eren un matrimoni i pares de Teodoric, el qual seria cronològicament el pare de Teodoric I, comte d'Autun i Mâcon. Queda per avaluar el parentiu entre Rolanda i Berta. Pierre Riché les considera com germanes i filles del senescal Hugobert i d'Irmina d'Oeren, mentre que Chritian Settipani considera que Rolanda era filla de Bertrada.[1][2]
Biografia
modificaTeodoric és citat com a comte d'Autun algunes vegades el 742 i 750.[3] El 775, un judici presidit per Carlemany el designa entre els fidels del rei.[4] El 782, Eginhard el qualifica de parent del rei Carlemany. Va morir en data desconeguda, després d'aquest any.[4][5] Armand de Fluvia a la taula genealògica dels gullèmides (GEC, XXII, pàgs 400-401), dona com a data de la mort el 793.
Matrimoni i fills
modificaEs va casar amb Auda o Alda de França, probablement filla de Carles Martell, duc dels Francs, que dona llum a:
- Theodoen d'Autun (Theoden, Thuin o Teudoí) També connegut com Makhir ben Habibai David († després de 810 o de 826[6]), comte d'Autun, citat el 804.[4] Va tenir un fill de nom Teodoric que seria Teodoric II d'Autun; Armand de Fluvuià el considera efectivament el fill de Teuduí.
- Teodoric (II) (podria ser el mateix personatge que l'anterior), citat el 782[7][5] i el 804.[4] Per Armand de Fluvia[8] fou un personatge diferent del seu nebot, i el fa comte de Ripuària i missus a Borgonya, mort el 793 (com el seu pare); no es dona la fonamentació.
- Guillem de Gel·lona,[7][5] comte de Toulouse i fundador, el 804, de l'abadia de Saint-Guilhem-le-Désert o Gel·lona.
- Abba i Berta, citades com a religioses el 804. Una d'elles hauria estat abans de fer-se religiosa l'esposa d'un Nibelúngida, Khildebrand II o Nibelung II.[5]
Notes i referències
modifica- ↑ Riché, 1983, pàg. 350 (tabla III)
- ↑ Christian Settipani. Les Ancêtres de Charlemagne. Editions Christian, 1989.
- ↑ Henri d' Arbois de Jubainville; Léon Pigeotte Histoire des ducs et des comtes de Champagne .... A. Durand, 1859, p. 64–.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Foundation for Medieval Genealogy.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Settipani, 1993, pàg. 174-6
- ↑ per Armand de Fluvià mort després de 810, per la Fundació de Genealogia Medieval després del 826
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Riché, 1983, pàg. 369, tabla XXIII.
- ↑ GEC, XXII, pàgs 400-401
Bibliografia
modifica- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), 490 p. (ISBN 2-01-278851-3)
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
- Foundation for Medieval Genealogy : Carolingian Nobility (Families of Nibelung, Childebrand and Theodoric)
- http://genealogiequebec.info/testphp/info.php?no=101537