Tennantita
El terme tennantita fa referència als minerals que formen el subgrup de la tennantita, creat l'any 2020.[2] Prèviament, la tennantita era un mineral aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), anomenada així l'any 1819 per William Phillips en honor del químic anglès Smithson Tennant (1761-1815).
 Tennantita | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 Tennantita de la pedrera Lengenbach, a Suïssa | |
| Fórmula química | Cu₆[Cu₄(Fe,Zn)₂]As₄S13 |
| Epònim | Smithson Tennant  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfarsenits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.GB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic hexatetrahedral (43m) |
| Hàbit cristal·lí | massiu, cristalls ben formats |
| Color | gris acer, negre |
| Macles | macles de contacte i de penetració |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal, desigual, rugosa |
| Tenacitat | una mica fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, semimetàl·lica |
| Color de la ratlla | gris acer amb reflexos vermell cirera |
| Diafanitat | opaca, excepte en fragments molt fins |
| Gravetat específica | 4,65 |
| Densitat | 4,6 a 4,7 |
| Lluïssor polida | gris, apropant-se cap al negre-marró a vermell cirera |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n més gran de 2,72 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | cap valor i mineral heretat (G) |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaÉs un sulfur de coure amb anions addicionals d'arsenur, amb fórmula Cu₆[Cu₄(Fe,Zn)₂]As₄S13. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: plata, ferro, zinc, antimoni, bismut i plom. Químicament és molt similar a l'enargita i la luzonita, i és l'anàleg de coure de l'argentotennantita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la tetraedrita, en la qual la substitució gradual de l'arsènic per antimoni va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] És extreta en les mines com a mena del coure i la plata.
Formació i jaciments
modificaApareix en filons d'alteració hidrotermal de temperatura baixa a mitjana i en jaciments de metamorfisme de contacte en roques carbonatades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sulfurs i sulfosals de Cu-Pb-Zn-Ag, pirita, calcita, dolomita, siderita, barita, fluorita o quars.
Varietats
modifica- Annivita, una varietat rica en bismut.[4]
- Binnita, una varietat multifacètica arrodonida provinent del dipòsit Lengenbach, a la vall Binn (Suïssa).[5]
- Cobaltobismutotennantita, una varietat amb un contingut de cobalt al voltant d'un 1% en pes.[6]
- Cuprobinnita, una varietat que conté plata.[7]
- Tennantita argentífera, una varietat que conté plata, en una proporció aproximada de 38 oz de plata per tona extreta de la mina.[8]
- Tennantita mercúrica, una varietat que conté mercuri.[9]
- Tennantita tel·lúrica, una varietat que conté tel·luri.[10]
- Tennantita zíncica, o eritroconita, una varietat rica en zinc.[11]
Referències
modifica
- ↑ «Tennantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ Biagioni, Cristian; George, Luke L.; Cook, Nigel J.; Makovicky, Emil; Moëlo, Yves; Pasero, Marco; Sejkora, Jiří; Stanley, Chris J.; Welch, Mark D.; Bosi, Ferdinando «The tetrahedrite group: Nomenclature and classification» (en anglès). American Mineralogist, 105, 1, 01-01-2020, pàg. 109–122. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2020-7128 [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ «Tennantite-Tetrahedrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Annivite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Binnite (of Des Cloizeaux)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Cobaltoan Bismuthian Tennantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Cuprobinnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Argentiferous Tennantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Mercurian Tennantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Tellurian Tennantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ «Zincian Tennantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].