Viquipèdia

Tarragona

municipi de Catalunya, capital del Tarragonès
Per a altres significats, vegeu «Tarragona (desambiguació)».


Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Amb una població de 138.262 habitants (2023), és la ciutat més poblada de la comarca del Tarragonès, de la regió del Camp de Tarragona i és la setena ciutat més poblada de Catalunya.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTarragona
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 07′ 03″ N, 1° 15′ 10″ E / 41.1175°N,1.2528°E / 41.1175; 1.2528
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaTarragonès Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalCiutat de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població138.262 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.387,94 hab./km²)
Llars960 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicitarragoní, tarragonina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície57,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània, riu Gaià i Francolí Modifica el valor a Wikidata
Altitud68 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Altafulla
la Riera de Gaià
Constantí
els Pallaresos
Reus
la Canonja
el Catllar
Vila-seca Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1834 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
PatrociniTecla d'Iconi Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataRubén Viñuales i Elías (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal43001–43008 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic977 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE43148 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431482 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Pozzuoli
Voiron
Avinyó (1968–)
l'Alguer (1972–)
Orleans (1978–)
Stafford (en) Tradueix (1992–)
Stafford (1992–)
Klagenfurt (1996–)
Pompeia (2006–)
Pančevo (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtarragona.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100064550661448 X: TGNAjuntament Instagram: tarragona_cat LinkedIn: ajuntament-de-tarragona Youtube: UChmPxD2NcAMlp5usVeudSgw Pinterest: AjuntamentTGN Flickr: ajuntamenttgn Soundcloud: user-824938519-524443906 Modifica el valor a Wikidata

La seva ubicació a la riba de la Mediterrània a la Costa Daurada, amb platges d'aigües càlides, així com els seus centres d'esplai i tradició històrica i patrimoni artístic, la converteixen en un centre d'atracció turística important.

Fundada al segle iii aC amb el nom de Tàrraco, té un important port de mar i és el centre del Complex Petroquímic de Tarragona, un dels més importants del sud d'Europa.[1] Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Geografia

modifica
 
El riu Francolí al seu pas per Tarragona.

El municipi de Tarragona ocupa un total de 57,9 km². Tot i pertànyer completament a la plana del Camp de Tarragona, el terme tarragoní no és pas excessivament pla, sinó que mostra una forta dicotomia entre les dues parts en què queda dividit pel riu Francolí. El marge dret del riu és un territori gairebé pla i lleugerament ondulat que correspon a la depressió terciària del Camp de Tarragona, recoberta en bona part per materials quaternaris. La banda esquerra del riu, al contrari, presenta un relleu força irregular on s'alternen els turons, els pujols i les petites valls. Es tracta d'una alineació muntanyosa petita, on predominen els materials de l'era secundària, la qual pertany al mateix conjunt orogràfic del bloc del Gaià, situat a la zona nord-est del Camp de Tarragona.[2] En el moment de l'orogènia alpina, quan es van formar la serralada prelitoral i la depressió del Camp, aquesta alineació muntanyosa (que reapareix al cap de Salou) formava petites illes, mentre la depressió era ocupada pel mar terciari. Un cop enretirat aquest, l'alineació ha restat com un seguit de pujols i turons que dominen la plana. La seva alçada arriba a 177 m en el punt culminant. El terme de Tarragona té una longitud aproximada de 14 km de costa, la qual repeteix la dicotomia entre els sectors occidental i oriental, descrita anteriorment.[2]

 
Vaixells a la Marina Port Tarraco.

A la dreta del Francolí s'estén una costa baixa que va des del nucli de Tarragona fins al cap de Salou, formant un petit golf limitat per aquest cap i pels espigons del port tarragoní. La platja d'aquest sector gairebé ha desaparegut a conseqüència de les ampliacions portuàries i de la instal·lació dels pantalans petroliers. A la banda esquerra del Francolí, la costa té una disposició molt irregular, amb alternança de petits sectors de costa alta, la qual coincideix amb els indrets on els turons arriben a la mar, i planes d'al·luvió, que corresponen a les valls que s'intercalen entre els pujols.[2]

 
El castell de Tamarit a la desembocadura del riu Gaià.

Finalment, més enllà del turó de Tamarit s'ha format una petita plana litoral que correspon a la desembocadura del Gaià. L'espai que comprèn la ribera i llera del riu Gaià, entre la línia de ferrocarril fins al mar, està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El terreny del territori de la Canonja és quaternari, format per al·luvions provinents de la Conca de Barberà i l'Alt Camp dipositats pel Francolí, però els punts més alts, on hi ha el nucli de la població i l'anomenat Coll Blanc, són formats per terra argilosa i molt compacta, anomenada vulgarment tapassot.[2] El terme ha estat sempre ric en mines i afavorit per la proximitat de rieres, la qual cosa en delimita la configuració bàsica de les terres, majoritàriament de regadiu a la banda de ponent i de secà i garriga a llevant. La vegetació autòctona es compon de màquia de llentiscle i margalló, i el pi blanc és la base de l'escàs bosc que encara hi resta. La major part del territori de Tamarit presenta una estructura semblant a la de la zona llevantina del terme tarragoní, ja que la configuració montuosa iniciada al tossal de Tarragona arriba a la mateixa riba dreta del Gaià. La part del terme situada entre els turons de Costagrossa (100 m) i de Sant Joan (87 m) i la ratlla amb el terme d'Altafulla, és l'horta de Ferran i Tamarit, constituïda per la sedimentació dels materials aportats pel Gaià.[2]

 
La platja de la Mora.
 
La Rambla Nova de Tarragona.

El litoral de Tamarit és una suma de platges i fronts rocosos; se'n destaquen les puntes de la Creueta i de la Mora, la cala del mateix nom, la platja de Tamarit i el penyal de la Roca de Gaià. L'espai de Tamarit-Punta de la Móra comprèn un tram de costa rocosa, amb un important valor biològic Al terme de Tarragona, immediatament a ponent de la ciutat, hi desemboca el riu Francolí, el qual en aquest tram final del seu recorregut porta un cabal molt escàs, que arriba a ser nul durant l'estiu. Això no obstant, com tots els rius mediterranis, té en determinades ocasions grans avingudes, algunes de les quals han produït estralls als conreus situats prop del riu i fins i tot al barri tarragoní del Serrallo.[2] A l'extrem nord del terme, a la zona pertanyent a Tamarit de Mar, hi desemboca el Gaià, que apareix gairebé sec tot l'any a conseqüència de la construcció fa uns anys del pantà de Gaià. El terme és solcat també per diversos torrents, que només porten aigua en èpoques de pluges intenses i persistents. Les aigües subterrànies havien estat força abundants històricament a la riba dreta del Francolí, fet que permetia l'existència d'un sector d'horta, l'anomenada Horta de Tarragona. La sobreexplotació dels aqüífers ha fet baixar molt el nivell freàtic i, en conseqüència, s'ha produït la salinització de molts pous i la no potabilitat de l'aigua.[2]

El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca, La Canonja i Reus.[2]

Constantí Els Pallaresos i El Catllar La Riera de Gaià
La Canonja i Reus   Altafulla
Vila-seca Mar Mediterrani Mar Mediterrani
 
Panoràmica de l'amfiteatre romà de Tarragona.

Clima

modifica
 
El clima de Tarragona és molt suau, amb una temperatura mitjana anual a la ciutat de 16.1 °C. A la foto, l'amfiteatre romà de la ciutat davant la costa del Mediterrani.

Tarragona gaudeix d'un clima mediterrani típic, de tipus Csa segons la classificació de Köppen. La temperatura mitjana anual supera lleugerament els 16 °C i la precipitació amb prou feines arriba als 500 mm. Els hiverns són suaus i els estius, calorosos. Les precipitacions són irregulars, tant dins d'un mateix any com entre diferents anys, si bé s'observa un patró segons el qual l'estació més seca sol ser l'estiu, seguit de l'hivern; i durant la primavera i la tardor se solen registrar la majoria de les precipitacions, especialment en aquest última. La possibilitat de precipitació s'estén durant tot l'any i freqüentment arriba a intensitat elevada o molt elevada, tot i que l'episodi plujós sol durar poc. El caràcter tempestuós de les precipitacions sol ser més alt a l'estiu, seguit de tardor, primavera i hivern, mentre que la precipitació tipus xàfec és més habitual en ordre invers al exposat. La neu no és molt rara, però no sol caure amb suficient intensitat o durada com per cobrir el sòl, la qual cosa la converteix en un fenomen subjectivament percebut com molt més infreqüent del que en realitat és. Els registres de precipitació, disponibles des de finals del segle xviii encara que amb discontinuïtats freqüents i de vegades perllongades, indiquen uns valors extrems compresos entre els 300 i els 700 mm. anuals. La mitjana de dies amb precipitació és de 51 a l'any.

Les temperatures presenten una pauta molt més regular i previsible. Les gelades són infreqüents i alguns anys no arriben a registrar-se. Les temperatures màximes en els dies més calorosos de l'any no acostumen a superar massa els 30 °C. Valors inferiors als 3 °C són rars i de molt breu durada. Els valors extrems registrats són: -7,8 °C (1985) i 38 °C (2010). El vent dominant és el Mestral (NO), sec i fred si és de component marcat del nord i més suau, fins i tot gairebé càlid, a mesura que rola a component oest. A l'estiu, sol predominar un règim de brises.

Dades climàtiques a Tarragona
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 24.2
(75.6) 		25.0
(77) 		27.7
(81.9) 		30.2
(86.4) 		32.8
(91) 		36.8
(98.2) 		37.4
(99.3) 		38.0
(100.4) 		33.8
(92.8) 		32.5
(90.5) 		28.8
(83.8) 		22.6
(72.7) 		38.0
(100.4)
Màxima mitjana °C (°F) 14.1
(57.4) 		14.9
(58.8) 		17.1
(62.8) 		19.0
(66.2) 		22.2
(72) 		26.3
(79.3) 		29.3
(84.7) 		29.4
(84.9) 		26.3
(79.3) 		22.3
(72.1) 		17.5
(63.5) 		14.6
(58.3) 		21.1
(70)
Mitjana diària °C (°F) 9.0
(48.2) 		9.7
(49.5) 		11.9
(53.4) 		13.8
(56.8) 		17.2
(63) 		21.2
(70.2) 		24.2
(75.6) 		24.6
(76.3) 		21.5
(70.7) 		17.5
(63.5) 		12.6
(54.7) 		9.7
(49.5) 		16.1
(61)
Mínima mitjana °C (°F) 3.9
(39) 		4.5
(40.1) 		6.6
(43.9) 		8.6
(47.5) 		12.1
(53.8) 		16.1
(61) 		19.1
(66.4) 		19.7
(67.5) 		16.6
(61.9) 		12.7
(54.9) 		7.6
(45.7) 		4.7
(40.5) 		11.1
(52)
Mínima rècord °C (°F) −7.8
(18) 		−8.0
(17.6) 		−5.4
(22.3) 		1.0
(33.8) 		3.6
(38.5) 		7.4
(45.3) 		10.5
(50.9) 		10.8
(51.4) 		5.5
(41.9) 		0.2
(32.4) 		−4.0
(24.8) 		−7.5
(18.5) 		−8.0
(17.6)
Precipitació mitjana mm (polzades) 29
(1.14) 		28
(1.1) 		28
(1.1) 		37
(1.46) 		54
(2.13) 		25
(0.98) 		15
(0.59) 		42
(1.65) 		77
(3.03) 		75
(2.95) 		53
(2.09) 		36
(1.42) 		500
(19.69)
Mitjana de dies de pluja 4.0 3.5 3.8 5.0 5.4 3.1 2.0 3.6 5.1 6.0 4.4 4.1 49.8
Mitjana de dies de neu 0.2 0.1 0.1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0.4
Mitjana de dies de gelada 5.7 2.9 0.8 0 0 0 0 0 0 0 1.3 3.6 12.5
Humitat relativa mitjana (%) 70 68 67 66 66 63 63 66 70 73 72 72 68
Mitjana mensual d'hores de sol 157 162 197 222 251 274 306 265 209 182 157 145 2.527
Font #1: aemet.es[3]
Font #2: amet.es (valors extrems, 1920–2016)[4]

Barris i zones urbanes de Tarragona

modifica
Article principal: Districtes de Tarragona

La població de Tarragona està xifrada en 138.262 habitants (2023).

El terme municipal consisteix en el tradicional de la ciutat, més el de l'antic municipi de Tamarit de Mar (Tamarit, Ferran i Monnars), agregat el 1956. Entre 1964 i 2010 incloïa també l'actual municipi de la Canonja.

El terme municipal de Tarragona està compost per 15 entitats de població, que s'anomenen a continuació:[5]

Entitat de població Habitants (Entitats de població 2020)
Bonavista 9.016
La Campsa 1.652
Ferran 157
Monnars 1.914
L'Oliva 95
Els Montgons 2.552
Les Pinedes 40
Cala Romana 847
Els Boscos de Tarragona 1.207
Torreforta 23.040
Tarragona 66.483
Tamarit 1.800
Sant Salvador 7.149
Sant Pere i Sant Pau 16.202
L'Arrabassada i la Savinosa 4.342
Font: Idescat

Algunes de les entitats de població esmentades mostren certes peculiaritats:[5]

  • La Campsa. Inclou els nuclis d'Icomar (589) i Riu Clar (967). La resta d'habitants de l'entitat (96) configuren un disseminat.
  • Ferran. Inclou el nucli d'Escorpí (90) i el de Ferran (65). La resta d'habitants (2) formen un disseminat.
  • Monnars. Aquesta entitat de població està formada pels nuclis de Monnars (112), Bonsol (57), Colls Majors (69), Entrepins (155), Florimar (20), Llevantina (136), els Pinars (263), Residencial Monnars (709), Sant Marc (0) i Solimar (315). 78 habitants viuen en un disseminat.
  • Els Montgons. Inclou els nuclis de la Floresta (1.149), Parc Riu Clar (568) i els Montgons (782). A més, un disseminat de 53 habitants.
  • Torreforta. L'entitat inclou els nuclis de Campclar (9.349), la Granja (3.521), Torreforta (9.155), Verge del Pilar (498), Zona de l'Eixample (517) i un disseminat de 0 habitants.
  • Tarragona. Inclou un disseminat de 366 habitants del Serrallo. El nucli de Tarragona consta de 67.110 habitants.
  • Tamarit. Inclou la Mora (1.228) i Tamarit (572).
  • Sant Salvador. Inclou Sant Salvador (5.025) i Sant Ramon (2.124).
  • Sant Pere i Sant Pau. Inclou els nuclis de Mas del Frare (12), el Miracle (17), el Mas Corsini (0), Sant Pere Sescelades (130), Pedrol (100), el Rodolat (324), Sant Pere i Sant Pau (12.480), els Quatre Garrofers (2.286) i Zona Educacional (742), a més d'un disseminat de 111 habitants.
  • L'Arrabassada i la Savinosa. Inclou els nuclis de l'Arrabassada i la Savinosa (900), Coves del Llorito (76), la Vall de l'Arrabassada (3.229), Mas d'en Morató (41), Vileta de Mar (78), a més d'un disseminat de 18 habitants.

Història

modifica

Article principal: Història de Tarragona

Època antiga

modifica
Articles principals: Kesse i Tàrraco

Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del segle iii aC, quan hi havia una població ibera, de nom Kesse, que donà nom als cossetans, tribu que habitava el Camp de Tarragona. La localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, ja que hi ha investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d'altres que la situen a la part alta. També hi ha experts que identifiquen Kesse amb altres poblacions del Camp de Tarragona, com Valls.

Tàrraco romana
Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.
 
Tarraconensis

August hi va passar l'hivern durant la campanya de Cantàbria (27 aC), moment en què la ciutat es va engrandir i va rebre el títol de Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis.

Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles i altres edificis romans es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de la ciutat medieval.

Prop de la ciutat hi havia l'aqüeducte de Tàrraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió. A uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Berà, hi ha l'anomenat arc de Berà, que marcava l'arribada a Tàrraco per la Via Augusta.

El Conjunt arqueològic de Tàrraco amb catorze monuments de l'època romana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Tàrraco visigoda

modifica

Després de la caiguda de l'Imperi romà, arribaren els pobles germànics. El rei visigot Euric va saquejar i destruir la ciutat el 480. Així, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gairebé despoblada al sud de la nova capital, Barcelona.

A poc a poc, la població es recuperà fins a ser una de les metròpolis més importants d'Hispània, però no es va arribar als nivells de l'època romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapçalada per l'Arquebisbe de Tàrraco. El 711 tenia una seca que encunyava moneda per Àkhila II.

Tarraquna, entre l'islam i el cristianisme

modifica

Els invasors àrabs i berbers s'empararen de Tarragona en una data compresa entre el 714 i el 718. Tradicionalment hom creia que la ciutat va ser expugnada violentament i profundament saquejada. Aquesta creença vindria confirmada per la fugida del bisbe Pròsper de Tarragona. Tanmateix no hi ha cap testimoni arqueològic que avali aquesta creença, amb la qual cosa s'admet que, hipotèticament, la conquesta va ser pacífica o escassament violenta. Allò que està clar és que Tarragona (Tarraquna a les fonts musulmanes) amb la seu episcopal vacant i situada en una posició massa extrema dins l'Àndalus, va perdre rellevància com centre urbà. Aquest fet indubtable ha donat lloc a un altre tòpic historiogràfic, el de la ciutat abandonada, fantasmal, immens camp de runes colossals però buida. En cap cas aquest clixé s'adapta a la realitat. La ciutat difícilment va restar mai buida de manera permanent, i és clar que el seu domini va ser objecte de disputa entre moriscs i cristians. Sota Carlemany, Tarragona va ser incorporada segurament de manera efímera, dins l'anomenada Marca Hispànica. La disponibilitat d'una seu episcopal vacant amb dret a la primacia de les Hispaniae, era un estímul per al príncep cristià veí més poderós: el comte de Barcelona, que d'aquesta manera podia reforçar la seva independència envers el rei de França atès que, eclesiàsticament, depenia del bisbat de Narbona. El poder andalusí, de totes maneres, va frustrar diverses vegades la restauració de l'episcopi tarragoní i, per tant, la seva definitiva incorporació a l'òrbita cristiana. El primer intent conegut va ser el 960, sota el comte Borrell II de Barcelona. Durant el segle xi es coneixen diversos intents d'incorporar la ciutat al domini del comte de Barcelona, però la mateixa reiteració dels intents demostra que aquesta apropiació i domini eren, com a màxim, precaris. El 1116, el comte Ramon Berenguer III s'emparà de Tarragona. Aquest cop ja de manera definitiva restaria sota domini cristià, dins l'òrbita feudal del Comtat de Barcelona.

Baixa Edat Mitjana: Tarragona feudal

modifica
 
Escultures gòtiques de profetes a la porta principal de la catedral.

L'any 1116 es produí la conquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon Berenguer III. La seguretat, aconseguida després de la caiguda de les fortaleses andalusines de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Siurana (1154), permeté una important expansió econòmica, acompanyada d'un notable creixement demogràfic, aconseguit en part per la naturalització de pobladors provinents, majoritàriament, de la Catalunya Central.

De seguida es produïren lluites per dominar la zona entre l'Arquebisbe de Tarragona i el Príncep de Tarragona Robert d'Aguiló. Després d'uns anys de conspiracions i assassinats, els Aguiló foren expulsats.

A principis del segle xiii, s'urbanitza la gran plaça del Fòrum romà, i la ciutat continua creixent, esdevenint un important centre de poder a Catalunya. Ràpidament, sorgeixen els primers barris extramurs: El Corral (antic circ romà), dedicat al comerç; la Vilanova, que s'estenia fins al port i era ple de molins, horts i cultius, i l'Horta, que arribava fins al riu Francolí. Era una zona amb cases aïllades amb camps de conreu.

El 1321 arriba la relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat. La tradició en honor de la Santa arribarà fins avui en dia, essent les Festes de Santa Tecla la seva màxima expressió.

El maig de 1348 arribaria la Pesta Negra i el consegüent replegament de població cap a l'interior de les muralles. A principis de segle xv, la ciutat es recuperà de la Pesta fins que, durant la Guerra civil catalana, les tropes reials l'assetjaren i la ciutat quedà molt afectada.

Època moderna

modifica
 
Plànol de Tarragona al voltant de 1643

Al llarg dels segles xvi - xvii, la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. En general, el segle xvi va ser una etapa de relativa prosperitat i creixement, sota l'amenaça dels atacs marítims pels otomans i els seus aliats nord-africans, fet que explica la realització d'importants obres de defensa.

Foren importants les escaramusses entre tropes reials i franco-catalanes durant la Guerra dels Segadors: com el Setge de Tarragona (1641), les batalles navals de 1641 (primera i segona) i el Setge de Tarragona (1644). El 1645 la ciutat aixecà la coronela de Tarragona, que estigué en actiu fins a la seva dissolució en 1666.[6]

Josep de Nebot i Font prengué Tarragona el setembre de 1705.[7] Des de 1708, l'exèrcit anglès va fer de Tarragona la seva principal plaça forta, amb la qual va establir connexió permanent amb l'illa de Menorca. Així, va impulsar un procés de fortificació que va actualitzar bona part de les defenses tarragonines, a més de reformar-ne el port.[8] Després de la signatura del Tractat d'Utrecht la ciutat es lliurà a les forces borbòniques de Felipe Manuel de Bette, el marquès de Lede,[9] el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l'ordre d'evacuar la ciutat, però l'expedició austriacista de socors comandada per Rafael Nebot fou derrotada al combat de Torredembarra. El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V d'Espanya, va dur a terme una política de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.[10] Les noves institucions de govern sorgides de la Nova Planta varen significar una ruptura amb el sistema anterior, més proper a la societat real. La Nova Planta afectà molt negativament el creixement econòmic, especialment per culpa de les restriccions al comerç portuari. Aquesta circumstància, que va afavorir el comerç al Port de Salou, era percebuda com a molt negativa per la societat civil local, la qual va pressionar diverses vegades per a l'aixecament de les restriccions comercials del port, que es considerava amb raó, l'element clau per a la prosperitat econòmica de la ciutat. Finalment, el 1769 (comprovar?), es va permetre l'obertura al comerç internacional. La manca d'instal·lacions portuàries, pel deteriorament i la insuficiència de les existents, explica l'esforç en construir un port nou. Després d'anys de negociacions i d'estudis de viabilitat, finalment es varen iniciar les obres d'un nou port (1790), encomanades a Juan Ruíz de Apodaca.

Època contemporània

modifica
 
Il·lustració de l'assalt de Tarragona per les tropes de Napoleó

La ciutat es va veure molt afectada per la Guerra del Francès (1808-14). Inicialment se'n beneficià, donat que acollí la seu de la Junta de Catalunya i rebé un considerable flux de refugiats, elements tots plegats que estimularen l'activitat ciutadana. Però el maig-juny de 1811 la ciutat va ser víctima de l'atac francès Setge de Tarragona que culminà amb la seva presa a l'assalt i un sagnant saqueig de tres dies. Sota domini francès, patí un altre setge, molt menys mortífer que el primer i finalment, en ser abandonada pels ocupants (19 d'agost de 1813), va ser parcialment volada, perdent-se per sempre diverses construccions monumentals, com el Castell del Patriarca.

La recuperació posterior va ser relativament ràpida, gràcies a una política hàbil de les elits dirigents tarragonines que van gestionar diferents beneficis que li permetessin la reconstrucció i la solvència econòmica futura: reducció de la pressió fiscal (exempció total de contribucions fins a 1826), represa de les obres de construcció del Port modern i l'obtenció de la capitalitat provincial.[11] Al llarg del segle, Tarragona va viure un important procés de creixement demogràfic, canvi econòmic i transformació urbana. L'element essencial d'aquests canvis va ser l'activitat portuària, lligada especialment a l'exportació de vi. El desenvolupament industrial pròpiament dit va ser menor que en altres ciutats catalanes de l'època, però ben present.

El nou barri de la Marina o del Port, conegut com la part Baixa,[12] sorgeix a partir de la duana vinculada al port de Tarragona, amb els primers carrers Apodaca, Reial i Smith on s'ubiquen tallers, magatzems i activitats comercials relacionats amb el port i el ferrocarril,[12] va concentrant la major part de les transformacions fins que el 1856 s'aconseguí finalment d'enderrocar la Muralla de Sant Joan i se'n va aprofitar l'espai per bastir un gran eix viari (Rambla Nova, que permeté finalment la unió entre Part Alta i Marina, per primer cop des de l'època romana, amb l'Eixample de Tarragona. La Segona República Espanyola i la Guerra civil espanyola marcaren una època força convulsa per Tarragona, sent bombardejada el 5 de novembre de 1938 per l'aviació del bàndol nacional.[13] Durant la postguerra, es va acollir una gran quantitat d'emigrants procedents d'Aragó i Andalusia, d'entre altres regions.

Tarragona actual

modifica

La capital ha anat creixent a mesura que han anat passant els anys, sense perdre la històrica rivalitat amb la ciutat de Reus, i això ha fet que s'hagin destinat grans quantitats de diners pel Port de Tarragona, un dels més importants del Mediterrani occidental, actualment un pol d'atracció del tarragonins. La creixent modernització de la ciutat, juntament amb l'evolució demogràfica que ha patit Catalunya en els últims anys, han fet que la ciutat disposi d'importants vies de comunicació amb l'exterior, com el Port, l'Estació de Tren (molt a prop del Barri del Serrallo), el Corredor del Mediterrani, la proximitat amb l'Aeroport de Reus i les carreteres que porten a València i a Barcelona.

A més, i en part gràcies als propers pols turístics de Salou, Cambrils, La Pineda (Vila-seca), Tamarit, Altafulla, PortAventura i als futurs BCN World i FerrariLand, i al fet de tenir importants vestigis culturals i històrics, es calcula que la ciutat rep, en les èpoques de temporada alta, més de 2 milions de visitants.

Actualment, la ciutat disposa del Diari de Tarragona, i de diverses emissions de televisió i ràdio.

El 2018 la ciutat va acollir els XVIII Jocs Mediterranis, un any més tard del previst, per culpa de la desorganització i el manca de finances, derivada del retard en la formació del govern de l'Estat que han fet impossible acabar les infraestructures necessàries a temps.[14] L'èxit de l'esdeveniment va ser mitigat.[15]

Demografia

modifica

Tarragona ha patit grans etapes de població al llarg dels seus més de dos mil anys d'història. La Kesse preromana es va convertir en una important capital provincial dins de l'Imperi i en centre de poder considerable. Amb la invasió visigoda la ciutat s'anà despoblant per l'efecte de l'emigració al camp, indret més segur en els períodes d'inestabilitat política del regne visigot. Durant el període d'Al-Àndalus la ciutat restà despoblada fins a la seva conquesta als sarraïns gràcies a Robert d'Aguiló, que en recompensa fou nomenat Príncep de la ciutat de per vida. El mateix Robert s'encarregà de la repoblació de la zona, que posteriorment es veieren reforçades per la tasca dels arquebisbes. Durant el període cristià s'anà expandint, però la seva població minvà repetidament en alguns períodes concrets a causa de la seva importància tant estratègica com política, que la feren un objectiu a conquerir en diversos conflictes bèl·lics que transcorregueren a la zona. No fou fins passada la Guerra del Francès, quan en recompensa per les pèrdues sofertes en el setge del 1811 es donà a Tarragona la capitalitat de la Província de Tarragona i des de llavors la població de la ciutat ha seguit una dinàmica de creixement sostinguda (amb l'excepció de la pèrdua d'habitants arran de la independència de La Canonja), en part gràcies a la instal·lació durant mitjans del segle xx de les indústries químiques als voltants de la ciutat.

L'Ajuntament de Tarragona inicià la publicació de dades obertes del seu cens municipal recollides a partir de l'any 2000. Segons el padró municipal de la ciutat l'any 2023 hi havien 138.262 habitants.[16]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
637 765 960 4.915 9.909 19.760 24.709 29.043 25.207 25.009

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
29.632 32.379 37.120 40.084 45.273 78.238 111.689 112.360 112.283 112.283

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
112.176 112.795 114.097 117.184 123.584 131.158 137.536 140.184 133.954
 132.199

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
131.094
 132.299
 136.496
 134.883 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)   

En el cens del 1857 incorpora Monnars, Boella, Ferran, Masricard i Torell; el 1950, Tamarit de Mar; el 1965, la Canonja, fins que el 2010 La Canonja conjuntament amb Masricard recuperen la seva plena municipalitat.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica
Article principal: Eleccions Municipals a Tarragona

El Ple de l'Ajuntament està format per 27 consellers. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 en foren 7 del Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP), 7 d'Esquerra Republicana de Catalunya-Moviment d'Esquerres-Acord Municipal (ERC-MES-AM), 4 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 3 de Junts per Tarragona (Junts), 2 de En Comú Podem Tarragona-En Comú Guanyem (ECP-TGN-ECG), 2 de Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-AMunt) i 2 de Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Tarragona

Candidatura Cap de llista Vots Consellers
Partit dels Socialistes de Catalunya
-Candidatura de Progrés 		  Josep Fèlix Ballesteros Casanova 13.336 23,43% 7 ( -2)
Esquerra Republicana de Catalunya
-Moviment d'Esquerres-Acord Municipal 		  Pau Ricomà i Vallhonrat 12.872 22,62% 7 (  3)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Rubén Viñuales i Elías 8.364 14,70% 4 ( )
Junts per Tarragona   Dídac Nadal Abat 6.309 11,09% 3 ( )
En Comú Podem Tarragona-En Comú Guanyem   Carla Aguilar Cunill 4.579 8,05% 2 (  1)
Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista   Laia Estrada Cañón 3.615 6,35% 2 ( )
Partit Popular   José Luis Martín García 3.561 6,26% 2 ( -2)
Altres candidatures[17]   4.005 7,04% 0
Vots en blanc   270 0,47%
Total vots vàlids i regidors 56.911 100 % 27
Vots nuls 223 0,39%
Participació (vots vàlids més nuls) 57.134 62,75%**
Abstenció 33.918* 27,25%**
Total cens electoral 91.725* 100 %**
Alcalde: Pau Ricomà i Vallhonrat (ERC) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 7 d'ERC, 3 de Junts, 2 d'ECP i 2 de la CUP[18])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[19] Junta Electoral de Zona de Tarragona.[20] Periòdic Ara.[21]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia i govern

modifica
 
L'Ajuntament de Tarragona
 
Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'Ajuntament de Tarragona
Article principal: Llista d'alcaldes de Tarragona

Després de 12 anys de governs liderats pel socialista Josep Fèlix Ballesteros es posa fi amb les eleccions del 2019 i es forma, en un executiu en minoria inicialment format per ERC i En Comú Podem, un nou equip de govern sent-ne el batlle Pau Ricomà i Vallhonrat i amb Carla Aguilar Cunill com a primera tinent d'alcalde. A favor de la investidura de l'alcalde republicà van votar els grups de ERC, En Comú Podem, Junts per Tarragona i la CUP, tot i que, aquests dos últims, inicialment no van entrar a formar part del govern municipal.[22]

El 2021 es produeix una crisi en la governabilitat del consistori que provoca la sortida d'En Comú Podem i de Carla Aguilar com a primera tinent d'alcalde. Però quedant-se dins Hermán Pinedo Sánchez que abandona la formació ecosocialista, i es convertí en regidor no-adscrit, alhora que mantingué diverses conselleries (Patrimoni, Joventut i Cooperació) però no com a setè tinent d'alcalde. Aquests canvis estigueren relacionats amb l'entrada dins de l'equip de govern de cinc regidors nous, tres de Junts i dos de la CUP. La nova regidora de Seguretat Ciutadana de "Junts per Tarragona", Cristina Guzman Roset, fou designada com a segona tinent d'alcalde.[23][24][25]

Les dependències principals del consistori i el seu edifici més emblemàtic es troben a la Plaça de la Font, a la Part Alta de la ciutat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Maria Recasens i Comes
 
 19/04/1979 --
1983–1987 Josep Maria Recasens i Comes
 
 23/05/1983 --
1987–1991 Josep Maria Recasens i Comes
Joan Miquel Nadal i Malé
 
 
 30/06/1987
17/08/1989 		moció de censura
--
1991–1995 Joan Miquel Nadal i Malé
 
 15/06/1991 --
1995–1999 Joan Miquel Nadal i Malé
 
 17/06/1995 --
1999–2003 Joan Miquel Nadal i Malé
 
 03/07/1999 --
2003–2007 Joan Miquel Nadal i Malé
 
 14/06/2003 --
2007–2011 Josep Fèlix Ballesteros Casanova
 
 16/06/2007 --
2011–2015 Josep Fèlix Ballesteros Casanova
 
 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Fèlix Ballesteros Casanova
 
 13/06/2015 --
2019-2023 Pau Ricomà Vallhonrat
 
15/06/2019 --
Des de 2023 Rubén Viñuales i Elías
 
17/06/2023 --
Fonts: Municat.[26] Servei d'Arxiu i Documentació Municipal de l'Ajuntament de Tarragona.[27]

Conselleries 2019-2021[28]

modifica

Conselleries 2021-2023 [29]

modifica

Llocs d'interès

modifica
 
Catedral de Tarragona
 
L'aqüeducte de les Ferreres, més conegut com el pont del Diable
  • El Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construït pels romans, on van ser martiritzats sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les ruïnes en forma de creu que es poden veure a l'arena.
  • La Catedral, situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60 m sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, aprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9 m d'alçada i uns 15 m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original. Aquesta excavació encara està en marxa amb l'objectiu de trobar el següent pany de paret sota del seminari de la ciutat.
  • La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona i fou construïda a meitats del segle xix. Al voltant de la Rambla s'organitza l'Eixample de Tarragona. La Rambla limita a la Plaça de la Imperial Tàrraco. Més enllà, hi ha la Rambla Lluís Companys i el seu voltant és l'Eixample Ponent de Tarragona (Vidal i Barraquer) i després la Rambla Francesc Macià, que és l'Eixample de l'Hospital Joan XXIII i voltants del Francolí.
  • El Balcó del Mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova. És un dels llocs privilegiats per seguir cada primera setmana completa de juliol el Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona.
  • El Portal de Sant Antoni, entrada construïda a mitjans del segle xviii.[30]
  • La plaça de la Font, que ocupa una part de l'arena de l'antic circ romà. La presideix l'edifici del Palau Municipal, de façana neoclàssica.
  • La plaça de la Imperial Tàrraco, el punt on conflueixen la carretera de València i la de Lleida, i és una de les principals entrades a la ciutat. En aquesta plaça hi ha la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la subdelegació del Govern, la seu central de Caixa Tarragona i l'estació d'autobusos.
  • El Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà.
  • La Casa de la Festa de Tarragona, a la Via Augusta, 4, un equipament cultural que permet conèixer els elements identitaris de les Festes de Santa Tecla i la seva seqüència ritual durant tot l'any. Des del 2007.
  • El Port de Tarragona, un dels ports més importants d'Espanya.

Museus

modifica

Hi ha diversos espais museístics a Tarragona:

  • Museu Bíblic Tarraconense. Gràcies als seus viatges a la Terra Santa i altres països de l'Orient Mitjà, el Dr Josep Vallès va aconseguir diverses peces arqueològiques, mapes, reproduccions i objectes de culte relacionats amb el món de la Bíblia que van ser dipositats al Museu Bíblic fundat el 1930.[31]
     
    El MNAT vist des del Passeig de Sant Antoni.

Cultura i tradicions

modifica

Els castells

modifica

La tradició castellera de Tarragona està molt arrelada des d'antic, fins al punt que, fent un símil amb la capitalitat de la província, s'anomena Tarragona "la Capital dels castells".[37] És per això que cada dos anys és la seu del concurs de castells.

 
3d9f de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona per la diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla, el 19 de Setembre de 2009

Castellers vallencs i tarragonins

modifica

Des de fa més de dos-cents anys, els castells han format una part molt important de les celebracions de la ciutat, especialment de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. Durant tot el segle xix, amb molt escasses absències provocades per epidèmies o guerres, els castellers omplien els carrers de la ciutat els dies de festa amb les seves cercaviles i actuacions.

Els castells van viure una primera època d'or i Tarragona va ser la plaça privilegiada que va veure les millors actuacions de les colles de Xiquets de Valls. L'any 1881, per exemple, van aixecar el 4 de 9 sense folre i possiblement també el 3 de 9 sense folre. Els aficionats castellers tarragonins col·laboraven activament amb les colles vallenques i també van actuar amb colla pròpia entre els anys 1885 i 1897, sota el nom de Xiquets de Tarragona-Colla de la Mercè.

Els primers anys del segle xx van ser temps difícils per als castells. Desapareguda la colla de la Mercè, els castellers vallencs van continuar actuant a les festes tarragonines però molt lluny d'assolir les grans construccions dels anys anteriors.

Colla Vella i Nova dels Xiquets de Tarragona

modifica

L'any 1926 els aficionats locals van crear la colla dels Xiquets de Tarragona i des d'aleshores la ciutat ha comptat sempre amb colla pròpia. Al Vendrell sorgien els Nens del Vendrell i començava així el que s'ha anomenat com Renaixença castellera. Es creen noves colles i s'estenen les actuacions on es tornen a veure castells de vuit. A Tarragona apareix la Colla Nova (1932-34) mentre l'altra colla local va prendre el nom de Colla Vella. Les dues colles van rivalitzar especialment als concursos de castells de 1932 i de 1933 que es convoquen per primer cop a Tarragona.

La sublevació militar del 1936 va estroncar tot aquell procés de recuperació i després de la guerra les colles de castells van reprendre la seva activitat amb gran

 
La colla dels Xiquets de Tarragona muntant un 4 de 9 amb folre al Concurs de Castells de Tarragona

dificultat. Els castellers tarragonins es van agrupar en una sola colla que va adoptar el nom de Xiquets de Tarragona. Els anys 50 la ciutat va tornar a organitzar el concurs de castells i el 1951 es crea la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí que va revifar la rivalitat local.

Els anys seixanta van ser de gran rivalitat entre les colles vallenques (la Vella i la Muixerra) i els Nens del Vendrell. Mentre les colles tarragonines estaven estancades en els castells de set, amb pocs efectius i poques actuacions. En la diada de Santa Tecla del 1965, per primera vegada, les dues colles van caminar el pilar de 4 des del Pla de la Seu fins a la plaça de la Font.[38] L'any 1970, per decisió municipal, es van unificar en l'actual Colla de Castellers Xiquets de Tarragona, mentre que l'any 1979, veient la poca volada que la colla tenia, un grup de castellers s'escindí de la colla i, conjuntament amb antics castellers de la Colla Nova de Sant Magí que havien deixat l'activitat arran de la fusió, creà la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que contribuí molt a la revifalla de la qualitat castellera gràcies a la rivalitat entre les dues colles. A més, l'any 1988 es fundà la colla dels Xiquets del Serrallo i el 1990, la més jove, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.

Actualment doncs, i per ordre d'aparició, la ciutat té el plaer de ser la seu de quatre colles.

Actes culturals a la ciutat i institucions

modifica

Des de l'any 1989 a Tarragona se celebra Tàrraco Viva, un festival cultural internacional que està dedicat especialment a la divulgació històrica d'època romana.[40]

Tarragona va presentar una candidatura que va ser desestimada per esdevenir capital cultural europea el 2016. Sí que va ser elegida, però, com a seu dels Jocs del Mediterrani de 2017.[41]

 
Rectorat de la URV.

Tarragona fou també la Capital de la Cultura Catalana el 2012.[42]

La ciutat compta amb dos teatres que realitzen programacions contínues al llarg de l'any, com la Mostra de teatre jove'[43] i obres de teatre regulars, a més d'utilitzar-se per a cerimònies i, en alguns casos, com a emplaçaments per fer mítings i conferències: El teatre Metropol i el Teatre Tarragona,[44] aquest últim de recent reinauguració.

La Biblioteca de la ciutat, la Biblioteca Pública de Tarragona és una biblioteca de titularitat estatal, creada el 1843[45] i que està situada al carrer Gasòmetre. A la biblioteca s'hi ofereixen diverses activitats culturals i s'hi guarden registres de la ciutat.

El principal institut de secundària de la ciutat és l'Institut Antoni de Martí i Franquès, dedicat al científic tarragoní Antoni de Martí i Franquès. Concretament, fou fundat el 1845.

Universitat Rovira i Virgili

modifica
Article principal: Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona i significà la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona d'ençà del segle xvi. Les instal·lacions de la universitat a Tarragona es troben disperses en dos campus: el Campus Catalunya (al centre de la ciutat) i el Campus Sescelades (proper al barri de Sant Pere i Sant Pau). El rectorat està situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal.

Porta el nom de Rovira i Virgili, en honor del fill il·lustre de la ciutat.

 
Encesa de la Víbria al Pla de la Seu

Festes tradicionals i esdeveniments singulars

modifica

Altres celebracions rellevants de la ciutat:[46]

Altres festes de diferents zones de la ciutat

modifica
Article principal: Festes majors dels barris i districtes de Tarragona
  • Barris Llevant: Festes patronals de l'Ermita de la Salut (8 de setembre o 2n diumenge de setembre), Festes solidàries dels veïns de l'Arrabassada (30-31 d'agost)
  • Eixample centre de Tarragona: Festes dels carrer Governador González i carrer Canyelles (31 d'agost), Festa especial Alzheimer al c/Canyelles (matí 21 setembre)
  • Barris Ponent: La Granja (del 10 al 15 juny), Festes de Torreforta (juny), Festes Riuclar -festes del Carme- (cap de setmana anterior del 16 juliol), Festes Campclar (segona setmana juliol), Festes Icomar (primera setmana de juliol)
  • Eixample Hospital Joan XXIII - carrer de Goya: Festes del carrer de Goya (finals d'agost)
  • Eixample Nord - Avinguda Andorra i voltants: Festes majors de l'AA.VV. Tarraco (primer cap de setmana de setembre)
  • Els Montgons: Festes Populars la Floresta (primera setmana de juliol)
  • Eixample de l'Av.Catalunya - Barri Maria Cristina: Festes del Barri (entre penúltima o últma setmana juliol - són tres dies consecutius)
  • Barri del Port: Festes del Barri (juny o juliol - són tres dies consecutives)
  • Residencial Palau - Torres Jordi i eixample Torres Jordi: Festes de l'AAVV Residencial Palau-Torres Jordi (principis de setembre)
  • El Serrallo: Festes patronals de Sant Pere (29 juny), festes patronals de la Verge del Carme (16 juliol)
 
El pas de Sant Pere sortint de l'Església St.Pere del Serrallo, mentre els Xiquets del Serrallo fan un pilar de salutació.
  • Barri Verge del Carme - carrer de Mallorca i carrer F.Bastos: Festes Patronals de la Verge del Carme (cap de setmana anterior del 16 juliol)
  • Part Alta - Cós del Bou de Tarragona: Festes Patronals de Sant Roc (14,15,16 d'agost)
  • Part Alta - Plaça del Pallol i carrer del Comte: Festes de Sant Agapito Bis -Ca l'Agapito- (4 juliol)
  • Part Alta - carrer Merceria i Plaça del Fòrum: Festes de la Mare de Déu del Roser (principis d'octubre)
  • Sant Pere i Sant Pau: Festes de Sant Pere i Sant Pau (setmana de sant Pere -29 juny-) Veïns de la Unió (principis de setembre)
  • Sant Salvador, Sant Ramon i Santa Isabel: Festes majors del barri (primera cap de setmana d'agost).

Símbols

modifica

Tarragona no té ni bandera ni escut oficialitzats per la Generalitat. Malgrat això, l'Ajuntament de la ciutat empra la mateixa bandera i escut des del segle xiv. Hi ha propostes alternatives per part de la Societat Catalana de Genealogia, que varien del disseny històric.

Personalitats lligades a Tarragona

modifica
Categoria principal: Tarragonins

Esports

modifica

El Club Gimnàstic de Tarragona és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. Es va fundar l'any 1886, però fins al 1914 no va tenir una secció de futbol. El primer equip de futbol masculí del Nàstic ha militat 4 temporades a primera divisió: 1947/1948, 1948/49, 1949/50 i 2006/07. Actualment milita a la Segona divisió B de la Lliga espanyola, després del descens sofert la temporada 2018/19. El seu president és Josep Maria Andreu i disputa els seus partits al Nou Estadi, de propietat municipal i amb un aforament de 14.500 espectadors.

El Futbol Club Tàrraco és un Club Esportiu de futbol d'Accionariat Popular de Tarragona.

En bàsquet, el primer equip de la ciutat és el Club Bàsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB. Altres equips de la ciutat, són per exemple l'Associació Deportiva de Torreforta (ADT) i TGN Bàsquet Club.

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, competeix en la divisió d'honor de la Superlliga de Voleibol masculina.

El Club Natació Tarraco, fundat l'any 1963, és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3.200 socis, 200 dels quals federats en natació i waterpolo.

El Reial Club Nàutic de Tarragona, fundat el 1878, té seccions de Vela, Rem, Motonàutica, Pesca…

El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1990, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club, format per només un centenar de socis, aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.

El Club de Rugby Tarragona és un club de rugbi de la ciutat fundat el 1986. Els colors morat i negre de l'equipament es van triar com a homenatge a la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.[49] Els equips sèniors han disputat només la Primera i la Segona Divisió Catalana.[50] Puntualment, han jugat altres trofeus, com el de Quatre Barres, que el 2007 els va dur per primer cop a jugar fora de Catalunya.[51] La temporada 2009 va crear un equip de rugbi a 13 que participa en el Campionat de Catalunya de Rugby Lliga.[52] L'any 2011 va celebrar el seu 25è aniversari amb diverses activitats.[53]

Tarragona fou seu dels jocs juvenils Europeus del 2010 i serà seu dels Jocs del Mediterrani de 2018.

Agermanaments

modifica

Tarragona està agermanada amb les següents poblacions:

A més, a causa dels Jocs del Mediterrani, l'alcalde de Tànger, al Marroc, va venir a la ciutat per veure'n les instal·lacions. Com que durant la candidatura de Tarragona, la ciutat nord-africana va ajudar-la molt, l'alcalde marroquí va demanar al de Tarragona que recolzés la candidatura de Tànger per als Jocs del Mediterrani de 2021. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros s'hi va avenir, i proposà alguna mena de vincle que unís les dues capitals, fos culturalment, esportivament o d'alguna altra forma. És possible que, en un futur, la ciutat de Tarragona s'agermani amb Tànger.[54]

Vistes de la ciutat

modifica
 
Vista des del nucli antic o part alta.
 
Vista des del Fortí de la Reina.
 
Vista del Nord-Oest de Tarragona.
 
Rambla Nova.
  •  
    Vista des del replà de l'Hotel d'Entitats
  •  
    La Biblioteca Pública de Tarragona acull un important fons d'història local
  •  
    Vista parcial del Mercat Central de Tarragona, abans de la seua restauració
  •  
    Vista parcial del port de Tarragona des del Mirador

Referències

modifica
  1. ↑ Mariné, Caralp «Tarragona, el pol petroquímic més potent del sud d’Europa». Tarragonadigital, 13-10-2022 [Consulta: 24 octubre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 juny 2016].
  3. ↑ «Valors climatològics normals. Reus-Tarragona». Agència Estatal de Meteorologia. [Consulta: 15 juny 2016].
  4. ↑ «Valors extrems: Reus Aeroport - Tarragona». Agència Estatal de Meteorologia. [Consulta: 15 juny 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Idescat. Codis territorials i d'entitats. Municipis. 431482 Tarragona». [Consulta: 15 juny 2021].
  6. ↑ Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 89. ISBN 8497912276. 
  7. ↑ Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 45-46. ISBN 0300087187.  Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Ruta 1714 (Tarragona)». Escenaris 1714. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 16 abril 2016. [Consulta: 5 juliol 2014]. CC-BY-SA
  9. ↑ de Cadenas y Vicent, Vicente. Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII, Volum 2 (en castellà). Ediciones Hidalguía, 1977, p.188. ISBN 8400037200. 
  10. ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc. Generalitat de Catalunya, p.118. ISBN 9788439386704. 
  11. ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. La comissió Tarín-Castellarnau (1821). 9, 1989, p. 12 (Pau de les Postals). 
  12. ↑ 12,0 12,1 «L'Ajuntament de Tarragona adjudica la redacció del Pla Integral de la Part Baixa». Ajuntament de Tarragona, 20-12-2021. [Consulta: 9 novembre 2024].
  13. ↑ «80 anys dels bombardejos franquistes sobre Tarragona durant la Guerra Civil». Nació Digital, 05-11-2018. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2022. [Consulta: 11 febrer 2022].
  14. ↑ «Confirmat l'ajornament dels Jocs Mediterranis de Tarragona fins al 2018». Diari Ara, 05-11-2016 [Consulta: 11 desembre 2016]. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Grades molt buides i esportistes penjant medalles a rivals: els Jocs Mediterranis no aixequen el cap». ARa, 26-06-2018. Arxivat de l'original el 2024-08-29 [Consulta: 18 desembre 2018].
  16. ↑ «Estadístiques de població». tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024. [Consulta: 25 octubre 2022].
  17. ↑ També hi participaren Vox (1.681 vots, 2,95%), Ara (A) (1.031 vots, 1,81%), Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (Pacma) (621 vots, 1,09%), Centrats per Tarragona (C.TGN) (394 vots, 0,69%) i Assemblea per Tarragona (A per TGN) (278 vots, 0,49%).
  18. ↑ Izquierdo, Vicente M «Pau Ricomà, nomenat alcalde de Tarragona». Diari Més, 15-06-2019. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024 [Consulta: 19 juliol 2019].
  19. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 18 juliol 2019].
  20. ↑ Junta Electoral de Zona de Tarragona «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de 26.05.2019» (pdf). Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Diputació Provincial de Tarragona [Tarragona], 30-04-2019, pàg. 31-47. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024. inserció 2019-4094 [Consulta: 18 juliol 2019].
  21. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Tarragona», 26-05-2019. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024. [Consulta: 18 juliol 2019].
  22. ↑ Digital, Tarragona. «Pau Ricomà (ERC) posa punt final als 12 anys dels socialistes al capdavant de Tarragona», 15-06-2019. Arxivat de l'original el 2020-02-27. [Consulta: 26 juny 2019].
  23. ↑ Llauradó, Josep Maria «Publicat finalment el decret de canvi de cartipàs a Tarragona». NacióTarragona, 16-06-2021. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2021 [Consulta: 15 juliol 2021].
  24. ↑ Llauradó, Josep Maria «Ricomà no aplicarà el pacte antitransfuguisme a Hermán Pinedo, després d'abandonar En Comú Podem». NacióTarragona, 16-06-2021 [Consulta: 15 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
  25. ↑ Ramos Llauradó, Antonio «El nou cartipàs de Tarragona reforça Fortuny i López i atorga Serveis Socials a la CUP». Tarragonadigital, 29-06-2021. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024 [Consulta: 15 juliol 2021].
  26. ↑ Portal d'informació municipal Municat. Generalitat de Catalunya. «Informació municipal de l'Ajuntament de Tarragona». municat.gencat.cat. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 22 juliol 2019].
  27. ↑ «Els alcaldes de Tarragona (s. XIX-XX)». l'Arxiu. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2024. [Consulta: 22 juliol 2019].
  28. ↑ «Consistori 2015-2019». Ajuntament de Tarragona. [Consulta: 11 juliol 2017].
  29. ↑ «Cartipàs municipal (juliol 2021)». Seu Electrònica - Ajuntament de Tarragona, juliol 2021. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2021 [Consulta: 15 juliol 2021].
  30. ↑ «Portal de Sant Antoni». turieco.com. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 21 novembre 2012].
  31. ↑ «Museu Bíblic Tarraconense». turieco.com. [Consulta: 21 novembre 2012].
  32. ↑ «Museu d'Art Modern de Tarragona». turieco.com. [Consulta: 21 novembre 2012].
  33. ↑ «Museu del Port de Tarragona». turieco.com. [Consulta: 21 novembre 2012].
  34. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 116-117. ISBN 84-393-5437-1. 
  35. ↑ «Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya (Tarragona)». turieco.com. [Consulta: 21 novembre 2012].
  36. ↑ «Museu Diocesà de Tarragona». turieco.com. [Consulta: 21 novembre 2012].
  37. ↑ «Festes i cultura popular. Els castells a Tarragona». Tarragona.cat. Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 15 novembre 2013].
  38. ↑ «Patronato local de las «colles de castellers»» (en castellà). La Vanguardia, núm. 31.023, 03-03-1966, p. 39 [Consulta: 13 febrer 2013].
  39. ↑ «Rànquing 2013». Concurs de Castells. Arxivat de l'original el 2013-11-14. [Consulta: 15 novembre 2013].
  40. ↑ «Tarracoviva. El festival romà de Tarragona». Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 16 febrer 2018].
  41. ↑ «Tarragona es escollida per organitzar els Jocs del Mediterrani de l'any 2017». 324. Arxivat de l'original el 2011-10-17. [Consulta: 15 novembre 2013].
  42. ↑ «Anteriors capitals de la cultura catalana». Capital de la Cultura Catalana. Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 15 novembre 2013].
  43. ↑ «20a mostra de teatre jove 2013». Surt de casa.
  44. ↑ «Teatres de Tarragona». Tarragona.cat.
  45. ↑ «Biblioteca Pública de Tarragona». Generalitat de Catalunya.[Enllaç no actiu]
  46. ↑ «Tarragona de festa!». Guia de festes i d'activitats culturals. Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, 2019. ISSN: T-638-2019 [Consulta: 28 octubre 2022].
  47. ↑ Lluís Pons d'Icart Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., TarracoWiki
  48. ↑ Vila, Enric. «Londres-París-Tarragona». ElNacional.cat, 22-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-03. [Consulta: 3 agost 2017].
  49. ↑ CRT. Història del Club Rugby Tarragona. CRT. 
  50. ↑ ACRL. Club Rugby Tarragona. ACRL. 
  51. ↑ 324.cat. El Club Rugby Tarragona juga el seu primer partit fora de Catalunya disputant la Copa Quatre Barres. 324.cat, 18 de desembre del 2007. 
  52. ↑ El Punt. El Tarragona-Valls enceta el català de rugbi lliga. El Punt, 18 d'abril de 2009. 
  53. ↑ EsportCatalà. Tarragona fa festa grossa amb Santa Tecla i l'aniversari del CR Tarragona. EsportCatalà, 16 de setembre de 2011. 
  54. ↑ «L'alcalde de Tànger visita Tarragona. (castellà).». Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 9 maig 2014].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tarragona&oldid=34257578»