Sydney Brenner CH FRS (Germiston, Gauteng, Sud-àfrica, 13 de gener de 1927 - Singapur, 5 d'abril de 2019[3]) fou un biòleg sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2002.

Plantilla:Infotaula personaSydney Brenner
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Germiston (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Singapur Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Witwatersrand
Universitat d'Oxford
Universitat de Califòrnia a Berkeley (postdoctoral)[1]
Director de tesiCyril Norman Hinshelwood Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCaenorhabditis elegans,[2] Apoptosi
Activitat
Camp de treballBiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiotecnòleg, professor d'universitat, genetista, biòleg Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióUniversitat de Witwatersrand
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Institut de Ciències Moleculars
King's College (Cambridge)
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralGerald M. Rubin, John G. White (en) Tradueix i Gerald Mayer Rubin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 198102021 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 13 de gener de 1927 a la ciutat de Germiston, una petita població de Sud-àfrica (que en aquells moments formava part de l'Imperi Britànic) situada a la província de Gauteng, en una família immigrant de Lituània i Letònia de religió jueva. Després d'aconseguir una beca municipal per estudiar medicina a la Universitat de Witwatersrand, aconseguí doctorar-se a la Universitat d'Oxford, especialitzant-se en biologia molecular.

Recerca científica

modifica

L'any 1953 es desplaçà fins a la Universitat de Cambridge per conèixer James D. Watson i Francis Crick i la seva revolucionària estructura helicoïdal d'àcid desoxiribonucleic (ADN). Al costat de Crick inicià la seva recerca al voltant del desxiframent del codi genètic, esdevenint director l'any 1979 del Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge. El 1986 va renunciar al seu treball com a director del Laboratori perquè les tasques administratives l'apartaven de la seva veritable vocació en el treball de recerca i li va ser concedida l'oportunitat de fundar una Unitat de Biologia Molecular per a prosseguir-lo.

El seu interès científic s'orientà en el desenvolupament cel·lular, utilitzant per a les seves investigacions el nematode Caenorhabditis elegans, un model d'organisme que li va permetre realitzar investigacions sobre el desenvolupament genètic i la vida i mort cel·lular, aconseguint ampliar els coneixements científics sobre l'efecte de l'apoptosi. L'any 2002 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb H. Robert Horvitz i John E. Sulston, pels seus treballs sobre la regulació genètica del desenvolupament i mort cel·lular.

L'any 1992, i acabat de jubilar, viatja fins a La Jolla (Califòrnia) per treballar al The Scripps Research Institute i funda una empresa dedicada a la seqüenciació massiva d'ADN. El 1995 funda el Molecular Sciences Institute, que acull joves investigadors i al que imprimeix la seva visió de la investigació com repte intel·lectual fins a la seva segona jubilació, l'any 2000.

El 3 d'abril de 2014 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona per «la seva brillant i dilatada trajectòria docent i investigadora en l'àmbit de la biologia molecular».[4]

Referències

modifica
  1. «Sydney Brenner» (en anglès). Salk Institute. [Consulta: 31 març 2014].
  2. Brenner, Sydney (en anglès) The genetics of Caenorhabditis elegans, 1974. PMID: 4366476.
  3. Gemma Marfany, article necrològic, El Nacional 6-4-2019
  4. «Acte d'investidura del professor Sydney Brenner com a doctor honoris causa per la UPF». UPF.edu, 31-03-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 31 març 2014].

Enllaços externs

modifica
  • «Sydney Brenner» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
  • (anglès) Biografia
  • (anglès) Breu entrevista, en vídeo