Stolpersteine

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular Stolperstein), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països, com Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega. En pocs anys, han esdevingut el memorial més gran del món. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs. Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

Stolpersteine

Tipus	projecte artístic
Part de	Sleutelwerken
Creador	Gunter Demnig
Creació	1997
Gènere	art públic
Mida	10 () × 10 () cm
Col·lecció
Localització	Alemanya, Dinamarca, Polònia, Noruega, Lituània, Itàlia, Grècia, França, Croàcia, Bèlgica, Àustria, Luxemburg, Espanya, Suècia, Romania, Txèquia, Argentina, Rússia, Eslovènia, Eslovàquia, Ucraïna, Països Baixos, Moldàvia, Suïssa, Hongria, Letònia, Finlàndia, Sèrbia, Regne Unit i Irlanda
Lloc web	stolpersteine.eu

Stolperstein al Palà de Torroella

«

Pedres de topada Aquí vivia 1933-1945 un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.

»

Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis. El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven les creacions com a obres d'art, amb un IVA del 7% sinó que els consideraven com productes industrials per als quals cal pagar el 19% d'IVA. El conflicte encara no s'ha resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.

Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.

Llambordes Stolpersteine als Països Catalans

A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d'abril del 2015. Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya, l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa, 10 a Igualada i 5 a Castellar del Vallès. El 2018 s'estan instal·lant 73 noves llambordes: 3 més a Manresa, 1 als Guiamets, 10 a Olesa de Montserrat, 11 a la Segarra, 7 a Granollers, 16 a Girona i Sabadell, que amb 61 llambordes col·locades és la població dels Països Catalans i de l'Estat espanyol que en té més ara mateix.

Hi ha un projecte per posar-ne per recordar els vuit olotins deportats, dels quals quatre van sobreviure, 33 persones a diversos municipis de l'Alt Empordà, així com a Sant Feliu de Guíxols. Al novembre de 2018 començà la col·locació a Palma, on se n'havien identificat unes deu víctimes. El mes de febrer de 2021, amb el projecte Stolpersteine/Pedres de la Memòria es començaren a col·locar a diferents pobles de Mallorca algunes de les 97 noves peces, que incloïen també a les víctimes del franquisme. Les ubicacions d'aquesta nova remesa de peces eren també a Menorca, Eivissa, Formentera, Barcelona i Madrid.

Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d'altres, al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució.

Foto	Nom	Biografia	Municipi	Lloc	Data
	Barberà Pla, AntoniAntoni Barberà Pla	Nasqué el 1905. S'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945.	Navàs	Plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 setembre 2015
	Flotats Caus, EsteveEsteve Flotats Caus	Nasqué el 1904. S'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.	Navàs	Plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 setembre 2015
	Obradors Grífol, JaumeJaume Obradors Grífol	Nasqué el 1906. S'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945.	Navàs	Plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 setembre 2015
	Sala Besa, RamonRamon Sala Besa	Nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil i s'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.	Navàs	Plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	9 setembre 2015
	Soler Torrens, JosepJosep Soler Torrens	Nasqué el 1909. S'exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. El 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.	El Palà de Torroella	Ctra. de Cardona, 7 41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E	9 setembre 2015
	Toran Martínez, BernatBernat Toran Martínez		Manresa	c. del Joc de la Pilota 18 41° 43′ 29.859″ N, 1° 49′ 37.864″ E	25 gener 2017
	Munt Costa, EnricEnric Munt Costa	Nascut a Manresa el 1906. Era fill de Joan Munt Pujol, de Santpedor, jornaler, i de Carme Costa Vilageliu, de Manresa. El 1939 va exiliar-se a França i va estar al camp d'Argelers junt amb el seu germà Josep. Fou reclòs com a presoner de guerra a l'stalag I-B de Hohenstein, prop d'Allenstein, a la regió de Prússia Oriental, l'actual Polònia. D'allà va ser deportat a Mauthausen el 9 d'agost de 1940, en el segon comboi de republicans espanyols enviat a un camp nazi. Hi va rebre el núm. 3.627. Mig any més tard, el 17 de febrer del 1941, fou enviat a Gusen, amb el núm. 10.247, on va morir l'1 d'octubre de 1941.	Manresa	c. d'en Botí 41° 43′ 25.834″ N, 1° 49′ 33.046″ E	25 gener 2017
	Viladrosa Montraveta, JaumeJaume Viladrosa Montraveta		Manresa	c. d'Amigant, 6 41° 43′ 23.561″ N, 1° 49′ 35.409″ E	25 gener 2017
	Aparicio Sancho, JosepJosep Aparicio Sancho		Manresa	c. d'Arbonés, 34 41° 43′ 18.313″ N, 1° 49′ 27.236″ E	25 gener 2017
	Sánchez Molina, RamirRamir Sánchez Molina	Nasqué el 1900. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 4 de novembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.	Manresa	c. de Sant Francesc, 12 41° 43′ 21.847″ N, 1° 49′ 21.505″ E	25 gener 2017
	Pons Pérez, JosepJosep Pons Pérez	Nasqué el 1915. S'exilià a França el 1939. Al 1940, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat.	Manresa	c. de la Mel, 31 41° 43′ 23.754″ N, 1° 49′ 21.410″ E	25 gener 2017
	Camps Puiggròs, MiquelMiquel Camps Puiggròs	Nasqué el 1917. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 15 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.	Manresa	c. de la Mel, 23 41° 43′ 24.259″ N, 1° 49′ 21.942″ E	25 gener 2017
	Camps Vives, AntoniAntoni Camps Vives	Nasqué el 1899. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 30 de desembre de 1941.	Manresa	c. de la Mel, 23 41° 43′ 24.255″ N, 1° 49′ 21.955″ E	25 gener 2017
	Amat-Piniella, JoaquimJoaquim Amat-Piniella	Nasqué a Manresa el 1913, fill de Joaquim Amat Palà, que tenia un negoci de confiteria, i de Concepció Piniella Blanqué, professora de cant i solfeig a l'Orfeó Manresà. Va publicar en diaris locals i es va afiliar a ERC, essent secretari personal del batlle republicà Francesc Marcet. Ingressà voluntari a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat i obtingué el grau militar de tinent d'artilleria. Va combatre als fronts de l'Aragó, València i Andalusia. El 1939, poc abans de marxar a l'exili, es va casar amb Maria Llaveries i Viladomiu. Va ser internat a diversos camps francesos i va col·laborar amb l'Exèrcit Francès durant la Segona Guerra Mundial. El juny de 1940 l'exèrcit nazi el va capturar i deportar a Mauthausen i altres camps, fins que les tropes nord-americanes el van alliberar el maig del 1945. Establert a Sant Julià de Lòria (Andorra) va escriure K.L. Reich, novel·la que relata la seva experiència durant l'estada al camp d'extermini. Va retornar a Catalunya i va establir-se a Barcelona amb la seva esposa, sense poder tornar a Manresa degut a la repressió de la dictadura franquista. El 1962 va fundar l'Amical de Mauthausen, junt amb altres companys antigament deportats, i l'any 1974 va morir a l'Hospital de Bellvitge.	Manresa	c. de Carrió, 12 41° 43′ 40.132″ N, 1° 49′ 21.131″ E	25 gener 2017
	Cunill Marfà, EnricEnric Cunill Marfà		Manresa	c. de Carrió, 11 41° 43′ 39.692″ N, 1° 49′ 20.511″ E	25 gener 2017
	Dalmau Colom, JesúsJesús Dalmau Colom		Manresa	c. del Canonge Montanyà, 12 41° 43′ 35.006″ N, 1° 49′ 15.996″ E	25 gener 2017
	Real Ventura, JaumeJaume Real Ventura		Manresa	c. de Cardona, 26 41° 43′ 32.632″ N, 1° 49′ 15.584″ E	25 gener 2017
	García Pérez, JosepJosep García Pérez		Manresa	Muralla de Sant Domènec, 28 41° 43′ 28.157″ N, 1° 49′ 18.304″ E	25 gener 2017
	Comín Igualada, BernatBernat Comín Igualada	Fou deportat a Mauthausen juntament amb Joaquim Amat, Jesús Dalmau, Jaume Real i els Labara, pare i fill. Tots ells provenien del camp de presoners de guerra de Fallingbostel, prop de Hannover. Comín va ser seleccionat i traslladat el 17 de febrer de Mauthausen a Gusen. Tenia 59 anys i això el feia menys resistent i més prescindible. Va resistir, tanmateix, fins al 6 de novembre d'aquell any. Aquell dia van morir juntament amb ell quaranta republicans més, en una autèntica orgia d'extermini. Comín tenia la matrícula 10.515 de Gusen.	Manresa	c. dels Corrals 41° 43′ 19.128″ N, 1° 49′ 42.453″ E	26 gener 2017
	Ribas Pujol, MauriciMaurici Ribas Pujol		Manresa	Via de Sant Ignasi 14 41° 43′ 25.269″ N, 1° 49′ 43.338″ E	26 gener 2017
	Carrió Vilaseca, JacintJacint Carrió Vilaseca		Manresa	c. de l'Aiguader, 22 41° 43′ 22.263″ N, 1° 49′ 47.502″ E	26 gener 2017
	Parés Sans, PerePere Parés Sans		Manresa	c. de Circumval·lació, 65 41° 43′ 46.380″ N, 1° 49′ 43.959″ E	26 gener 2017
	Brunet Farré, PerePere Brunet Farré		Manresa	c. de Circumval·lació, 102 41° 43′ 46.213″ N, 1° 49′ 43.763″ E	26 gener 2017
	Sallés Oliveras, JoanJoan Sallés Oliveras		Manresa	c. de la Pujada del Castell, 61 41° 43′ 45.327″ N, 1° 49′ 41.355″ E	26 gener 2017
	Colom Armengol, AgapitAgapit Colom Armengol		Manresa	c. Major 41° 43′ 55.980″ N, 1° 49′ 24″ E	26 gener 2017
	Cano Cano, JesúsJesús Cano Cano	Nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Fàbregas i Pons, JosepJosep Fàbregas i Pons	Nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Gil i Abella, JoaquimJoaquim Gil i Abella	Nascut el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Gomis i Valls, AgustíAgustí Gomis i Valls	Nascut el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	González Ginés, GinésGinés González Ginés	Nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Moreno Zamora, CelestinoCelestino Moreno Zamora	Nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el 1942 a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Moreno Zamora, GinésGinés Moreno Zamora	Nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any al castell de Hartheim.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Ribera i Casellas, EmiliEmili Ribera i Casellas	Nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Tirado Franco, MiquelMiquel Tirado Franco	Nascut el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Vidal i Claramunt, SalvadorSalvador Vidal i Claramunt	Nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Hartheim.	Igualada	Plaça de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E	26 gener 2017
	Ramon Puigdelloses Sastre	Va néixer el 17 de març de 1920 a Castellar del Vallès. Vivia al carrer del Centre, 30. Professionalment es dedicava a la impressió. Estava afiliat a la UGT i va ingressar a l'exèrcit republicà per lleva sense assolir cap graduació. En plena desfeta republicana va retornar a casa i s’hi estigué pocs dies abans de l'entrada de les tropes nacionals, moment en què va decidir emprendre el camí de l'exili cap a França, on fou internat en un camp; allistat en una CTE, fou capturat al nord del país pels alemanys. El confinaren a l’stalag XII-B, Frankentahal, Alemanya, amb el número 13080. El 24 de maig de 1941 va arribar al KL Mauthausen i fou matriculat amb el número 5811. El 20 d’octubre de 1941 és traslladat a Gusen, on va ser inscrit amb el número 13803 i va morir el 6 de desembre del mateix any.	Castellar del Vallès	Plaça del Mirador 41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E	27 gener 2017
	Josep Rovira Prat	Neix a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) el 14 d’octubre de 1906, de pares castellarencs que havien traslladat la seva residència per qüestions professionals. L’any 1930 vivia a Castellar, al carrer Nou 7-9 amb la seva esposa, Maria Planas Riera, i els seus dos fills, Marcel·lí i Baldomer. Era jornaler agrícola. Durant l’èxode republicà de 1939 va passar la frontera i fou internat en un camp del sud de França. Va sortir enquadrat en una CTE i internat a l’stalag VIIIC, a Sagan, Polònia, amb el número 56816. El 25 de gener de 1941 fou deportat al KL Mauthausen amb la matrícula 5063. Sembla que no va acceptar el poder dels Kapos i s’hi va enfrontar. El 20 d’octubre el transfereixen a Gusen, on rep el número 4405 i on morí el 18 de novembre de 1941. Ramon Puigdelloses i Josep Rovira van ser transferits a Gusen el mateix dia. Podem especular amb diverses interpretacions: que es trobessin al camp central, Mauthausen, i que, influïts pels rumors de bonança de Gusen hi anessin de forma voluntària, o bé que a causa del seu estat de salut fossin escollits en un dels triatges habituals que es feien i transferits obligatòriament a aquest annex de Mauthausen. Si pensem en el poc temps que ambdós van sobreviure a Gusen, Puigdelloses quaranta-vuit dies i Rovira trenta, ens decantaríem per aquesta segona hipòtesi.	Castellar del Vallès	Plaça del Mirador 41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E	27 gener 2017
	Francesc Valls Llinares	Nascut el 20 de febrer de 1896 a Castellar, vivia al número 36 del carrer del Centre i era cosí germà de Francesc Comellas. Treballava de llauner. Per qüestions professionals va anar a viure a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) on va regentar un cafè i va formar part del Comitè Antifeixista local i de la CNT. Al final de la guerra s’exilia a França amb tota la seva família i és obligat a enquadrar-se a la 115 CTE destinada al departament de la Moselle, on va treballar fortificant la Línia Maginot. Fou capturat pels alemanys el 30 de juny de 1940. L’any 1941 arriba a Mauthausen i es troba amb el seu cosí. Tots dos decideixen ajudar-se mútuament mentre són al camp central. Valls va decidir anar a Gusen però aquesta decisió no va ser compartida per Comellas que va romandre al camp central. Com que Francesc Valls era llauner, el van destinar al grup dels lampistes, un bon destí ja que era un treball poc cansat i sempre a cobert. La seva habilitat en el treball li suposà la protecció de l’oficial SS responsable de grup, per a qui feia petites feines que li suposaven un suplement alimentari, la qual cosa el va ajudar a sobreviure, sobretot si tenim present la seva edat. Un cop alliberat de Gusen el 5 de maig de 1945, va retornar a França, on es trobava la família, i es va dedicar al treball agrícola. Va morir a finals dels anys seixanta.	Castellar del Vallès	Plaça del Mirador 41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E	27 gener 2017
	Enric Comellas Tàpias	Va néixer el 7 de novembre de 1900 a Granera; arriba a Castellar amb 16 anys i treballa de mosso a casa de Miquel Datzira. Durant la II República esdevé president de la Unió de Rabassaires i és escollit regidor de l’Ajuntament de Castellar en les eleccions del 14 de gener de 1934, càrrec que ocuparà fins a la fi de la Guerra Civil. Exiliat a França, l'estiu de 1939 és contractat com a mosso agrícola per un viticultor però, un cop acaba la verema, ingressa al camp de Bram i, posteriorment, als camps de Barcarès i Saint-Cyprien. El novembre de 1939 torna a sortir per treballar amb la família Peyris a l’agricultura. El coneixement de la zona de frontera, fruit de la seva estada als Pirineus, el va fer participar en una xarxa de passeurs d’hommes formada per un grup de resistents que es dedicaven a evadir cap a la Gran Bretanya, via Portugal, aviadors abatuts en el decurs de raids aeris, jueus perseguits per motius ètnics, correus de la Resistència o joves amb intenció d’unir-se a les Forces de la França Lliure. Amb aquesta tasca Comellas volia aconseguir diners per compensar les pèrdues que va patir la seva família durant els registres i posteriors expropiacions que van seguir el conflicte bèl·lic. El 24 de desembre de 1942, Enric Comellas és detingut durant un d’aquests passatges; fou traslladat a Perpinyà i al Fort de Hua i d’aquí va ser enviat al camp de Royalieu. El 19 de gener de 1944, Enric Comellas forma part d’un comboi en direcció a Buchenwald, on és matriculat amb el número 40576. Al camp central va treballar en el Transport Colonne, grup encarregat de fornir de materials les indústries internes del camp. El 26 de setembre de 1944 Comellas és transferit al Kommando de Langenstein per treballar en una fàbrica soterrada de material aeronàutic. A principis d’abril de 1945, les SS reben l’ordre de liquidar totalment el camp de Buchenwald i Enric Comellas i milers de deportats més emprenen una marxa d’evacuació per la regió de Saxònia-Anhalt cap a l’interior del Reich. En aquesta marxa Comellas perd la vida i només en resta un certificat de defunció amb data del 10 d’abril de 1945 al camp de Buchenwald lliurat pel Ministeri d’Antics Combatents Francès.	Castellar del Vallès	Plaça del Mirador 41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E	27 gener 2017
	Francesc Comellas Llinares	Nascut el 9 de gener de 1917 a Castellar vivia al número 4 del carrer de l’Ermot, va treballar a la fàbrica del Boà militant, des de ben jove, a la CNT. Quan esclata la guerra, Comellas s’allista a la columna de voluntaris Solidaridad Obrera, de caràcter anarquista. Fou reclamat a Castellar per organitzar les col·lectivitats tot treballant a ca l’Estruch. Quan criden la seva lleva, la de l’any 1937, ingressa a l'exèrcit republicà, a la 213 Brigada Mixta, 66 Divisió del XXè Cos d’Exèrcit i participa a les batalles de Terol i de l’Ebre. Va emprendre el camí de l'exili i va creuar per les muntanyes que envolten Arles, i d’aquí van anar al camp d’Argelers, on van patir unes dures condicions de vida; la vigilància s’efectuava a l'exterior del camp, delimitat per filats, per part de tropes colonials franceses, senegaleses i spais a cavall. Un cop esclatà la II Guerra Mundial fou obligat a sortir enquadrat en una CTE, la número 114, i enviat a reforçar la Línia Maginot, al departament de la Moselle, on treballava fent un fossar antitanc amb vies de tren clavades al fons i amb fortins de ciment armat construïts cada cinc-cents metres, on hi havia dues metralladores i un canó anticarro; la seva estada en aquesta CTE abastà des de l’hivern de 1939 fins al juny de 1940 quan, concretament el dia 22, es van lliurar als alemanys i foren conduïts a un frontstalag. Al cap de tres o quatre dies foren traslladats a Estrasburg, a l’stalag V-D, on restà fins a començaments de desembre de 1940. La nit de l’11 de desembre, Francesc Comellas i 854 republicans espanyols més van iniciar, en comboi ferroviari i en vagons de passatgers, el camí cap al KL Mauthausen, on arriben la matinada del 13 de desembre; aquí van ser rebuts per la SS i el tracte envers ells va començar a canviar a pitjor. Pocs dies després va rebre el número de matrícula i el triangle que indicava la seva categoria i nacionalitat i que calia cosir a la part superior esquerra de la jaqueta. En el seu cas el triangle era el de color blau, d’apàtrida i amb la S d’spanier amb el número 4717. Dins el camp central Francesc Comellas va estar destinat uns dies al grup de la cuina, al kommando de la carretera i tres setmanes a la pedrera. El 6 de juny de 1941, Comellas va formar part del Kommando César, grup dirigit pel valencià César Orquín Serra i que estava format, únicament, per deportats espanyols. Aquest grup realitzà treballs a tres indrets de la província de l’Alta Àustria: Wagrain, a Vöcklabruck; Ternberg, a la riba del riu Enns, i Schlier, a Zipf. El 4 de maig de 1945 una columna de deportats va sortir del camp de Redl-Zipf en direcció a Ebensee; en una parada Comellas i tres companys més es van evadir. Dos dies més tard, el 6 de maig, van veure una columna mecanitzada de tropes americanes que els va trobar i els alliberà. Comellas va romandre a Àustria tot fixant-hi la seva residència. El 1947 un centenar d’antics deportats espanyols organitzen i constitueixen l’OREA, una associació per conservar la identitat republicana i realitzar activitats de propaganda antifeixista i de difusió de la situació espanyola.	Castellar del Vallès	Plaça del Mirador 41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E	27 gener 2017
	Neus Català i Pallejà		Els Guiamets	c. Nou, 3 41° 6′ 5.893″ N, 0° 45′ 13.080″ E	25 gener 2018
	Ramon Alsedà Sanou	Nasqué a Freixenet de Segarra el 22 d'agost de 1905, fill de Francesc Alsedà Codina i Teresa Sanou Botet. Jornaler de professió, es casà amb Dolors Ferrer Nadal. Acabada la Guerra Civil s'exilià a França. Amb l'ocupació nazi de França caigué presoner i fou traslladat al camp d'internament o stalag XII-D de Trier (Alemanya); deportat a Mauthausen (Àustria) el 25 de gener de 1941, i d'aquí a Gusen el 8 d'abril de 1941. Hauria estat assassinat al castell de Hartheim, kommando especial de Mauthausen, el 25 de setembre de 1941.	Cervera	Plaça Major, 1 41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 16″ E	26 gener 2018
	Magí Bergadà Amat	Nasqué a Sant Antolí el 24 d'agost de 1917. Fill d'Antoni Bergadà Rosell i Maria Amat Vilaplana. S'exilià a França acabada la Guerra Civil. Presoner dels alemanys, ingressà en el camp de presoners de guerra d'Estrasburg (Stalag V-D), a la regió d'Alsàcia i departament del Baix Rin. Deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, aconseguí sobreviure, bo i essent alliberat del camp austríac el 5 de maig de 1945.	Ribera d'Ondara	Sant Antolí, Raval del Pont, 6 41° 37′ 41″ N, 1° 20′ 28″ E	26 gener 2018
	Ramon Bonet Vilarrubí	Nasqué a Granyena de Segarra el 3 de juny de 1895. Fill de Joan Bonet Carulla i Maria Vilarrubí Capdevila. Pagès de professió, vivia al carrer Raval del Nord, 4. Exiliat a França el 1939, caigué presoner dels alemanys a la primavera de 1940. Ingressà a l'Stalag XI-B de Fallingbostel i el 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen (Àustria), i d'aquí a Gusen, kommando de Mauthausen, el 17 de febrer de 1941, on moriria l'1 de desembre de 1941.	Granyena de Segarra	c. Sant Pere, 14 41° 37′ 25″ N, 1° 14′ 50″ E	26 gener 2018
	Antoni Cases Blanch	Nasqué a Torà el 24 de desembre de 1893. Fill de Antoni Cases Mas i d'Anna Maria Blanch Bagà. De ca l'Anna Maria (carrer Nou, 9). Pertanyé al Sindicat d'Oficis Varis-CNT de Torà, i fou membre del Comitè Antifeixista i regidor de l'Ajuntament de Torà. El gener de 1939 s'exilià a França amb tota la seva família. Capturat pels alemanys ingressa al camp de presoners de guerra d'Estrasburg (Stalag V-D) i el 13 de desembre de 1940 es deportat a Mauthausen (Àustria). Acabà els seus darrers dies a Gusen, kommando de Mauthausen, a on hi arribà el 29 de març de 1941. Dos mesos després, el 24 de maig de 1941, moriria en aquest camp.	Torà	c. Nou, 9 41° 48′ 42″ N, 1° 24′ 50″ E	26 gener 2018
	Salvador Calderó Aldabó	Nasqué a la Prenyanosa el 29 de juny de 1915. Fill de Ferran Calderó Tolosa i d'Assumpció Aldabó Coberó. Era el segon de tres germans. La família vivia al núm. 2 de la Plaça de la Prenyanosa. Conegué l'exili a França, a on hi arribà a començament de 1939. Presoner de guerra dels alemanys, ingressà a l'Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf. Fou deportat a Mauthausen el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Gusen el 12 de maig de 1942, on moriria el 26 de juliol del mateix any.	Cervera (La Prenyanosa)	c. del Forn, s/n 41° 42′ 43″ N, 1° 17′ 23″ E	26 gener 2018
	Ramon Gomà Solé	Nasqué a Tarroja de Segarra el 16 de febrer de 1914. Fill de Ramon Gomà Montagut i Maria Solé Closa. Vivia al carrer de Baix núm. 10. Solter i pagès de professió. S'exilià a França el gener de 1939. Capturat pels alemanys anà a parar com a presoner de guerra al camp de presoners de Krems-Gneixendorf (Stalag XVII-B). Fou deportat a Mauthausen (Àustria) el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Steyr, kommando de l'anterior, on hauria mort el 2 d'abril de 1944. En la relació de presoners consta com a «Rotspanier», o roig espanyol. Segons Iternational Tracing Service (ITS), morí en atac aeri al mateix camp el 2 d'abril de 1944.	Tarroja de Segarra	Ctra. L-311a, Casa Consistorial 41° 43′ 50″ N, 1° 16′ 35″ E	26 gener 2018
	Salvador Grau Bibià	Nasqué a Sanaüja el 12 de novembre de 1906. De cal Xamet (carrer del Forn núm. 6). Fill de Francesc Grau Plana i Jacinta Bibià Torruella. Paleta de professió. Es casà amb Concepció Llorens Vilella el 2 de gener de 1931. S'exilià a França. Fet presoner pels nazis, ingressà a Compiègne, departament d'Oise, el 28 de juliol de 1944, i traslladat després a  Bremen-Ostertor. Finalment deportat a Neuengamme el 31/01/1944, d'on en sortiria alliberat el 29 d'abril de 1945.	Sanaüja	c. del Forn, 6 41° 52′ 31″ N, 1° 18′ 35″ E	26 gener 2018
	Antoni Merli Cornellana	Nasqué les Oluges el 18 d'abril de 1897. Fill d'Antoni Merli Cortadelles i de Josefa Cornellana Figueres. Pagès. Casat amb Josepa Boladeras Pesarrodona, amb qui tingué dues filles (Josefa i Ramona). Vivien al carrer Ravalet núm. 4 de les Oluges. Acabada la Guerra Civil a Catalunya passà a França amb la seva família pel Pertús, el gener de 1939. Ingressà al camp d'Argelers de la Marenda i treballà de pagès durant una uns mesos a Peiriac de Mar. Mobilitzat per l'Estat francès i enrolat en la 108 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). En aquesta companyia treballà en obres de fortificació a Faulquemont i després passà a Saint Florentin. Fet presoner pels nazis, ingressà a l'Stalag VI-C de Bathorn. Fou deportat a Mauthausen el 22 de juliol de 1941, i el 20 d'octubre de 1941,  a Gusen on hi morí el 21 de novembre de 1941.	Les Oluges	Plaça Major, s/n 41° 41′ 46″ N, 1° 19′ 8″ E	26 gener 2018
	Miquel Porté Rius	Nasqué a Cervera el 4 de juliol de 1908. Fill de Jaume Porté Sacau i de Mercè Rius Vallès. S'exilià el 1939 a França on fou fet presoner amb l'ocupació nazi d'aquest país. Ingressà a l'stalag VII-A de Moosburg. Fou deportat a Mauthausen el 31 d'agost de 1941, i d'allà a Gusen el 20 d'octubre de 1941, on moriria l'1 de gener de 1942.	Cervera	Plaça Major, 1 41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 16″ E	26 gener 2018
	Josep Riera Closa	Nasqué a Cervera el 26 de març de 1906. Fill de Joan Riera Batlle i Mercè Closa Pijoan. Treballà de peó a la farinera La Cervariense. Es casà amb Maria Casanovas Ollé, amb qui tingueren dos fills: Joan i Josep Maria. Secretari sindical del PSUC i membre del Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana. S'exilià a França el 1939. Després de passar per camps d'internament del Rosselló es enviat a Toet de Var, al departament dels Alps Marítims on fou destinat a la 40 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per treballar en obres de fortificació davant la frontera alemanya. Amb l'ocupació nazi es fet presoner. Passà per Belfort i Colmar, abans del seu ingrés al camp de presoners o l'Stalag XI-C de Fallingbostel. El 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen, i d'allà passà a Gusen el 17 de febrer de 1941, on morí el 15 de maig de 1943.	Cervera	Plaça Major, 1 41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 16″ E	26 gener 2018
	Magí Solé Ballesté	Nasqué a Talavera el 2 de febrer de 1894. De ca l'Escorsaire. Fill de Josep Solé Companys i Adelaida Ballesté Miró. Pagès de professió. S'exilià a França el gener de 1939. Passà pels camps d'internament d'Argelers de la Marenda i Agde. El juliol del 1939, ell i 500 homes més del camp d'Agde són traslladats a Sant Estève de Tinèa prop de la frontera italiana. Destinat a la 93 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), treballà en la zona de Lo Sauze dau Lac. El gener de 1940 escriu a la família des de Bellefontaine, comuna de Futeau. A l'abril es trobava a Mousson i molt a prop de la línia Maginot on fortificava la seva unitat. Amb l'entrada de les tropes alemanyes a França, el maig de 1940, es fet presoner de guerra i traslladat a l'Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia. Deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, i d'aquí al kommando de Gusen el 8 d'abril de 1941, on morí el 24 d'agost de 1941.	Talavera	Plaça Major, 6 41° 39′ 56″ N, 1° 20′ 17″ E	26 gener 2018
	Eduard Boada Oliver		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Joan Cerdà Paraire		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Ramon Cerdà Paraire		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Joan Duran Sarri		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Miquel Grau Mateu		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Francesc Llongueras Marcet		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	José Marcos Martínez		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Josep Bartolomé Gajón		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Salvador Bartolomé Gajón		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Francesc Margalef Treig		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Manel Martín Alquezar		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Josep Valldeperas Macià		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Eugeni Vidal Forcada		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Alegre Belmonte, LaureanoLaureano Alegre Belmonte		Sabadell	c. de Maria de Bell-lloc, 53 41° 33′ 23.447″ N, 2° 6′ 10.637″ E	27 gener 2018
	Altarriba Bosoms, CelestíCelestí Altarriba Bosoms		Sabadell	c. de Galceran de Pinós, 1	27 gener 2018
	Amorós Mestres, JosepJosep Amorós Mestres		Sabadell	c. de Llobet, 39 41° 33′ 1.678″ N, 2° 6′ 43.782″ E	27 gener 2018
	Anglès Anglès, VenanciVenanci Anglès Anglès		Sabadell	c. de Latorre, 20-28 41° 32′ 21.790″ N, 2° 6′ 43.046″ E	27 gener 2018
	Arís Estrada, JaumeJaume Arís Estrada		Sabadell	c. de l'Escola Pia, 32	27 gener 2018
	Batet Planas, RamonRamon Batet Planas		Sabadell	c. de les Cases d'en Sangés, 5	27 gener 2018
	Cañellas Mañé, EsteveEsteve Cañellas Mañé		Sabadell	c. de Larra, 22 41° 32′ 56.2132″ N, 2° 5′ 08.4188″ E	27 gener 2018
	Cañellas Mañé, MelciorMelcior Cañellas Mañé		Sabadell	pl. de Magdalena Calonge (part alta) 41° 32′ 52.4116″ N, 2° 5′ 34.4263″ E	27 gener 2018
	Català López, EmiliEmili Català López		Sabadell	c. del Jardí, 52	27 gener 2018
	Causenillas Gené, JaumeJaume Causenillas Gené		Sabadell	pl. de Magdalena Calonge (part alta) 41° 32′ 52.4116″ N, 2° 5′ 34.4263″ E	27 gener 2018
	Coll Saperas, JosepJosep Coll Saperas		Sabadell	c. de Riera Villaret, 65	27 gener 2018
	Domènech Cortada, JosepJosep Domènech Cortada		Sabadell	c. dels Montcada, 45	27 gener 2018
	Ferrando Rosell , EmiliEmili Ferrando Rosell		Sabadell	c. del Vapor, 26	27 gener 2018
	Hilario Planellas, AntoniAntoni Hilario Planellas		Sabadell	c. de les Comèdies, 19	27 gener 2018
	Lou Ripollès, JoaquimJoaquim Lou Ripollès		Sabadell	c. de Paco Mutlló, 55	27 gener 2018
	Llonch Casanovas, MariàMarià Llonch Casanovas		Sabadell	c. del Papa Pius XI, 172	27 gener 2018
	Marquès Aracil, EmiliEmili Marquès Aracil		Sabadell	c. de Manso, 71	27 gener 2018
	Monllor Belenguer, RafaelRafael Monllor Belenguer		Sabadell	c. de Llobet, 32	27 gener 2018
	Monter Ferri, PedroPedro Monter Ferri		Sabadell	Ctra. de Caldes, 11	27 gener 2018
	Mullor Català, ManuelManuel Mullor Català		Sabadell	Pg. de Manresa, 3	27 gener 2018
	Oliveras Valls, ValentíValentí Oliveras Valls		Sabadell	Pl. del Vallès, 26-29	27 gener 2018
	Pallàs Alsina, PauPau Pallàs Alsina	(veure la seva biografia a sota de les Stolpersteine de Ripollet)	Sabadell	Av. de Barberà, 343	27 gener 2018
	Paloma Masafret, JaumeJaume Paloma Masafret		Sabadell	Raval de Fora, 3	27 gener 2018
	Francesc Abelló Gracia		Granollers	c. Álvarez de Castro s/n	28 gener 2018
	Pere Giner Castany		Granollers	c. Josep Umbert	28 gener 2018
	Miquel Jané Bauras		Granollers	c. Sant Jaume,57	28 gener 2018
	Artur Masjuan Reverte		Granollers	c. Girona, 54	28 gener 2018
	Francesc Mompart León		Granollers	c. Ricomà, 53	28 gener 2018
	Josep Pibernat Parés		Granollers	c. Francesc Tarafa, 90-92	28 gener 2018
	Josep Pont Antigas		Granollers	c. Olles	28 gener 2018
	Bartra Canet, JosepJosep Bartra Canet		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Canet, ModestoModesto Canet		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Codina Martínez, ÀngelÀngel Codina Martínez		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Dolovardes, JoséJosé Dolovardes		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Gallego Sànchez, ArturArtur Gallego Sànchez		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Gasau Pou, JoanJoan Gasau Pou		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Malla Franch, FidelFidel Malla Franch		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Massa, FrancescFrancesc Massa		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Ribas Llinàs, JosepJosep Ribas Llinàs		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Roca Sureda, LluísLluís Roca Sureda		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Laborda Salazar, RafelRafel Laborda Salazar		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Sànchez Tocalon, GaietàGaietà Sànchez Tocalon		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Soler Juanals, JaumeJaume Soler Juanals		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Verdaguer Dorca, GregoriGregori Verdaguer Dorca		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Vila Bataller, JoanJoan Vila Bataller		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	Vidal Culubret, EliseuEliseu Vidal Culubret		Girona	Jardí de la Infància 41° 58′ 50.9887″ N, 2° 49′ 27.7702″ E	29 gener 2018
	{{{2}}}, Emília Masachs BorruelEmília Masachs Borruel		Sabadell	Ctra. de Barcelona, 558	10 juny 2018
	{{{2}}}, Angelina Masachs BorruelAngelina Masachs Borruel		Sabadell	Ctra. de Barcelona, 558	10 juny 2018
	{{{2}}}, Miquel Obradors MasMiquel Obradors Mas		Navàs	Plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E	29 gener 2019
	Celestino Altarriba Busoms		Gironella	Passeig de Cal Metre	19 abril 2019
	Ramon Pujol Soler		Gironella	Passeig de Cal Metre	19 abril 2019
	Alfonso Sabaté Casellas		Gironella	Passeig de Cal Metre	19 abril 2019
	Lluís Pajerols Masforrol		Gironella	Passeig de Cal Metre	19 abril 2019
	Ramon Manubens Pregonas		Gironella	Passeig de Cal Metre	19 abril 2019
	Jaime Canals Viladomat		Gironella	Passeig de Cal Metre	19 abril 2019
	Roque Latrilla Casafont		Gironella	Passeig de Cal Metre	19 abril 2019
	Peret Barbarroja Sala		Lleida	Camí de Canet, 17	20 abril 2019
	Domènec Miñano Lozano		Lleida	c. Manuel de Montsuar, 2	20 abril 2019
	Josep Estrada Fabregat		Lleida	c. Príncep de Viana, 37	20 abril 2019
	Manolo San Martín Santamaría		Lleida	c. Sant Ruf, 23	20 abril 2019
	Ramon Alandí Qui		Lleida	c. Democràcia, 11	20 abril 2019
	Josep Casas Ezequiel		Lleida	c. Canyeret, 18	20 abril 2019
	Pau Pinós Abad		Lleida	c. Canyeret, 8	20 abril 2019
	Enric Curià Gatius		Lleida	c. Cavallers, 46	20 abril 2019
	Josep Teixidó Badia		Lleida	c. Sant Martí, 6	20 abril 2019
	Josep Pach Roselló		Lleida	c. Canonge Brugulat, 22	20 abril 2019
	Carmelo Carrera Botines	Va nàixer a Albatàrrec el 1916. Va lluitar en la Guerra Civil Espanyola de 1936 activament a la Batalla de Belchite i al Cap de pont de Balaguer. Hagué de passar a França on va col·laborar amb la Resistència fins que fou empresonat i dut al camp d'extermini de Mauthausen-Gusen on fou mort el 2 de novembre de 1941.	Albatàrrec	Plaça de Ramon Felip	20 abril 2019
	Josep Agustí Bombui	Va néixer a Almassora (Plana Alta) el 28 de desembre de 1896, tot i que de ben jove va arrelar a Cubelles, arribant a integrar el Comitè de Defensa que es constituí a la vila un cop va esclatar la guerra del 1936. Segons les investigacions de l’historiador Antoni Pineda, la seva tasca fou determinant perquè mossèn Jaume Rosell salvés la vida després d’estar amagat a diversos indrets de Cubelles i la comarca i, posteriorment, es refugiés a Barcelona. A la fi de la contesa bèl·lica, va emprendre el camí de l'exili cap a França, on fou internat al camp de refugiats d’Angulema i, el 20 d’agost de 1940, enviat al camp de concentració de Mauthausen. D’aquesta manera, va formar part del tristament conegut Comboi del 927, integrat per famílies senceres de republicans catalans i espanyols i que esdevingué el primer enviament massiu de deportats civils a un camp nazi registrat durant la II Guerra Mundial, abans que jueus, gitanos i russos. Les deplorables condicions en què malvivien a Mauthausen acabà amb la seva vida al camp satèl·lit de Gusen, el 24 de gener de 1941, a l'edat de 44 anys.	Cubelles	c. Sant Antoni, 31	20 abril 2019
	Ramon Vitales Cáncer		Sabadell	c. Vidal s/n - Gran Via	25 gener 2020
	Narcís Canales Llopart		Sabadell	c. Gertrudis Artigas, 5	25 gener 2020
	Andrés Casbas Güerre		Sabadell	c. Castellar del Vallès, 19	25 gener 2020
	Ginés Pérez Garrido		Sabadell	Riera Villaret, 46	25 gener 2020
	José Sánchez Laorden		Sabadell	Riera Villaret, 80	25 gener 2020
	Eduard Garrigós i Soler		Sabadell	c. Piferrer, 25	25 gener 2020
	Pau Alemany Figueres		Sabadell	c. Sant Miquel, 18	25 gener 2020
	Alexandre Tamarit Guiu		Sabadell	c. Taulí, 29	25 gener 2020
	Pelegrí Pelegrí Porqueres		Sabadell	c. Convent, 96	25 gener 2020
	Salvador Vidal Claramunt		Sabadell	c. Alcalde Moix, 5	25 gener 2020
	Francesc Sas Llop		Sabadell	c. Brujas, 161	25 gener 2020
	Eugeni Arqués Simó		Sabadell	c. Sant Honorat, 85	25 gener 2020
	Miguel Senar Burón		Sabadell	c. Prat de la Riba, s/n	25 gener 2020
	Francesc Abad Samper		Sabadell	c. Terrassa, 169	25 gener 2020
	Daniel Serratosa Fitó		Sabadell	c. Garcilaso, 118	25 gener 2020
	Carles Retana Valls		Sabadell	c. Garcilaso, 60	25 gener 2020
	Joan Grau Farràs		Sabadell	c. Pare Sallarès, 74	25 gener 2020
	Miquel Balart Nasarre		Sabadell	c. Estrella, 129	25 gener 2020
	Conrad Crespi Vergés		Sabadell	c. Pare Sallarès, 40	25 gener 2020
	Miquel Vial Candia		Sabadell	c. Salut, 123	25 gener 2020
	Fèlix Calatayud Tormo		Sabadell	Raval de Dins, 22	25 gener 2020
	Joan Capellas Fages		Sabadell	c. Jesús, 6	25 gener 2020
	Francesc Arroyo Maldonado		Sabadell	c. Sant Pau, 73	25 gener 2020
	Francesc Sabatés Esperanza		Sabadell	c. Sant Cugat, 79	25 gener 2020
	Josep Medina Solé		Sabadell	c. Narcisa Freixas, 29	26 gener 2020
	Enric Segarra Espinach		Sabadell	Rambla, 22	26 gener 2020
	Pere Navarro Bielsa		Sabadell	c. Turull, 71	26 gener 2020
	Vicente Garcia Negrillo		Sabadell	c. Borrell, 6	26 gener 2020
	Pau Alós Escartín		Sabadell	c. Sentemenat, 144	26 gener 2020
	Vicenç Expósito Serra		Sabadell	c. Buxeda, 47	26 gener 2020
	Josep Rodríguez Escursell		Sabadell	c. Tetuan, 191	26 gener 2020
	Agustí Ibáñez Solves		Sabadell	c. Brutau, 121	26 gener 2020
	Jesús Valera Sarrià		Sabadell	c. Barberà, 402	26 gener 2020
	José Pérez Coello		Sabadell	c. Santa Cecília, 3	26 gener 2020
	Gabriel Benedicto Albalate		Sabadell	c. Barcelona, 547	26 gener 2020
	Antonio Aguilar Sánchez		Sabadell	c. Monserrat Roig	27 gener 2020
	Josep Maria Julià i Mendoza	Va néixer a Mataró l'any 1910. Deportat al camp de Mauthausen-Gusen, mort el 23 de juny de 1942.	Mataró	Portal de Valldeix,33 41° 32′ 33.52583″ N, 2° 26′ 46.41192″ E	20 setembre 2020
	Francesc Verdalet i Guardiola		Mataró	Passeig del Callao, 4 41° 32′ 19.86445″ N, 2° 27′ 14.78758″ E	20 setembre 2020
	Josep Herrera i Altimira		Mataró	Camí Ral l'Havanna, 45 41° 32′ 28.11202″ N, 2° 27′ 17.07164″ E	20 setembre 2020
	Josep Duran i Martori		Mataró	c. Hospital, 23 41° 32′ 24.1829″ N, 2° 23′ 55.34772″ E	20 setembre 2020
	Juli Pey i Torrents		Mataró	c. Sant Ramon, 16 41° 32′ 27.61112″ N, 2° 26′ 56.56095″ E	20 setembre 2020
	Niabel Belis i Miralles		Mataró	c. Enric Prat de la Riba, 15 41° 32′ 36.61051″ N, 2° 26′ 53.37299″ E	20 setembre 2020
	Joan Peiró i Belis		Mataró	El Rierot, 21 41° 32′ 36.73598″ N, 2° 26′ 51.31396″ E	20 setembre 2020
	Josep Guasch i Pons		Mataró	Camí fondo, 20 41° 32′ 35.93317″ N, 2° 26′ 47.70139″ E	20 setembre 2020
	Josep Astort i Masip		Mataró	Camí fondo, 31 41° 32′ 38.09248″ N, 2° 26′ 48.75384″ E	20 setembre 2020
	Joaquim Mir i Brugada		Mataró	El Torrent, 66 41° 32′ 20.20486″ N, 2° 26′ 30.9056″ E	20 setembre 2020
	Josep Ferrer i Coll		Mataró	El Torrent, 9 41° 32′ 24.02319″ N, 2° 26′ 26.93723″ E	20 setembre 2020
	Camil Quintana i Bassas		Mataró	c. Fray Luis de León, 61 41° 32′ 22.39536″ N, 2° 26′ 17.25898″ E	20 setembre 2020
	Elies Soriano i Gonzàlez		Mataró	c. Sant Cugat, 13 41° 32′ 11.69501″ N, 2° 26′ 25.29903″ E	20 setembre 2020
	Ramon Aniento i Carmen		Mataró	c. Sant Josep Oriol, 5 41° 32′ 13.38243″ N, 2° 26′ 33.79018″ E	20 setembre 2020
	Pere Guillaume i Reixach		Mataró	Muralla de Sant Llorenç, 6 41° 32′ 20.25914″ N, 2° 26′ 36.42633″ E	20 setembre 2020
	Enric Aragonès Campderròs		Rubí	c. Narcís Menard, 15	21 setembre 2020
	Joaquim Aragonès Campderròs		Rubí	c. Narcís Menard, 15	21 setembre 2020
	Francesc Bartroli Creus		Rubí	c. Sant Jaume, 16	21 setembre 2020
	Gregorio Beltran Jardiel		Rubí	c. Magallanes, 33	21 setembre 2020
	Joaquim Cardona Pareras		Rubí	c. Sant Miquel, 25	21 setembre 2020
	José López de Letona Angulo		Rubí	c. Rafael de Casanovas, 12	21 setembre 2020
	Jesús Montroig Cuartero		Rubí	c. Pintor Murillo, 13	21 setembre 2020
	Antoni Òdena Òdena		Rubí	c. Terrassa, 33	21 setembre 2020
	Antoni Pereña Salas		Rubí	c. Nou, 9 bis	21 setembre 2020
	Joaquim Rusiñol Folch		Rubí	c. Sant Pere, 5	21 setembre 2020
	Andreu Vidal Almirall		Rubí	c. Sant Miquel, 13	21 setembre 2020
	Filomeno González Carreño	S'instal·là a Cardona el 1924. S'exilià i fou internat als camps de Cat Nord. Reclòs a l'stalag de Ziegenhainz, fou deportat a Mauthausen, 8/1940, i Gusen on morí el 26/09/1941.	Cardona	c. Sant Miquel, 53	21 setembre 2020
	Ramon Gassó Sucarrats	Marxà milicià al front, s'exilià i fou internat a Barcarès. S'integrà a una CTE i fou detingut el 22/06/1940. Deportat a Mauthausen, 12/1940, i Gusen fou alliberat el 1945.	Cardona	c. Major, 25	21 setembre 2020
	Antonio Simón Carmona	Va arribar amb la seva família a Cardona el 1935. S'exilià i fou posteriorment reclòs a l'stalag XVIII prop de Salzburg. Deportat a Mauthausen l'11/9/1941 fou assassinat a Gusen el 31/12/1941.	Cardona	c. Nou, 28	21 setembre 2020
	Luis Gorgui Mateo		Esparreguera	c. Santa Eulàlia	8 octubre 2020
	Pere Monné González		Esparreguera	c. Montserrat, 6	8 octubre 2020
	Manel Bosch Guixà		Esparreguera	c. Montserrat, 27	8 octubre 2020
	Lluís Iglesias Hinojosa		Esparreguera	c. Montserrat,90	8 octubre 2020
	Manuel Julià Mer		Esparreguera	c. Hortes,27	8 octubre 2020
	Salvador Bartolomé Gajón		Esparreguera	c. Continues, s/n	8 octubre 2020
	José Bartolomé Gajón		Esparreguera	c. Continues, s/n	8 octubre 2020
	José Allueva Millán		Figueres	c. Santa Llúcia, 8	10 octubre 2020
	Martí Bosch Planas		Figueres	c. Nou, 142	10 octubre 2020
	Rossend Capellades Ferrer		Figueres	c. Joan Maragall, 3	10 octubre 2020
	Joan Coronas Pujadas		Figueres	c. Lasauca, 12	10 octubre 2020
	Valentín Garcia Menier		Figueres	c. Perpinyà, s/n	10 octubre 2020
	Vicens Gené Llanet		Figueres	Pl. del Ajuntament	10 octubre 2020
	Tomàs Marmaneu Gratacós		Figueres	c. Vilafant, 44	10 octubre 2020
	José Martín Hernán		Figueres	c. Vilafant, 47	10 octubre 2020
	Joaquin Masó Iguanet		Figueres	c. Rutlla, 27	10 octubre 2020
	Enric Moner Castell		Figueres	Mas Ferrer	10 octubre 2020
	José Santaló Recio		Figueres	c. La Rosa, 3	10 octubre 2020
	Lluís Companys i Jover	Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.	Barcelona	Plaça de Sant Jaume 41° 22′ 58.06″ N, 2° 10′ 36.63″ E	15 octubre 2020
	Tomás Caballero Vico	Nascut el 1897 a Castillejar, Granada. Emigrà a Catalunya amb els seus germans als vols de la dècada dels 20 del segle passat. Va treballar a la Uralita on va conèixer el moviment obrer anarquista gràcies també a la seva família. Després dela Guerra Civil el seu domicili fou registrat, com tants d'altres, acusats de sostracció de béns i la seva dona, Adoración Teruel Alonso, vexada, va ser obligada per la falange de Ripollet a tallar-se els cabells al zero i a realitzar tasques de neteja. El Tomàs va patir l'exili el mateix dia que les tropes franquistes ocupaven la vila, alertat de les represàlies que el franquisme duia a terme a mesura que avançava. Arribà a França, on va passar el periple dels camps de confinament francesos a la Catalunya Nord. El 25 de gener de 1941, va ser detingut per la Gestapo i deportat pels nazis a Mauthausen. D'allà va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, fins a la seva mort el 14 de setembre de 1941.	Ripollet	c. Sagrera, 5	23 gener 2021
	Sotero López Tello	Nascut a Benamaurel (Granada) l'any 1909, va arribar a Ripollet abans de la guerra civil i també va patir l'exili per la frontera dels Pirineus. Va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, amb el mateix grup del també ripolletenc Juan Montesinos Uribe, compost de 1506 persones, procedent de l'Stalag, el camp de presoners, a prop de Hannover. Va ser detingut per la Gestapo de Lüneburg. A Mauthausen és el número 6404 i la seva mort el 10 de febrer de 1942 se situa al Castell de Hartheim, prop de Linz (Àustria), un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini. És un dels dos assassinats coneguts mitjançant el gas.	Ripollet	c. Calvari, 58	23 gener 2021
	Josep Datzira Casamitjana	Pagès nascut a Ripollet el 12 de febrer de 1912, va ser deportat a Mauthausen el 3 d'abril de 1941, procedent de l'Stalag de Trier, prop de la frontera amb Luxemburg, amb un grup compost de 358 persones. Havia estat detingut pel grup de la Gestapo de Trier i constava amb el núm. 5762. Va ser deportat a Mauthausen amb el número 3916 i el seu nom figura en un suposat trasllat sanitari el 30 de gener de 1942 amb sis persones més. Als deportats els informaven del seu trasllat a un hospital, però de fet eren duts a gasejar en una mena d'ambulància. És l'altre dels dos ripolletencs coneguts que van ser gasejats el 2 de febrer de 1942.	Ripollet	c. Nou, 15	23 gener 2021
	Juan Montesinos Uribe	Nascut a Huercalovera, Almeria, el 1908. Emigrà amb la seva família, tal com ho van fer milers de persones, en l'anomenada "emigració dels murcianos", cercant una feina a la Catalunya del 1929 per superar les penúries econòmiques. Es va instal·lar a Ripollet, on va exercir de barber i també a Cerdanyola. Amb l'obligatorietat de la República a afiliar-se i el fet que la majoria de paisanos com ell pertanyien a les classes treballadores, es va sindicar a la CNT. Un cop iniciada la guerra, va ser cridat a files, retornant a Ripollet un cop la desfeta del front de Catalunya. Va emprendre el camí de l'exili, davant els precs de la seva família per les represàlies dutes a terme per les tropes franquistes a mesura que anaven avançant, partint del seu últim domicili, al carrer del General Prim. A França se li perd la pista i temps després la seva família rep una nota en part escrita per ell i en part per una altra persona, que estava en un camp de presoners, on demanava que no li responguessin. També va formar del 77è batalló de treballadors, una companyia francesa destinada a reforçar les línies de defensa. Va ser deportat a Mauthausen amb un contingent de 1506 persones, entre ells un altre ripolletenc, en Sotero Lopez Tello el 27 de setembre de 1941. A Mauthausen era el núm. 6052, d'on va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941.	Ripollet	c. General Prim, 3	23 gener 2021
	Pau Pallàs Alsina	Nascut a Ripollet el 1907. Els Pallàs Alsina residiren a la vila fins que al pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Després van acabar residint a Sabadell en trobar feina a les fàbriques del tèxtil. Va ser cridat a files per defensar la República tres mesos abans de l'acabament de la guerra. Exiliat als camps francesos, va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones, detingut per la Gestapo de Munich. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat a Gusen amb el número 5938. En aquest camp hi va morir tres mesos després, l'11 d'abril de 1941, sense que la seva família en tingués coneixement.	Sabadell	c. Barberà, 343	23 gener 2021
	Josep Raventós i Denís		Torrelles de Foix	Plaça del Abreuradors 41° 23′ 16.0854″ N, 1° 34′ 07.7254″ E	24 gener 2021
	Ermengol Romañach Coll	Nascut a Roses el 23 d'abril de 1906. Els seus pares eren el pescador Teodor Romañach Romañach (Roses, 1882) i Joaquima Coll Espelt (Roses, 1878). Durant un petit període a viure a Barcelona juntament amb el seu germà petit Josep on exercien l'ofici de paleta. Cap a 1933 tornava a viure a Roses. Va ser militant de la CNT-FAI. Amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 6 de novembre de 1937 i l’11 de juny de 1938. El 1938 es va casar amb Josepa Gelabert Berta (Roses, 1912), filla d'una família de pescadors, amb qui va conviure fins a 1939 a Roses i després a l'exili. Acabada la guerra Ermengol estava amagat en una habitació darrera d'un fals armari. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració al sud de França. Al cap d'un temps de ser a França els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i el van agafar. Va arribar a Mauthausen el 25 gener de 1941 en un transport amb 775 presoners espanyols provinent del camp d'Stalag XII D Trèves (Alemanya). Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del mateix any amb el número 11538. Va morir al camp de Güsen el 30 de març de 1942.	Roses	c. Peralada, 33 42° 15′ 47.5445″ N, 3° 10′ 45.6542″ E	7 maig 2021
	José Álvarez Menéndez		Sant Adrià de Besòs	Placeta Macià (al costat del refugi antiaeri) 41° 25′ 41.41″ N, 2° 13′ 24.31″ E	7 setembre 2021
	Alfredo Rionda Menéndez		Sant Adrià de Besòs	Placeta Macià (al costat del refugi antiaeri) 41° 25′ 41.41″ N, 2° 13′ 24.31″ E	7 setembre 2021
	Antonio Conesa Montes		Sant Adrià de Besòs	Placeta Macià (al costat del refugi antiaeri) 41° 25′ 41.41″ N, 2° 13′ 24.31″ E	7 setembre 2021
	Miquel Boada Navarro		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Jaume Mañà Argilaga		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018
	Josep Piñol Mayor		Olesa de Monserrat	Plaça Fèlix Figueras i Aragay 41° 32′ 38.3″ N, 1° 53′ 27″ E	27 gener 2018

Galeria

• 
  3 llambordins a Amposta
• 
  Ida Arensberg, arrestada a Bonn, assassinada a Theresienstadt
• 
  Salomon Kaolinski i Elisabeth Orcher-Karolinski, resistents, arrestats a Brussel·les assassinats a Auschwitz
• 
  Betje Beek-Bosman, Mary Greta Beek, arrestades a Rotterdam, assassinades a Auschwitz
• 
  3 llambordins a Banská Bystrica
• 
  Llambordí d'Anna Sax, testimoni de Jehova, a Braunau, assassinada a Ravensbrück
• 
  Pedres dedicades a dos desertors afusellats a Ottersberg el 29 d'abril de 1945 (1945-04-29), uns pocs dies abans la Capitulació incondicional

Enllaços externs

• Stolpersteine - Lloc web oficial
• Ingrid Scheffer, Stolpern erwünscht, Web del Goethe-Institut, 2007-2008 (alemany)
• «Stolpersteine Online - Map». Arxivat de l'original el 22 de gener 2019. [Consulta: 16 d’octubre 2020].