Viquipèdia

Sostre

superfície interior per sobre dels límits superiors de les parets d'una habitació
(S'ha redirigit des de: Sostrada)
Per a altres significats, vegeu «Sostre (aeronàutica)».

Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també trebol, trespol i també sòtil (a Mallorca), teginat (DIEC) o treginat (al Pla del Penedès i al País Valencià) i treginada (a Menorca i Mallorca, al costat de sostre, aquest darrer exclusiu a Eivissa). La coberta que dona a la part exterior de l'edifici és la sostrada, teulada o terrat.[1]

Sostre de la Catedral de Wells, a Anglaterra

En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat)[2] o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura.

Segons la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta, de cúpula, etc.) i amb una gran varietat de materials.

Elements dels sostres

modifica

Depenent del tipus arquitectònic de l’habitatge o edifici, el sostre està basat en alguns elements constructius que cal recordar : arquitraus, bigues, cairats, voltes, carregament, [3] ... etc.

Materials

modifica

Els sostres físics estan construïts de materials diversos. Les propietats d’un sostre depenen del disseny, la construcció i els materials.

Classificació [4]

modifica
  • Material metàl·lics
  • Material ceràmics
  • Polímers
  • Materials mixtes i compostos
  • Materials compòsits
  • Materials de protecció: pintures, vernissos, zinc per a galvanisat, anodisat, cromat, ...

Característiques generals

modifica
  • Propietats mecàniques
    • Resistència
    • Rigidesa
    • Estabilitat química
  • Propietats ignífugues
  • Aïllament tèrmic
  • Aïllament acústic
  • Propietats acústiques
  • Capacitat d’absorció d’energia mecànica
  • Costos de compra, manteniment i reciclatge
  • Disponibilitat
  • Propietats òptiques: opacitat, transparència, reflectivitat,...
  • Propietats decoratives: color, textura superficial, ...

Materials pròpiament dits

modifica

Habitatges primitius i/o senzills (a nivell de terra o sense un pis alçat)

modifica

El sostre acostuma a ser la part inferior de la teulada. Si és practicable proporciona una habitabilitat reduïda.

  • Glaç Iglús.
    • A vegades algun bloc de glaç del sostre és transparent per permetre la llum natural.[5]
  • Pells Tipis
  • Branques. (Vegeu Wigwam [6] i wickiup ).[7]
  • Canyes [8]
  • Palla o elements vegetals similars [9]
  • Fusta
    • Fusta semi-elaborada (Cabanes de troncs).[10]
    • Fusta serrada.[11]
    • Fusta preparada.[12]
  • Planxes metàl·liques ondulades.[13]
  • Planxes de fibrociment. ( "Uralita").[14]
  • Lloses de pedra
    • c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d'una teulada enllosada:
« Qui cubre de lausa,

Cent ans se repausa,

So diz Salomos.

Qui be no l'afusta,

Sa mort y ajusta,

Respon li Marcos.

»

Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[15]

  • Lloses de pissarra.[16]
  • Pedra
    • Sense tallar. Per exemple: cabanes de pedra seca.[17]
    • Pedra picada
  • Maons, totxos i similars
  • Toves.[18]
  • Tàpia.[19]
  • Argamassa
  • Formigó
  • Estores
  • Canyissos
  • Feltre.[20]
  • Teixits

Habitatges d’un pis o més

modifica

Les cases d’un o més pisos, plenament practicables i habitables han de tenir trebols resistents, i un sistema d’escales o similar. El sostre d’un nivell és la part baixa del nivell superior.

Documents

modifica
  • 1471-1484. Capella Sixtina.[21]
  • 1584. Concòrdia per a fer una torra a Argentona. Esmentant diversos sostres.[22]
  • 1699.[23]
  • 1724. Pintat de sostres.[24]
  • 1799.[25]
  • 1845.[26]
  • 1856.[27]
  • 1863 - 1875. Tabernacle de Salt Lake City.[28]
  • 1885.[29]
  • 1889.[30]
  • 1895.[31]
  • 2000. Canyissos i les seves funcions en construcció.[32]
  • 2008. Cúpula de la Sala de drets humans (Palau de les nacions, Ginebra).[33]
  • 2016. Teginat.[34]

Referències

modifica
  1. ↑ «Combinació de sostre disseny». Arxivat de l'original el 2021-12-23. [Consulta: 23 desembre 2021].
  2. ↑ Carles Buxadé Ribot; Joan Margarit Consarnau. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: Disseny i càlcul. Edicions de la UPC, 1998, p. 106 i ss.. ISBN 9788483012550 [Consulta: 16 abril 2011]. 
  3. ↑ Pons, A.P.. Començant a construir. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2016, p. 290 (UPCGrau). ISBN 978-84-9880-566-6. 
  4. ↑ Groover, M.P.. Fundamentos de manufactura moderna: materiales, procesos y sistemas (en castellà). Prentice Hall, 1997, p. 40. ISBN 978-968-880-846-7. 
  5. ↑ Porter, R.P.; MacMillan, T.C.; Jones, W.P.. The Inter Ocean Curiosity Shop .... Inter Ocean Publishing Company, 1884, p. 69. 
  6. ↑ Drake, S.G.. Indian Captivities; Or, Life in the Wigwam: Being True Narratives of Captives who Have Been Carried Away by the Indians, from the Frontier Settlements of the United States, from the Earliest Period to the Present Time. Derby & Miller, 1853, p. 26. 
  7. ↑ Campbell, P. Survival Skills of Native California. Gibbs Smith, 1999, p. 19. ISBN 978-0-87905-921-7. 
  8. ↑ Llorente, T. Valencia (en castellà). Cortezo, 1889, p. 1019 (España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia). 
  9. ↑ von Schellendorff, P.L.E.H.A.B.; Hare, W.A.H.. The Duties of the General Staff. C. Kegan Paul & Company, 1877, p. 209 (The Duties of the General Staff). 
  10. ↑ Wicks, W.S.. Log Cabins: How to Build and Furnish Them. Forest and Stream, 1889 (American architectural books : based on the Henry-Russell Hitchcock bibliography). 
  11. ↑ Reports from Select Committees of H.C., and Evidence, 1891, p. 224 (Reports from Select Committees of H.C., and Evidence). 
  12. ↑ Toullelan, P.Y.. Tahiti et ses archipels (en francès). Karthala, 1991, p. 23 (Collection Méridiens). ISBN 978-2-86537-291-1. 
  13. ↑ Escribano, F. Descalç sobre la terra vermella.: Vida del bisbe Pere Casaldàliga. Edicions 62, 2010, p. 7 (Biografies i Memòries). ISBN 978-84-297-6444-4. 
  14. ↑ Wendy Pfeffer. Proverbs in Medieval Occitan Literature. University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7. 
  15. ↑ Levine, J.S.. The Repair, Replacement, and Maintenance of Historic Slate Roofs. U.S. Department of the Interior, National Park Service, Cultural Resources, Preservation Assistance, 1993 (Preservation briefs). 
  16. ↑ Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp. Cossetània, 2007, p. 21 (Col·lecció El Tinter). ISBN 978-84-9791-268-6. 
  17. ↑ Draper, A.S.. Mission San Juan Bautista. Rosen Publishing Group, 2003, p. 21 (The Missions of California). ISBN 978-1-4358-5926-5. 
  18. ↑ Centre d'Estudis de les Garrigues. Fites en el temps (en castellà). Editorial Fonoll, 2008, p. 1976-IA9 (Col·lecció d'Estudis locala Lo Plançó). ISBN 978-84-936052-9-2. 
  19. ↑ Braae, C. Among Herders of Inner Mongolia: The Haslund-Christensen Collection at the National Museum of Denmark. Aarhus University Press, 2017, p. 212 (The Carlsberg Foundation's Nomad Research Project). ISBN 978-87-7184-497-9. 
  20. ↑ Vincenet, J.; Davis, B.E.. The Collected Works of Vincenet. A-R Editions, 1978, p. 12 (Recent Researches in the Music of the Middle Ages and Early Renaissance). ISBN 978-0-89579-110-8. 
  21. ↑ Madurell i Marimon, J.M.. L’art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Caixa d'Estalvis Laietana, 1970, p. 204 (Premi Iluro). 
  22. ↑ Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana: revista d'estudis històrics, 1886, p. 18-PA2 (Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana: revista d'estudis històrics). 
  23. ↑ de Castro y Velasco, A.A.P.. El Museo Pictorico, Y Escala Optica: El Museo Pictorico, Y Escala Optica. Tomo Segundoo. Practica De La Pintura, En Que Se Trata De El Modo De Pintar à el Olio, Temple, y Fresco, con la resolucion de todas las dudas ... (en castellà). Por la Viuda de Juan Garcia Infançon, 1724, p. 123 (El Museo pictorico y escala optica). 
  24. ↑ Rozier, F.; Gamborino, M.; Guerra, J.A.. Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria (en castellà). en la Imprenta Real, 1799, p. 416 (Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria). 
  25. ↑ de Saint-Félix, A.J.M.. Traité historique et descriptif, critique et raisonné des ordres d'architecture: avec un nouveau système simplifié ... accompagné d'une biographie des architectes et d'un vocabulaire universel, avec 32 planches ... (en francès). P. Bertrand, 1845, p. 112. 
  26. ↑ de Madrazo, P. Sevilla y Cadiz (en castellà). Lopez, 1856, p. 524-IA30 (Recuerdos y bellezas de Espana). 
  27. ↑ Thomas, W.H.. Mormon Saints. Houlston and Sons, 1890, p. 9. 
  28. ↑ Tredgold, T.; Tarn, E.W.. Elementary principles of carpentry, chiefly composed from the work of T. Tredgold, with additions. And, A treatise on joinery. Ed. by E.W. Tarn [With Atlas], 1885, p. 176. 
  29. ↑ Bey, A. Viatjes de Ali Bey el Abbassi per África y Assia, 1803-1807 (en castellà). La Renaixensa, 1889, p. 39 (Viatjes de Ali Bey el Abbassi per África y Assia, 1803-1807). 
  30. ↑ Bellet, J.B.. Els gregs: Els etruscos. El vidre, els llamps, per que es diu llengua d'oc?. Impr. y lliberia "L'Avenç" de Massó y Casas, 1895, p. 277 (Erros historics). 
  31. ↑ Mor, J.A.C.. Altres aprofitaments forestals. Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, p. 245 (Col-lecció Eines). ISBN 978-84-8409-554-5. 
  32. ↑ Niezen, R.; Sapignoli, M. Palaces of Hope: The Anthropology of Global Organizations. Cambridge University Press, 2017, p. 107 (Cambridge Studies in Law and Society). ISBN 978-1-108-10778-5. 
  33. ↑ Catalans, I.E.. Estudi d'implantació terminològica :: la gastronomia del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica als restaurants de Gràcia i l'Eixample de Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 2016, p. 61 (Eines de terminologia). 

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • Palaia Pérez, Liliana. Vocabulario básico de construcción arquitectónica. Ed. Universitat Politècnica de València, 2005. ISBN 84-97058844.  (castellà)


 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sostre

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sostre&oldid=34065926»