Santa Maria de Montalegre
|
Per a altres significats, vegeu «Santa Maria de Montalegre de Tiana». |
Santa Maria de Montalegre és una església situada al carrer de Valldonzella del Raval de Barcelona, que forma part del conjunt de la Casa de la Caritat, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Casa de la Caritat de Barcelona | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras Domènec Balet i Nadal | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Valldonzella, 15-19 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40494 | |||
| Id. Barcelona | 380 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | montalegre.org | |||
Descripció
modificaEs tracta d'un temple de nau única i planta cruciforme, amb un cimbori al creuer i un presbiteri semicircular adossat al transsepte, on es troba l'accés des del carrer. En termes generals, l'església es troba a mig camí del modernisme i l'historicisme, revisitant l'art romà d'Orient i el romànic.[2][3][4]
Història
modificaEl 1362, les monges Canongesses de Santa Maria de Montalegre o de l'Alegria, que estaven establertes on ara hi ha La Conreria de Tiana, van construir un monestir a la cantonada dels carrers de Montalegre i Valldonzella de Barcelona.[5] El 1593, l'orde va desaparèixer, i el monestir passà a ser el Seminari Conciliar de Nostra Senyora de Montalegre. El 1802, el rei Carles IV hi establí la Casa de la Caritat.[6]
El projecte de l'església va ser obra de l'arquitecte barceloní August Font i Carreras amb la col·laboració del mestre d'obres Domènec Balet i Nadal.[4] La construcció, sufragada amb donatius dels fidels, va començar el 1901 i es va poder obrir al culte un any després. La capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, també de Font, s'inaugurà el 1908. En la nova església es van reutilitzar tots els elements útils provinents de l'antiga.[6] Els vitralls van ser realitzats l'any 1902 pel vitraller Antoni Rigalt i Blanch utilitzant velles vidrieres de l'antic temple; la casa Fill d'Eudald R. Amigó i Cia va fer els quatre vitralls de la sagristia el 1911. L'orgue, inaugurat el 1927, és de Lope Alberdi i Recalde, i la seva façana de fusta d'Enric Sagnier i Villavecchia.[7]
Durant la Guerra Civil Espanyola, l'església patí desperfectes i s'utilitzà com a hospital, magatzem de queviures i de bobines de paper. La restauració posterior va ser obra d'Isidre Puig i Boada; Jaume Busquets i Mollera dotà el presbiteri d'un nou baldaquí,[2] i l'aranya de ferro forjat és de Benjamí Sales. La nova inauguració va ser el 1940. El 1952, amb motiu dels 150 anys de la Casa de la Caritat i 50 de l'església, s'hi va col·locar la imatge actual del presbiteri, obra del mateix Busquets.[6]
El 1957, els serveis de la Casa de la Caritat es van traslladar a les Llars Mundet de la Vall d'Hebron, i l'ús del temple va anar quedant reduït. Per tal de mantenir-hi el culte, el 1965 la Diputació de Barcelona el va lliurar a l'Arquebisbat de Barcelona, que el confià a l'Opus Dei, que en va prendre possessió el 29 de juny del 1967.[8] Les obres de rehabilitació de l'església, que estava en mal estat, van ser dirigides per l'arquitecte Antoni Lozoya Augé. A més de la tasca pastoral, actualment duu a terme una àmplia acció solidària a través de l'equip de voluntariat de l’Acció Social Montalegre.[6]
Referències
modifica- ↑ «Conjunt de la Casa de la Caritat de Barcelona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Casa de la Caritat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Gabriel, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 Urbano Lorente, 2014.
- ↑ Manent, Albert «Santa Maria de Montalegre». La Vanguardia, 20-03-2005, p. 43.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Masabeu, 2004.
- ↑ Urbano Lorente, 2013.
- ↑ Vall i Mundó, 2005.
Bibliografia
modifica- Gabriel, Pere; Carles Enrech, Montserrat Pantaleón, Jaume Rosell, Joan Serrallonga. La Casa de Caritat. Diputació de Barcelona, 2015. ISBN 978-84-9803-732-6.
- Masabeu, Josep. Santa Maria de Montalegre. Església de l'antiga Casa de Caritat. Centenari 1902-2002. Terrassa: Albada, 2004. ISBN 84-87023-54-1.
- Urbano Lorente. La Barcelona eclèctica : L'arquitectura d'August Font i Carreras (1845-1924). Duxelm i Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 167-177. ISBN 978-84-942868-1-0.
- Urbano Lorente. Eclecticisme i arquitectura. August Font i Carreras (1845-1924). Duxelm, 2013, p. 95-99. ISBN 978-84-941156-2-2.
- Vall i Mundó, Josep «Santa Maria de Montalegre. Església de l'antiga Casa de la Caritat. Centenari 1902-2002». Temes d'Avui, 17, 1-2005, pàg. 122-123.
Enllaços externs
modifica
- «Església de Santa Maria de Montalegre». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.