Samarra

ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din

Samarra (àrab: سامَرّاء, Sāmarrāʾ) és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din. És a la riba est del riu Tigris, a 125 km al nord de Bagdad i té 348.700 habitants (en el cens del 2003). És Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, classificada com en perill des del 2007.[1] Entre els topònims antics atribuïts a Samarra, hi ha el grec Souma (Ptolemeu V. 19, Zòsim III, 30), el llatí Sumere, i el siríac Sumra.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSamarra
سامراء (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Minaret espiral de Samarra
Tipusjaciment arqueològic i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 34° 11′ 45″ N, 43° 53′ 08″ E / 34.1959°N,43.88568°E / 34.1959; 43.88568
EstatIraq
GovernacióGovernació de Salah ad-Din Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població140.400 (2015) Modifica el valor a Wikidata (932,39 hab./km²)
Geografia
Superfície150,58 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud80 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal34010 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Països àrabs
Data2007, 2007 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
En perill2007 Modifica el valor a Wikidata
Identificador276

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ciutat arqueològica de Samarra
Imatge
Minaret espiral de Samarra Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(ar) سامراء Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2007 llista del Patrimoni de la Humanitat en perill Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície150,58 km²
Patrimoni de la Humanitat: 15.058 ha
zona tampó: 31.414 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud80 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGovernació de Salah ad-Din (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Format perAl-Mutawakkiliyya (en) Tradueix
Qubbat al-Sulaibiyya (en) Tradueix
al-Ma'shuq (en) Tradueix
Tell Umm al-Sakhr (en) Tradueix
al-Huwaysilat Upper (en) Tradueix
al-Quwayr (en) Tradueix
Samarra South Zone (en) Tradueix
al-Istablat (en) Tradueix
Samarra Centre Zone (en) Tradueix
al-Huwaysilat Lower (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Països àrabs
Data2007, 2007 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
En perill2007 Modifica el valor a Wikidata
Identificador276
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Al-Mutawakkiliyya
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-001

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Samarra Centre Zone
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-002

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Samarra South Zone
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
al-Istablat
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-004

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
al-Quwayr
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-005

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Qubbat al-Sulaibiyya
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-006

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
al-Ma'shuq
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-007

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Tell Umm al-Sakhr
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-008

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
al-Huwaysilat Upper
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-009

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
al-Huwaysilat Lower
Data2007 (31a Sessió)
Identificador276rev-010

Història

modifica
 
Cultures de Mesopotàmia

Ja estava ocupada durant el calcolític amb el ric jaciment arqueològic de Tell Sawwan, amb proves de lli cultivat en regadiu i una estructura social complexa, que exportava la seva ceràmica, que és molt característica de la cultura de Samarra, la qual va ser precursora del període de l'Ubaid sumeri i és una derivació temporal i espacial de la cultura d'Hassuna, al centre de l'Iraq. El seu nucli principal és Tell al-Sawwan, que va tenir una primera fase (vers 5600 a 5400 aC), una fase mitjana (5400 a 5000 aC), en què es va estendre cap al Zab superior (Tell Shemshara) i fins més enllà del Diyala i a l'oest fins a Baghuz, a la riba de l'Eufrates; i una fase tardana (5000-4800 aC) cap a l'est, que només està testimoniada a Choga Mami, on va confluir amb la cultura d'Eridu en l'anomenat període d'Hajji Mohammed.

Durant l'Imperi assiri, Senaquerib refundà una ciutat anomenada Samarrat, que correspon a Samarra (690 aC). En època clàssica, fou la grega Σουμα (Claudi Ptolemeu i Zòsim) i en llatí Sumere (fortalesa esmentada en la retirada de Julià l'Apòstata el 364 per Ammià Marcel·lí, on va trobar la mort).[2] En siríac, la ciutat s'anomenava Shüma'ra.

Durant l'Imperi Sassànida, es va obrir el gran canal de Qatul al-Kisrawi, extensió nord del canal Nahrawan, que porta aigua del riu Tigris. Un canal suplementari hi va ser excavat pel califa abbàssida Harun ar-Raixid.

Del 836 fins al 892, Samarra passà a ser la capital del califat, ja que el califa al-Mutasim abandonà Bagdad, agitada pels mamelucs turcs centreasiàtics, que hostilitzaven la població. El califa buscava una base per a l'exèrcit i una seu per a la cort. La nova capital fou anomenada oficialment Surra Man Raa ('Qui la veu és afortunat'), però el nom popular Samarra fou generalment utilitzat pel poble (una altra teoria és que Samarra deriva del nom oficial, però en realitat aquest hauria estat triat expressament). El palau fou excavat el 1910 per Viollet i després per Herzfeld el 1911-1913. Mort al-Mutasim, restà com a capital sota al-Wathiq, que hi va construir un nou palau anomenat al-Haruni (inundat per l'embassament de Samarra l'any 1950, abans de ser excavat). Després fou la capital d'al-Mutawàkkil (847-861); als anys 860, s'hi van establir tropes turques; en aquest temps, s'hi van construir una vintena de palaus, la nova gran mesquita i tres hipòdroms. El 859, al-Mutawakkil va decidir crear una nova capital al nord del barri d'al-Karkh, a Samarra, que havia de portar el nom d'al-Mutawakkiliyya (també s'esmenta com al-Jafariyya i al-Mahuza).

La ciutat fou capital sota els califes següents. En pujar al tron al-Mútamid el 870, l'exèrcit fou traslladat fora, però el califa hi restà fins al 884 i oficialment fins al 892, quan hi fou enterrat, i el successor, al-Mutàdid, retornà a Bagdad. Va seguir una ràpida decadència i despoblació. Les zones d'al-Matira i al-Karkh continuaren ocupades. Quan al-Muktafi va voler reconstruir la ciutat, el 903, trobà el barri d'al-Djawwak en ruïnes. Un mausoleu per als imams xiïtes Ali al-Hadi i al-Hasan al-Askari fou construït per l'hamdànida Nasir al-Dawla de Mossul i arranjat pels buwàyhides; posteriorment, fou restaurat per d'altres com al-Basasiri (1053-1054) i el califa an-Nàssir; el darrer fou el qajar Nàssir-ad-Din (1868-1869).

Des del segle x, fou una vila de peregrinació, però al segle xiii, després del desplaçament del curs del Tigris, la ruta Mossul-Bagdad passava per l'altre costat del riu i la ciutat va perdre tota importància. No fou emmurallada fins al 1834. La inundació causada per l'embassament als anys 1950 va fer emigrar les poblacions rurals cap a les antigues ruïnes de la ciutat, sobre les quals va sorgir la vila moderna, avui dia centre comercial del districte.

Cronologia relativa

modifica

Referències

modifica
  1. «Unesco names World Heritage sites». BBC News, 28-06-2007.
  2. War. Dorling Kindersley Ltd, 2009, p. 371. ISBN 1405347783. 
  3. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  4. 4,0 4,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  5. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  6. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  7. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  8. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica