Roure blanc americà

espècie de planta

El roure blanc americà (Quercus alba) és un tipus de roure que pertany a la família de les fagàcies (Fagaceae) i està dins de la secció dels roures blancs.[1]

Infotaula d'ésser viuRoure blanc americà
Quercus alba Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima407 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194051 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus alba Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Quercus candida
Quercus repanda
Quercus alba f. latiloba
Quercus alba f. pinnatifida
Quercus alba f. sublyrata
Quercus alba var. latiloba
Quercus alba var. microcarpa
Quercus alba var. pinnatifida
Quercus alba var. repanda
Quercus alba var. subcaerulea
Quercus alba var. subflavea Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
tronc i capçada
fulles
aglans

Descripció

modifica

Arbre caducifoli que pot arribar als 40 m d'alçada, encara que rarament supera els 25 o 30 m. Acostuma a ser un arbre més ample que alt. Les seves branques inferiors són capaces d'arribar a una distància considerable amb un desenvolupament totalment horitzontal, paral·lel a la superfície del sòl.

El tronc i branques presenten una escorça grisa que varia en diverses tonalitats, amb petites fissures o escates. Les branques, en canvi, són d'un color verd brillant, amb tendència, més tard, al verd-vermellós, i, finalment, al gris clar.

Les fulles, alternes, de 5 a 9 cm de llarg i de 2,75 a 4,5 cm d'ample, són lobulades (de set a nou lòbuls). Els pecíols són curts i les fulles s'agrupen en penjolls a prop dels extrems. Les fulles no tenen d'una majoria de truges en els seus lòbuls, que solen ser arrodonits. Aquests arbres ofereixen un espectacle cromàtic tant a la primavera com a la tardor. En brotar a la primavera, les fulles presenten un rosa platejat que després passen a un verd pàl·lid, mentre que a la tardor esdevenen vermelles i marrons, que resten a l'arbre molta part de l'hivern fins a la seva caiguda definitiva quasi a la primavera.

Tenen els estils curts.

Les flors són de color groc brillant el seu calze i vermellós els estigmes. Les glans maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i lleugerament amarg, l'interior de la gla té pèl i té com a fruit una gla.

Distribució i hàbitat

modifica

És natiu de l'est d'Amèrica del Nord, des de l'oest del Quebec al sud de Minnesota i des de l'est i sud de la Florida del Nord al Texas Oriental. Pot arribar a viure fins als 600 anys.

Creix en diversitat de terrenys, preferint els terrenys baixos, secs o humits, encara que s'ha trobat fins als 1600 metres d'altitud a les Muntanyes Apalatxes.

Proporciona una de les fustes americanes més interessants, per les seves múltiples aplicacions per la seva duresa, resistència i durabilitat, especialment en la fàbrica de mobles, construcció naval i ferrocarrils. Les seves aglans són comestibles.

Taxonomia

modifica

Quercus alba va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 2: 996. 1753.[2]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.

alba: epítet llatí que significa "blanc".[3]

Sinonímia
  • Quercus alba var. heterophylla Ettingsh. & Krašan in Denkschr. Akad. Wiss. Wien, Math.-Naturwiss. Kl. 56: 63 (1889)
  • Quercus alba f. latiloba (Sarg.) E.J.Palmer & Steyerm. in Ann. Missouri Bot. Gard. 22: 517 (1935)
  • Quercus alba var. latiloba Sarg. in Bot. Gaz. 65: 435 (1918)
  • Quercus alba var. longigemma Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 103 (1924)
  • Quercus alba var. microcarpa A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 16(2): 22 (1864)
  • Quercus alba f. pinnatifida (Michx.) Rehder in Bibliogr. Cult. Trees: 132 (1949)
  • Quercus alba var. pinnatifida Michx. in Fl. Bor.-Amer. 2: 195 (1803)
  • Quercus alba f. repanda (Michx.) Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 102 (1924)
  • Quercus alba var. repanda Michx. in Fl. Bor.-Amer. 2: 195 (1803)
  • Quercus alba var. ryderi Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 102 (1924)
  • Quercus alba var. subcaerulea Pickens & M.Pickens in Castanea 25: 125 (1960)
  • Quercus alba var. subflavea Pickens & M.Pickens in Castanea 25: 125 (1960)
  • Quercus alba f. sublyrata Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 103 (1925)
  • Quercus alba f. viridis Trel. in Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 103 (1924)
  • Quercus candida Steud. in Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 426 (1841)
  • Quercus nigrescens Raf. in Alsogr. Amer.: 19 (1838)
  • Quercus ramosa Dippel in Handb. Laubholzk. 2: 75, 585 (1891)
  • Quercus repanda (Michx.) Raf. in Alsogr. Amer.: 19 (1838), nom. illeg.
  • Quercus retusa Raf. in Alsogr. Amer.: 22 (1838)[4]

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.

Referències

modifica
  1. Nixon, Kevin C.; Muller, Cornelius H. «5c. Quercus Sect. Quercus Linneaus» (en anglès). Flora of North America. [Consulta: 1r juliol 2023].
  2. «Quercus alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 desembre 2013].
  3. A Epítets Botànics
  4. «Sinònims de Quercus alba». Roya Botanic Gardens Kew. [Consulta: 1r juliol 2023].

Enllaços externs

modifica