Rodolfo Holzmann
Rodolfo Holzmann (Breslau, 27 de novembre de 1910 - Lima, 4 d'abril de 1992) va ser un compositor, professor i acadèmic peruà d'origen alemany.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1910  Breslau (Polònia) |
| Mort | 4 abril 1992 (81 anys) Lima (Perú) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, etnomusicòleg |
 
| |
Biografia
modificaVa estudiar composició a Berlín amb Wladimir Vogel, piano amb Winfried Wolf, i direcció d'orquestra amb Robert Robitschek. Posteriorment va prendre un curs de direcció d'orquestra amb Hermann Scherchen, a Brussel·les. Durant la seva estada a Europa, va crear obres com Due Movimenti, la Suite a tre Temi, que va ser inclosa en el 12è Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània de 1934 a Florència, i el Septett per a corn, flauta, clarinet, fagot, violí, viola i cello. Va rebre el 1936 el premi Henry Boauf de la Societat Filharmònica de Brussel·les.
El 1938 es va traslladar a Perú,[1] on va ser professor d'oboè, i posteriorment professor de composició a l'Acadèmia Nacional de Música Alcedo (després anomenat Conservatori Nacional de Música). A final d'aquest mateix any es va fundar l'Orquestra Simfònica Nacional, a la qual es va incorporar com a violinista.[2] El 1945 es va convertir en director adjunt de l'orquestra.[3]
Holzmann el 1957 va ser guardonat amb el premi a la composició 4 de juliol, que li donava dret a un estudi d'anys als Estats Units. Al seu retorn va treballar a la Casa de la Cultura del Perú, ia l'Escola Nacional de Música i Danses Folklòriques. Des de la seva arribada al Perú, Holzmann es va interessar especialment per la música del país.[4] El 1942 va confeccionar la llista de les obres del compositor Theodoro Valcárcel publicada l'any 1943, sent seguida pels catàlegs de Daniel Alomía Robles, Alfonso de Silva i Vicente Stea.[5] Des de la seva contractació a l'Escola Nacional es va ocupar de la música popular i tradicional del Perú. Publica com a resultat un àlbum de danses i cançons folklòriques (amb un pròleg de José María Arguedas) i una sèrie de publicacions musicològiques.
Com a compositor, es va allunyar de l'estil neoclàssic i es va anant modificant en gran manera influenciat per la música dodecafònica. En moltes de les seves obres s'identifica la reminiscència de la música peruana, com a la Petita Suite Peruana, la Simfonia del Tercer Món, la suite Arequipeña i el Concert per a la Ciutat Blanca. Va viure els seus últims anys a Huánuco, on es va exercir com a director de cor i professor i director de l'Escola Regional de Música Daniel Alomía Roures.
Referències
modifica- ↑ Leon, Javier F.; Simonett, Helena. A Latin American Music Reader: Views from the South (en anglès), 2016-07-15. ISBN 978-0-252-09843-7.
- ↑ Mendoza, Román Robles. La banda de músicos: las bellas artes musicales en el sur de Ancash (en castellà), 2000. ISBN 978-9972-9239-0-6.
- ↑ «Rodolfo HOlzmann» (en castellà). Filarmonia.org. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ Aretz, Isabel. América Latina en su música (en castellà). Siglo XXI, 1985. ISBN 978-968-23-0537-5.
- ↑ Perú en cifras (en castellà). Empresa gráfica Scheuch s.a., 1944.