Esquellada
L'esquellada o cresta de gall (Rhinanthus minor) és una angiosperma pertanyent a la família de les escrofularàcies.
Rhinanthus minor  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Orobanchaceae |
| Gènere | Rhinanthus |
| Espècie | Rhinanthus minor Linné, 1756[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Etimologia
modificaNoms vernacles
modificaAscallades (B), esquellada (C), esquellada petita (C), fonollades (B), fonollades grogues (B), fonullades grogues (VN), fusellades (B, C), herba esquellera (A), matablat (PV), pollet (C) i sorolla (A).[4][5]
Descripció
modificaÉs un teròfit menut de fins a 50 cm amb fulles oposades i oblongolanceolades, amb dents agudes i patents. La inflorescència és una espiga terminal, amb bràctees dentades a la base de les flors. El calze és comprimit i inflat, més curt que la bràctea corresponent. La corol·la és bilabiada i de color groc amb el llavi superior amb forma de casc, és comprimit i presenta dues dents subapicals de color lilòs. L'androceu és didínam, té els estams superiors més curts que els inferiors. El gineceu té un ovari bilocular. Floreix de maig fins a agost. El fruit és una càpsula que conté poques llavors alades. Es diferencia de R. pumilus per presentar una corol·la de menys d'1,5 cm, amb les dents del llavi superior menors d'1 mm.[1][4][6]
Hàbitat, ecologia i distribució
modificaPresenta una distribució eurosiberiana. Als Països Catalans té una freqüència rara. Apareix als Pirineus, al nord de la Serralada costanera catalana, a la septentrional de la Serra d'Espadà i en zones d'interior del Maestrat, així com en alguna zona entre els Parcs Naturals de la Tinença de Benifassà i de Els Ports.[7]
Creix en herbassars humits, en prats mesòfils, vorades de bosc i en alguna ocasió en pedregars, des dels 100 als 2100 m d'altitud. Creix en sòls pobres en nitrogen (planta bioindicadora) i, dèbilment àcids (4,5 - 7,5) i millor a sol directe, encara que suporta l'ombra.[1][6]
A més, es tracta d'un hemiparàsit d'arrels, sobretot de poàcies i fabàcies, per això es pot utilitzar per baixar la pressió competitiva de les gespes amb la finalitat de transformar el terreny en una praderia floral més biodiversa.[8] S'ha observat que és una planta búnquer per als àfids, és a dir, els atrau però els aguanta bé, afectant poc al seu desenvolupament. Són una bona eina per mantindre la fauna auxiliar a les parcel·les.[9]
Galeria
modifica-
Fulles i inflorescència -
Detall de la inflorescència -
Detall de la bràctea -
Detall de la flor -
Fruit verd -
Fruit sec -
Llavors -
-
Comunitat florística de prat mesòfil
_08.JPG)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 https://www.asturnatura.com/especie/rhinanthus-minor.html
- ↑ Craig, John. A New Universal Etymological and Pronouncing Dictionary of the English Language: Embracing All the Terms Used in Art, Science and Literature (en anglès). 2. Londres: Henry George Collins, 1848, p. 572.
- ↑ «Radiación de la palabra MENOR» (en castellà). deChile, 2020. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Rhinanthus minor L.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-12. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana.». Termcat, 2020. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «Rhinanthus minor L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Rhinanthus minor L.». Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Cameron, Duncan D.; Geniez, Jean Michelle; Seel, Wendy E.; Irving, Louis J. «, D. D.,, J.-M.,, W. E., &, L. J. ().. Annals of Botany, 101(4), . doi: ». Suppression of Host Photosynthesis by the Parasitic Plant Rhinanthus minor, 2008, pàg. 573–578. DOI: 10.1093/aob/mcm324.
- ↑ «Rhinanthus minor» (en anglès). Parasite of the Day, 2011. [Consulta: 1r abril 2020].
