Revolució del 14 de juliol
La revolució del 14 de juliol, també coneguda com el cop d'estat a l'Iraq de 1958, va ser un cop d'estat militar que va tenir lloc el 14 de juliol de 1958 a l'Iraq i que es va saldar amb el derrocament del rei Faisal II i el derrocament del Regne de l'Iraq dirigit pels haiximites. La República de l'Iraq que es va establir després que es posés fi a la federació àrab de l'Iraq i Jordània que s'havia establert només sis mesos abans.
Guerra Freda Àrab  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | cop d'estat | ||
| Data | 14 juliol 1958 | ||
| Lloc | Regne de l'Iraq | ||
| Estat | Regne de l'Iraq | ||
| Resultat | Victòria dels Oficials Lliures | ||
| Morts | 1.000 | ||
| Bàndols | |||
| |||
El Regne de l'Iraq havia estat un caldo de cultiu de nacionalisme àrab des de la Segona Guerra Mundial. El descontentament va créixer enmig del malestar econòmic i la desaprovació generalitzada de la influència occidental, exacerbada per la formació del Pacte de Bagdad en 1955, així com pel suport de Faisal a la invasió d'Egipte liderada pels britànics durant la crisi de Suez.[1] La política del primer ministre Nuri al-Said era impopular, sobretot en les files militars.[2] Els grups de l'oposició van començar a organitzar-se en secret, seguint el model del Moviment d'Oficials Lliures egipci que va enderrocar a la monarquia egípcia en 1952.[3][4] El sentiment de panarabisme a l'Iraq es va veure reforçat per la creació de la República Àrab Unida el febrer de 1958 sota el lideratge de Gamal Abdel Nasser, ferm defensor de les causes antiimperialistes.[5]
El juliol de 1958, unitats de l'Exèrcit de Terra iraquià van ser enviades a Jordània en suport del rei Hussein I. Un grup d'oficials lliures iraquians, dirigits pel brigadier Abd al-Karim Qasim i el coronel Abd al-Salam Aref,[6] va aprofitar l'oportunitat i va marxar sobre Bagdad.[7] El 14 de juliol, les forces revolucionàries van prendre el control de la capital i van proclamar una nova república, dirigida per un Consell Revolucionari. El rei Faisal i el príncep hereu Abd al-Ilah van ser executats en el palau reial, posant fi a la dinastia haiximita a l'Iraq.[8] El primer ministre al-Said va intentar fugir, però va ser capturat i afusellat un dia després.[9] Després del cop, Qasim va assumir el càrrec de primer ministre i ministre de Defensa, mentre que Aref va ser nomenat viceprimer ministre i ministre de l'Interior.[10] A la fi de juliol es va adoptar una constitució provisional.[11] El març de 1959, el nou govern iraquià s'havia retirat del Pacte de Bagdad i s'havia alineat amb la Unió Soviètica.[12]
Referències
modifica- ↑ Eppel 2004, p. 151
- ↑ Hunt 2005, p. 108
- ↑ Hunt 2005, p. 75
- ↑ Eppel 2004, p. 151
- ↑ Tripp 2007, p. 115
- ↑ Eppel 2004, p. 152
- ↑ Marr 2003, p. 156
- ↑ Marr 2003, p. ?
- ↑ Marr 2003, p. 156
- ↑ Mufti 2003, p. 173
- ↑ Mufti 2003, p. 173
- ↑ Hunt 2005, p. 76
Bibliografia
modifica- Eppel, Michael «The Elite, the Effendiyya, and the Growth of Nationalism and Pan-Arabism in Hashemite Iraq, 1921–1958». International Journal of Middle East Studies, 30, 2, 1998, pàg. 227–250. DOI: 10.1017/s0020743800065880. JSTOR: 164701.
- Eppel, Michael. Iraq from Monarchy to Tyranny: From the Hashemites to the Rise of Saddam. Tallahassee, FL: University Press of Florida, 2004. ISBN 978-0-8130-2736-4.
- Hunt, Courtney. The History of Iraq. Westport, CT: Greenwood Press, 2005. ISBN 978-0-313-33414-6.
- Marr, Phebe. The Modern History of Iraq. 2a edició. Boulder, CO: Westview Press, 2003. ISBN 9780813336152.
- Mufti, Malik. «The United States and Nasserist Pan-Arabism». A: In David W. Lesch, ed., The Middle East and the United States: A Historical and Political Reassessment. 4th. Boulder, CO: Westview Press, 2003, p. 168–187. ISBN 978-0813343495.
- Tripp, Charles. A History of Iraq. 3rd. New York, NY: Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-0521702478.