Recambra (armes de foc)
La recambra és la part eixamplada de l'ànima (part interior del canó) en la que s'introdueix el cartutx abans de disparar-lo.[1] Se situa a l'extrem contrari de la boca del canó. Els fusells i pistoles solen tenir una sola recambra, mentre que els revòlvers tenen múltiples recambres al seu tambor.
Funció
modificaDins de la recambra és on el percutor impacta amb la càpsula fulminant (petita càpsula explosiva situada a la base del cartutx) iniciant la ignició del propel·lent, els gasos de la qual fan que la bala se separi de la beina i surti disparada recorrent l'ànima del canó fins a sortir a l'exterior.
Recàrrega de la recambra
modificaL'evolució de les armes de foc ha aportat diversos mecanismes de recàrrega de la munició a la recambra. Les primeres peces d'artilleria amb càrrega per recambres desmuntables es van utilitzar fins al segle xviii, especialment en el combat naval,[2] fins que foren substituïdes per les de retrocàrrega. La munició
Les primeres armes de foc portàtils segles XV i xvi, la munició era una bala esfèrica de plom massís,[3] i a principis del segle xix van adoptar forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina, ajustada per ella mateixa en passar de la recambra al canó, que conté tots els elements necessaris per a disparar.[4] La munició pot ser introduïda amb una acció manual (com en els fusells de forrellat) o mitjançant automatismes com en les armes automàtiques o semiautomàtiques que permeten una major cadència de foc.
Referències
modifica- ↑ TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Enciclopèdia Catalana. {{{títol}}}, 1991 (Diccionaris dels esports olímpics; 14). ISBN 84-7739-232-3 [Consulta: 21 juliol 2013].
- ↑ Smith, Robert Douglas; DeVries, Kelly. The Artillery of the Dukes of Burgundy, 1363-1477 (en anglès). Boydell Press, 2005, p. 52. ISBN 1843831627.
- ↑ Gran enciclopèdia catalana. Vol. 3: Bag-bui. Gran enciclopèdia catalana, 1969, p. 53.
- ↑ “Chemical Analysis of Firearms, Ammunition, and Gunshot Residue” by James Smyth Wallace p. 24.