Rangiroa

Rangiroa (en el dialecte paumotu local Ragiroa o Ra'iroa) és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat al nord-oest de l'arxipèlag, a 350 km de Tahití. És el cap de la comuna de Rangiroa.

Rangiroa

Tipus	atol
Localització
15° 07′ S, 147° 38′ O
Col·lectivitat	Polinèsia Francesa
Arxipèlag	Tuamotu
Ciutat més gran	Tiputa
Població humana
Població	2.567 (2012) (32,49 hab./km²)
Geografia
Part de	illes Palliser
Superfície	79 km²
Banyat per	oceà Pacífic
Altitud	12 m
Sup. llacuna	1.592 km²
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−10:00

Geografia

És un dels atols més grans del món, amb un total de 1.640 km² de superfície, i una llacuna de 78 km de llarg amb una profunditat entre 20 i 35 m. L'escull està format per 241 illots i bancs de sorra d'una amplada entre 300 i 600 m. Hi ha quatre passos entre l'oceà i la llacuna. Els dos més importants són al nord a la vora de les viles d'Avatoru i Tiputa que concentren la major part de la població.

Amb 2.567 habitants (cens del 2012) és l'atol més poblat de les Tuamotu. La població viu del turisme, la pesca i el cultiu de perles negres. Una de les atraccions és la pràctica del submarinisme, amb una rica fauna marina on destaquen les rajades, dofins i taurons.

Disposa d'un aeroport, junt a Avatoru, sent la principal destinació turística de les Tuamotu.

Le Lagon Bleu (motu Ta'aeo), a l'oest de l'atol, és un dels llocs més visitats. Es tracta d'una llacuna poc profunda formada per illots que encerclen una piscina natural de color blau.

Pas d'Avatoru

Mapa de distàncies Rangiroa Tikehau (39,2 km) Arutua (117,4 km) Mataiva (101 km) Makatea (92,6 km) Ahe (172,9 km) Kaukura (140,7 km)

Història

El nom de Rangiroa, o Rairoa, significa «llarg cel». Probablement va ser poblat al segle x. El 1616 van arribar els neerlandesos Le Maire i Schouten i l'anomenaren illa de les Mosques (Uliegen Eylandt). En quedaren literalment coberts i no se les tragueren de sobre durant dies. El 1770 els illencs van patir una severa derrota davant dels guerrers de la veïna Anaa, quedant l'illa despoblada després de la massacre i l'exili, i no fou repoblada fins quaranta anys més tard. Els primers europeus a instal·lar-s'hi van ser uns missioners catòlics, el 1851. Aquests van desenvolupar la plantació de cocoters i els habitants van treballar a la indústria de la copra (nou de coco assecada). El 1965 es va construir un aeroport de 2.100 m facilitant l'arribada del turisme.

Altres noms històrics són: Vavaunui, Deans, Nairsa i Prince of Wales.

Enllaços externs

• Imatges de Rangiroa (francès)