Ramon Aramon i Serra
Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907[1] – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals, que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1907  Barcelona | ||
| Mort | 17 juliol 2000 (92 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | Cementiri de Montjuïc (Barcelona, (agrupació 14a, nínxol columbari B 1285) | ||
| Residència | Barcelona | ||
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat Central | ||
| Es coneix per | President d'honor de l'IEC | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòleg, escriptor, professor d'universitat, lingüista, romanista | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Sardana | ||
| Família | |||
| Fills | Núria Aramon i Stein | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Biografia
modificaVa néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona, fill de Ramon Aramon i Dolors Serra.[1] Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.[3] Fou professor de llengua a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Catalans.[4] Posteriorment fou alumne de Walther von Wartburg, Heinrich Kuen i de Wilhelm Friedmann, durant el curs 1930 – 1931 a Leipzig.[5] Entre 1931 i 1933 s'establí a Berlín durant tres trimestres, on assistí a cursos d'Ernst Gamillscheg.[5] Casat el 1935 amb Hilde Stein, que conegué a Alemanya, tingueren quatre fills: Carme, Núria, Pere i Jordi.[6]
Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual fou dues vegades vicepresident i nomenat president d'honor, el juny de 1989.[7][8] Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC[9] i en fou secretari general entre 1942 i 1989.[10] Fou, també, l'assessor lingüístic general en l'inici de la Gran Enciclopèdia Catalana.[11]
Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.[12]
Premis i reconeixements
modifica_(cropped).jpg)
Entre altres premis, obtingué el Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya el març de 1982; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural el maig de 1983; la Creu de Sant Jordi rebuda el gener de 1982, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990.[8] El 2015 s'inaugurà una plaça a Barcelona amb el seu nom.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, número de registre 12696.
- ↑ AAVV. Ramon Aramon i Serra: sessió en memòria : Sala Prat de la Riba, 30 d'octubre de 2000. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 21. ISBN 978-84-7283-565-8.
- ↑ «Mor als 92 anys el filòleg i lingüista català Ramon Aramon i Serra». La Xarxa, 18-07-2000. [Consulta: 7 desembre 2013].
- ↑ Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
- ↑ 5,0 5,1 Massot i Muntaner, Josep. Escriptors i erudits contemporanis: Segona sèrie. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 214. ISBN 978-84-8415-328-3.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep «Ramon Aramon i Serra (1907-2000)». Llengua & Literatura. Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 12, 2001, p. 530.
- ↑ «Ramon Aramon i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 8,0 8,1 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 244. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ Casassas, Oriol. Leandre Cervera i Astor, semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 19. ISBN 978-84-7283-912-0.
- ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 458. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ «Muere a los 92 años Ramon Aramon» a La Vanguardia, dimecres 19 de juliol de 2000, pàgina 43