Rafael de Nebot i Font
Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1665  Riudoms (Baix Camp) |
| Mort | 6 setembre 1733 (67/68 anys) Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Catalunya,  Arxiduc Carles d'Austria |
| Rang militar | coronel, general, tinent general de cavalleria |
| Conflicte | Guerra de Successió |
| Participà en | |
| 16 juliol 1713 | combat de Torredembarra |
| Expedició del diputat militar |
|
Nasqué a Riudoms a la casa que avui és coneguda com a Cal Gallissà, on encara es conserva un escut d'armes de pedra a la façana. Era coronel del Regiment de cavalleria Rafael Nebot, destinat amb l'exèrcit del tinent general José de Salazar al setge de Dénia, que era atacada pels aliats. José de Salazar rebé l'ordre de dur el seu exèrcit, a Barcelona[1] tret del regiment de cavalleria de Nebot i dos esquadrons comandats per Luis de Zúñiga.[2] Nebot es passà a la causa austriacista,[3] posant el seu regiment a favor de la causa austriacista i capturant les tropes de Luis de Zúñiga i participà amb el general Joan Baptista Basset i Ramos[4] en la campanya que suma Xàtiva, Oliva, Gandia i València al bàndol maulet. El 1706 ocupà Utiel, el 1707 feu una incursió al Rosselló i el 1708 participà en la defensa de l'Empordà contra les forces borbòniques.
El 1713 fou nomenat general i participà en els intents desesperats de defensar Tarragona,[5] Barcelona i Cardona. Intentant impedir l'avanç dels borbònics que acabaven de prendre Tarragona, fou derrotat en el Combat de Torredembarra. Posteriorment, s'endinsà cap a l'interior del país en l'Expedició del Braç Militar amb el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell[6] amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets,[7] amb la intenció de desviar l'atenció del Setge de Barcelona i coordinar els esforços amb Manuel Desvalls i de Vergós, el governador del Castell de Cardona.[8], derrotant els francesos l'11 d'agost a la batalla de Caldes,[9] i el 20 d'agost a Vilassar i Teià[9] i posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Bracamonte, que Berenguer hagué d'abandonar Manresa.[10] Fou culpat, amb Berenguer, del fracàs de l'expedició i enviat a Viena per ser jutjat per l'emperador.[11]
Perduda la guerra, se li van confiscar totes les propietats i s'exilià a Viena, on arribà a ser tinent general de cavalleria i l'emperador el nomenà comte de Nebot. Morí a Viena el 6 de setembre de 1733.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 45. ISBN 0300087187.
- ↑ Cronica general de España (en castellà). vol.8. A. Ronchi, 1867, p. 18.
- ↑ Correspondencia de Luis XIV con M. Amelot, su embajador en España. 1705-1709. Publicada por el señor barón de Girardot (en castellà). Universidad de Alicante, 2012, p. 279. ISBN 8497172027.
- ↑ «Rafael de Nebot i Font». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc. Generalitat de Catalunya, p.91. ISBN 9788439386704.
- ↑ Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, pàg.157
- ↑ Sanpere i Miquel i 2001 (1905), 230-231.
- ↑ Torras i Ribé, 2004, p. 66.
- ↑ 9,0 9,1 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 337.
- ↑ Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía VIII (2004-II). Homenaje a Don Faustino Menéndez Pidal de Navascués. Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 2004.