Quin Nadal!

Quin Nadal! (traducció original: Le père Noël est une ordure) és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Marie Poiré i estrenada al cinema el  1982. Interpretat pel grup del Splendid, aquesta pel·lícula és una adaptació de la seva obra de teatre homònima creada l'any 1979. Ha estat doblada al català.

Quin Nadal!

Santa Claus Is a Stinker
Fitxa
Direcció	Jean-Marie Poiré
Protagonistes	Anémone Josiane Balasko Marie-Anne Chazel Christian Clavier Gérard Jugnot
Producció	Yves Rousset-Rouard
Guió	Jean-Marie Poiré, Josiane Balasko, Marie-Anne Chazel, Christian Clavier, Gérard Jugnot, Thierry Lhermitte i Bruno Moynot
Música	Vladimir Cosma
Fotografia	Robert Alazraki
Muntatge	Catherine Kelber
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1982
Durada	87 minuts
Idioma original	Francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Recaptació	$10,287,758
Descripció
Gènere	burlesc, cinema nadalenc, cinema LGBT i comèdia
Lloc de la narració	París

Argument

Vespre de Nadal burlesc on, en la guàrdia telefònica parisenca de SOS Angoixa Amistat, uns voluntaris són pertorbats per l'arribada de personatges marginals i embogits, que provoquen catàstrofes en cadena.

Al fil de la tarda, Pierre Mortez i Thérèse reben un rere l'altre la visita: el seu veí bulgar, el Sr. Preskovitch, que els presenta especialitats gastronòmiques del seu país totes també infectes, unes més que les altres, de Katia, un travesti homosexual desesperat, de Josette, la «petita protegida» de Thérèse així com de Félix, promès miserable de Josette (individu violent al si de la parella i lladre empedreït) disfressat de Pare Noel, sense oblidar la Sra. Musquin atrapada en l'ascensor dues vegades i les recurrents telefonades de l'obsés que no es veu mai. Quan tot sembla tornar a la normalitat, Josette, per buidar la pistola de Félix i deixar-lo inofensiu, abat desafortunadament el reparador del ascensor.

Josette i Félix el cadàver a trossos i els embalen com a regals. A continuació van al zoo per tirar els trossos de carn en les gàbies dels animals carnívors.

Repartiment

• Anémone : Thérèse de Monsou
• Thierry Lhermitte : Pierre Mortez
• Marie-Anne Chazel : Josette, 
• Gérard Jugnot : Félix, marit de Josette, 
• Christian Clavier : Jean-Jacques 
• Josiane Balasko : Marie-Ange Musquin
• Bruno Moynot : Zadko Preskovitch
• Jacques François : el farmaceutic
• Martin Lamotte : senyor Leblé
• Michel Blanc : l'obsés sexual al telèfon
• Clara Magnin : madame Leblé, dona del veí descontent
• Jean-Pierre Clami : el pare descontent 
• Jean-Claude Bouillaud : el pare de Katia
• Jeannette Batti
• François Rostain
• Roger Mabilat
• Jacques Frantz : L'home que salva vides
• Jacques Diguessis 
• Suzanne Berthois
• Bhime Souaré
• Josy Lafont : la mare de Katia
• Gérard Thirion

• 
  Anémone
• 
  Thierry Lhermitte
• 
  Marie-Anne Chazel
• 
  Gérard Jugnot
• 
  Christian Clavier
• 
  Josiane Balasko

Gènesi

A la continuació de l'èxit de la peça homònima, Yves Rousset-Rouard llança la idea d'una adaptació cinematogràfica, amb Jean-Marie Poiré a la direcció. Jean-Marie Poiré ha retrobat la tropa per Josiane Balasko, amb qui havia rodat la seva primera pel·lícula, Les Petits Câlins, el 1977, i Els homes prefereixen les grosses l'any 1981. El realitzador ha arribat amb la intenció de fer « una verdadera pel·lícula », de « marxar en una altra lògica ». Segons ell, el final de l'obra era « molt molt dolenta » i « es va embalar en una espècie de caricaturitza de gran guignol ».

Producció

Guió

En la primera versió del guió, Thérèse i Pierre sortien del zoo i anaven a una església per confessar-se a un sacerdot, que hauria estat interpretat per Michel Blanc. Terroritzat, el sacerdot denunciava les activitats de la banda a la policia. La pel·lícula s'hauria acabat amb una foto dels protagonistes en el box dels acusats a la portada d'un periòdic.