Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807. Els participants en aquesta coalició van ser Anglaterra, Prússia, Rússia, Saxònia i Suècia.
| Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
 L'exèrcit francès entra a Berlín l'any 1806. | |||
| Tipus | conflicte  | ||
| Data | 1806-1807 | ||
| Lloc | Saxònia, Prússia, Polònia, Prússia Oriental | ||
| Resultat | Victòria francesa i Tractat de Tilsit | ||
| Frederic Guillem III de Prússia, Jérôme Bonaparte i Louis Bonaparte | |||
| Bàndols | |||
| |||
Antecedents
modificaLa majoria dels membres d'aquesta coalició ja es trobaven lluitant prèviament contra França com a part de la Tercera Coalició, de manera que no hi va haver un període intermedi de pau. El 1806, a instigació d'Anglaterra i gràcies als abundants subsidis prodigats pel gabinet de Londres a la cort de Prússia, aquesta última es va unir a la coalició tement el poder emergent de França després de la derrota austríaca. Prússia i Rússia es van mobilitzar per a una nova campanya, i les tropes prussianes es van concentrar a Saxònia.
La guerra
modificaNapoleó va contraatacar, derrotant els prussians de manera decisiva en les batalles de Jena[1] i Auerstädt,[2] l'octubre de 1806. Les forces franceses de Napoleó van ocupar llavors Prússia, capturant Berlín el 25 d'octubre de 1806, i marxant sobre l'est de Prússia i la frontera russa, on van tenir una trobada amb les tropes russes a la batalla d'Eylau, el febrer de 1807, i on l'avanç de Napoleó va ser detingut breument.[3]
El 24 de maig de 1807, el setge de Danzig[4] va acabar quan el general prussià Friedrich Adolf von Kalckreuth va capitular davant el mariscal francès François Joseph Lefebvre, i amb Danzig assegurada, Napoleó podia atacar l'exèrcit de Bennigsen, però els russos van ordenar a les seves columnes a convergir sobre el mariscal Michel Ney, derrotat els dies 5 i 6 de juny a la batalla de Guttstadt-Deppen,[5] però va aconseguir escapar cap al riu Pasłęka, al sud-oest amb la major part dels seus soldats. Napoleó va ordenar al seu exèrcit de 190.000 homes a acostar-se als 100.000 russos i 15.000 prussians. Levin August von Bennigsen, en saber-ho va ordenar a les seves tropes a retirar-se a Lidzbark Warminski (Heilsberg) i va prendre fortes posicions defensives al voltant de la ciutat. L'exèrcit francès, de Murat i Lannes, va atacar el 10 de juny. Bennigsen va repel·lir diversos atacs, causant enormes baixes franceses, però va haver de retirar-se cap Friedland l'endemà, on les forces russes van ser destruïdes,[6] el 14 de juny de 1807 i Nicolas Jean de Dieu Soult aconseguí capturar Königsberg.[7] i tres dies després Rússia demanava una treva.
Conseqüències
modificaPel posterior Tractat de Tilsit, el juliol de 1807, França va fer la pau amb Rússia i va forçar a Prússia a cedir la meitat dels seus territoris a França, al Regne de Westfàlia de Jeroni Bonaparte i al nou Gran Ducat de Varsòvia.[8] Napoleó ara tenia virtualment el control absolut sobre l'oest i el centre d'Europa. El 12 d'octubre de 1808 al congrés d'Erfurt es va refermar el tractat de Tilsit cosa que li permeté reduir el nombre de soldats al front oriental europeu i concentrar els seus efectius militars a la península Ibèrica per a la Guerra del Francès.[9] L'aliança es va trencar i Alexandre es va convertir novament en enemic de França.
Referències
modifica
- ↑ Sarrazin, Jean. History of the War in Spain and Portugal, from 1807 to 1814 (en anglès). E. Edward; J. Maxwell, 1815, p. 258.
- ↑ Leggiere, Michael V. Blücher: Scourge of Napoleon. University of Oklahoma Press, 2014, p. 107. ISBN 0806145676.
- ↑ (en anglès) The Illustrated Naval and Military Magazine, 7, 1887, pàg. 151 [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ Petre, F. Loraine. Napoleon's Campaign In Poland 1806-1807 (en anglès). Frontline Books, 2001, p. 242. ISBN 1853674419.
- ↑ Davis, J. [httDavisps://books.google.cat/books?id=97o5AQAAMAAJ&pg=RA1-PA179&dq=Battle of Guttstadt-Deppen ney&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAWoVChMI4uv0hvL-yAIVxmsUCh3MGgLx#v=onepage&q=Battle of Guttstadt-Deppen ney&f=false Eighteen Original Journals of the Eighteen Campaigns of the Emperor Napoleon] (en anglès). vol.2. J. Davis, 1817, p. 179.
- ↑ Mackay, A. Chronological Account of Remarkable Occurrences from the Commencement of the French Revolution to the 31st of December, 1815 (en anglès). A. Mackay, 1816, p. 160.
- ↑ Summerville, Christopher. Napoleon's Polish Gamble: Eylau & Friedland 1807 (en anglès). Pen and Sword, 2005, p. 141. ISBN 184415260X.
- ↑ Sydow, Georg. Theorie und Praxis in der Entwicklung der französischen Staatsschuld seit dem Jahre 1870 (en alemany). Fischer, 1903, p. 49.
- ↑ «DOS-CENTS ANYS DE LA GUERRA DEL FRANCÈS A CUBELLES (1808-1814)». [Consulta: 24 setembre 2019].