Prudence-Guillaume de Roujoux
Prudence-Guillaume de Roujoux, 2n baró de Roujoux (Landerneau, 4 de juliol [1] del 1779 - París, 7 d'octubre del 1836) va ser un historiador, escriptor i historiador francès, prefecte dels Pirineus Orientals i del departament napoleònic del Ter.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juliol 1779  Landerneau (Bretanya) |
| Mort | 7 octubre 1836 (57 anys) París |
Prefect of Lot (en)  | |
| 1830 – 1833 | |
| Prefecte dels Pirineus Orientals | |
| 5 abril 1815 – 8 juliol 1815 | |
| Prefect of Ter (en) | |
| 1812 – 1813 | |
| Sub-prefect of Saint-Pol (en) | |
| 1811 – | |
| Sub-prefect of Dole (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, lexicògraf, alt càrrec |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Louis Julien de Roujoux |
| Premis | |
Biografia
modificaEra fill de l'advocat Louis Julien de Roujoux, que fou diputat a l'Assemblea legislativa del 1791, membre del Tribunat i prefecte de Saona i Loira durant el Primer Imperi francès. En Prudence-Guillaume tingué una excel·lent formació a l'École polytechnique (desembre del 1796), que li permeté entrar a la marina reial i ser inclòs a l'Estat Major de l'expedició que el 1800 va fer el contra-almirall Lacrosse a Guadalupe. Posteriorment, i gràcies [3] a una molt bona memòria estadística que elaborà, fou nomenat [4] sots-prefecte de Dole (Jura) el 4 de desembre del 1805, i de Saint-Pol-sur-Ternoise (Artois), el 14 de gener del 1811. Durant la Guerra del Francès, va ser prefecte del departament del Ter (febrer del 1812-1813) i del resultant de la fusió amb el departament del Segre (1813-1814).[5]
Durant l'època de la Restauració (1814-1830) fou relegat políticament, amb un parèntesi en el govern dels cent dies que li donà del 5 d'abril al 8 de juliol del 1815 la Prefectura dels Pirineus Orientals. La Revolució de juliol del 1830 el feu, del 19 d'agost del 1830 [1] a[6] 29 de gener del 1833, prefecte de l'Òlt. Novament apartat de l'administració, continuà dedicant-se a la literatura, especialment la històrica, que havia començat a cultivar ja el 1811. Encara que publicà un gran nombre de llibres, les seves poesies, però, no [5] es van recopilar. Va dedicar-se al periodisme i el 1816 [7] era propietari i director del Journal de France.
Fou membre de l'Institut Historique de París, va rebre la Creu de Juliol i va ser distingit el 4 d'abril del 1831 [1] amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor francesa. En morir fou enterrat, com el seu pare, al cementiri de Landerneau.[8]
Obres
modifica- Statistique de Saòne-et-Loire, publiée par ordre du ministre de l'intérieur. París: Leclèr, 1802. Reeditada a: «Statistique». Moniteur, 14, 17 avril 1805. Reeditada a: Lex, Léonce. Le Passage de Napoléon Ier en Saône-et-Loire et la première Statistique du département (1805), publiés, d'après le général Thiard. Mâcon: Impr. de X. Perroux, 1901.
- Notice historique sur M. de Cambry, membre de l'Académie celtique, de celle des antiquaires de Cortone et de plusieurs sociétés savantes, par un associé correspondant de l'Académie celtique. Dole: Imp. de Florent Prudent, 1808. [3]
- Essai d'une histoire des révolutions arrivées dans les sciences et les beaux-arts, depuis les temps héroïques jusqu'à nos jours. París: impr. de A. Egron, 1811. («volum I digitalitzat». «volum II digitalitzat». «volum III digitalitzat».)
- Prophétie de Saint-Césaire, d'Arles, au VIe siècle, et fragment de l'histoire de la ville d'Ys. París: A. Egron, 1814. [3]
- Le préfet, chevalier de Roujoux. Aux habitans des Pyrénées orientales, Français, Il est des événemens que toute la prudence humaine ne saurait ni calculer ni éviter [full volant]. Perpinyà: chez Pierre Tastu, 1815.
- Don Manuel, anecdote espagnole, par H. de R..., auteur de l'Histoire des révolutions des sciences et des beaux-arts. París: Maradan, 1821.
- Vosgien. Nouveau dictionnaire géographique universelle... rédigé sur un plan nouveau par M. le chevalier de Roujoux. 6e éd.. París: Lebigre frères, 1822.
- Dictionnaire classique italien-français = Dizionario classico francese-italiano. París : Berlin: Librairie classique élémentaire, 1826.
- Lingard, John; Marlès, [Jules Lacroix de]; Baron de Roujoux (trad.). Histoire d'Angleterre du Dr Lingard; continuée depuis la Révolution de 1688 jusqu'en 1837 par M. de Marlès. París: Parent-Desbarres, 1825-1838.
- Baroun de Roujoux; Nodier, Charles. Poésies inédites de Clotilde de Surville, poète français du XVe siècle. París: Nepveu, 1826.
- Histoire des rois et des ducs de Bretagne. París: Ladvocat, 1828-1829.
- Le Monde en estampes, ou Géographies des cinq parties du monde, précédée d'un Précis de géographie universelle. París: libr. de A. Nepveu, 1828.
- Baroun de Roujoux; Nodier, Charles (éd.); Taylor, Isidore(éd.). Histoire pittoresque de l'Angleterre et de ses possessions dans les Indes, depuis les temps les plus reculés jusqu'à la réforme de 1830. París: Administration de l'Histoire pittoresque d'Angleterre, 1834-1836.
- Moore, Thomas; Baron de Roujoux (trad.). Histoire de l'Irlande. Lyon: Pélagaud, Lesne et Crozet, 1836.
- Entretiens géographiques composés d'après les leçons de l'abbé Gaultier, augmentés de nombreuses notions statistiques et des divisions nouvelles des diverses parties du globe. Lyon: Pélagaud et Lesne, 1839.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Expedient de Roujoux al web de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ «Fitxa de P.-G. de Roujoux, al web data.bnf.fr de la Biblioteca Nacional de França» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Les dossiers en ligne de Dourdon. Pays de Landerneau-Daoulas» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ Billet «Daunou (du Pas-de-Calais) Étude et résumé». Mémoires de l'Académie d'Arras, tome XXVVI, juin 1853, pàg. 251.
- ↑ 5,0 5,1 Bailly de Merlieux, E (dir); Jullien, A (dir). Mémorial encyclopedique et progressif des connaissances humaines. tome sixième. París: Mémorial Encyclopédique, 1836, p. 629.
- ↑ «4654 - Ordonnance du Roi». Bulletin des lois du Royaume de France, IXe série, deuxième semestre l'année 1834, pàg. 24.
- ↑ Quérard, Joseph-Marie. La France littéraire. tome huitième. París: Firmin Didot frères, 1836, p. 184-185.
- ↑ «Famille de Roujoux: préfets de père en fils». Le Télégramme, 27-07-2003. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2015 [Consulta: 2 juliol 2015].