Posta d'ous
Una posta és el grup d'ous produïts per animals ovípars i també s'anomena posta al procés de pondre l'ou (o ous) després de la fecundació. Moltíssimes menes d'animals, vertebrats i no vertebrats, fan postes. Algunes espècies formen agregacions d'ous, com ara els ocells, amfibis o rèptils, en un niu construït de manera més o menys complexa. Un cop feta la posta hi ha espècies que tenen cura dels ous un cop els ponen fins i tot després de descloure's alimentant i tenint cura de les cries, mentre que altres les abandonen deixant el desenvolupament dels ous a la seva sort. L'elecció del lloc de posta varia d'una espècie a una altra.
El nombre d'ous d'una posta varia molt entre espècies, de vegades fins i tot dins del mateix gènere. També pot diferir en una mateixa espècie a causa de molts factors incloent hàbitat,la salut, la nutrició, pressions de redacció, i l'època de l'any.[1] La diversitat en la grandària de la posta també pot reflectir variació en l'òptim reproductiu. En ocells la mida de les postes pot variar en una espècie a causa de diverses característiques (edat i salut de la femella que fa la posta, la contribució del mascle a l'hora de subministrar aliments, i l'abundància de preses).
En ocells l'ornitòleg David Lack ha dut a terme molta recerca sobre la regulació de la mida de la posta fort mida.[2] En espècies amb cries altricials va proposar que la mida òptima de la posta es determinava pel del nombre de cries que podia alimentar els pares fins a abandonar el niu.[3]
Galeria
modifica-
Femella de Miomantis caffra, una espècie d'insecte, realitzant la posta protegida mitjançant una ooteca -
Posta d'un tauró -
Navícula, una mena de posta, realitzada per espècies del gènere Culex -
Posta de Rana dalmatina en una bassa -
Femella de Python sebae protegint la seva posta -
Posta de cadernera (Sturnus vulgaris) en un niu -
Posta de l'amfibi Desmognathus fuscus
Vegeu també
modifica- Fresa de peix
- Oologia, estudi científic d'ous)
- Viviparisme
Notes
modifica- ↑ Lack, David (1947): The significance of clutch-size (part I-II). Ibis, 89: 302-352
- ↑ Lack, D. Ibis, 89, 2, 1947, pàg. 302–352. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1947.tb04155.x.
- ↑ Leach, A. G.; van Dellen, A. W.; Riecke, T. V.; Sedinger, J. S. Ibis, 159, 3, 2017, pàg. 588–599. DOI: 10.1111/ibi.12475.