Portal:València/annals
Portal:València/annals 138 aC 711 1021 1238 1400 1707 1713 1870 1707 1900 01 02 03 04 05 06 07 08 09 1910 11 12 13 14 15 16 17 18 19 1920 21 22 23 24 25 26 27 28 29 1940 41 42 43 44 45 46 47 48 49 1950 51 52 53 54 55 56 57 58 59 1960 61 62 63 64 65 66 67 68 69 1970 71 72 73 74 75 76 77 78 79 1980 81 82 83 84 85 86 87 88 89 1990 91 92 93 94 95 96 97 98 99 2000 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 enguany
| A. | efemèrides |
|---|---|
| 2024 | _(cropped).jpg) El 22 de febrer es pegà a foc una finca sencera a Campanar (València): els bombers no pogueren accedir fins al sendemà. La vesprada del 29 d'octubre tingué lloc el punt àlgid de la dana de València que deixà més de dos-cents morts i greus inundacions i desperfectes a l'Horta Sud i la Ribera Alta: el 9 de novembre tingueren lloc sengles manifestacions multitudinàries a Alacant, Elx i València en protesta per la gestió de l'emergència. MortsmodificaEl 22 de febrer faltà el filòleg valentí Voro López i Verdejo; el 31 de març, el fundador de Saó, Emili J. Marín i Soriano; el 12 de juny, l'exdiputat socialiste Josep Enric Pons Grau… |
| 2023 |
El 22 de març morí la política il·licitana Teresa Sempere. El 26 d'abril, la mestra i activista Elvira Mondragón. El 25 de maig, la política benidormera Maruja Sánchez. El 28 de juliol, el pintor albaidí Monjalés. El 21 d'agost, l'activista benicarlanda Maria Ferrer Tolsa; el 31, l'exalcaldesa carcaixentina Lola Botella. El primer de novembre morí en Alcoi l'acadèmic vinalesí Honorat Ros (n. 1940). |
| 2022 |  Enguany ha sigut designat Any Joan Fuster per les institucions valencianes, en commemoració del centenari del naiximent (23 de novembre).
El 2 de febrer morí la poeta valentina Josefina Cardona i Bosch (n. 1957); el 5 d'abril, l'artiste faller Manolo Algarra (n. 1965); el 3 d'agost morí a Alaquàs el sacerdot pedreguer Josep Antoni Comes Ballester (n. 1930), fundador de la revista Saó. El 17 de setembre morí la soprano eldera Ana María Sánchez Navarro (n. 1959). El 22 de novembre, el físic mutxameler José Guillermo Bernabeu Pastor (n. 1948); el 30, el mestre olocauer Ferran Zurriaga (n. 1938). El 16 de desembre, el sacerdot anner Julio Ciges Marín (n. 1947).
|
| 1982 | 
|
| 1973 |
Enguany es pintaren les lletres de la muntanya de Cullera (Ribera Baixa)[2] |
| 1959 |
El 5 de gener es creà la Fundació Huguet com a última voluntat de Gaetà Huguet i Segarra.
|
| 1924 | Enguany farà 100 anys!
El 1924 —fa 100 anys— nasqué a Ortells el dibuixant de còmic Eugeni Giner i Martí (m. 1994). El 26 de febrer morí a València la feminista requenenca Luisa Cervera Royo |
| 1912 |
|
| 1910 |
|
| 1870 |
|
| 1713 |
|
| 1707 |
|
| 1400 |
|
| 1238 | 
|
| 1210 | Portal:València/1210 |
| 1209 | Portal:València/1209 |
| 1021 |
A l'abril, l'amírida Abd-al-Aziz al-Mansur fon nomenat governador de Balànsiya. |
.jpg)
.svg){kind=small}
.jpg)
.svg){kind=small}
.jpg)
Referències
modifica- ↑ J. Cano. «Genovés II fica data a la seua retirada». Superdeporte, 23-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ «50 anys de les lletres de Cullera: així es va idear i pintar aquest símbol inspirat en Hollywood». Àpunt Mèdia, 20-07-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Tal dia com hui del 1707 el Borbó Felip V va cremar Xàtiva». Nosaltres La Veu, 19-06-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Tal dia com hui de 1707 Felip V va imposar a Xàtiva el nom de Colonia Nueva de San Felipe». Nosaltres La Veu, 27-11-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].