Pierre Mauroy

polític francès

Pierre Mauroy (Cartignies, Nord-Pas-de-Calais, 5 de juliol de 1928, Clamart, Alts del Sena, 7 de juny de 2013) és un polític francès, que fou Primer Ministre de França. Fou secretari nacional de les joventuts socialistes el 1950-58, i el 1963 entrà al buró polític del Partit Socialista SFIO, del qual n'esdevingué secretari general adjunt el 1966-1970.

Plantilla:Infotaula personaPierre Mauroy
Imatge
(1990) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Cartignies (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 2013 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Clamart (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de l’Est (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Senador de França
2 octubre 1992 – 30 setembre 2011
Primer Secretari del Partit Socialista Francès
14 maig 1988 – 9 gener 1992
← Lionel JospinLaurent Fabius →
Primer ministre de França
21 maig 1981 – 17 juliol 1984
← Raymond BarreLaurent Fabius →
Diputat al Parlament Europeu

17 juliol 1979 – 6 març 1980

Circumscripció electoral: França

Batle de Lilla
8 gener 1973 – 25 març 2001 – Martine Aubry →
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióNational Normal School of Apprenticeship (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
París
Brussel·les
Lilla Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, mestre d'escola Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de França
Secció Francesa de la Internacional Obrera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Fou secretari nacional de coordinació del nou Partit Socialista (1971-79), diputat pel Nord a l'Assemblea Nacional francesa (1973-81), alcalde de Lilla (des del 1973) i president del Consell regional del Nord-Pas-de-Calais del 1974 al 1981.

Arran de la victòria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i formà un govern de coalició amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d'esquerra. La crisi econòmica, diversos revessos electorals i les dissensions internes l'obligaren a renunciar el 1984.

De 1988 a 1992 fou primer secretari del PS i el 1992 substituí Willy Brandt en la presidència de la Internacional Socialista fins al 1999, quan fou rellevat en el càrrec per António Guterres. És alcalde de Lilla des del 1989 i senador del grup socialista d'ençà del 1992. Creà la Fondation Jean Jaurès (1993) amb l'objectiu d'impulsar el debat intel·lectual sobre la democràcia i l'estat de dret des d'una perspectiva socialista.

  • À Gauche (1985)
  • Parole de Lillois (1994)
  • Léo Lagrange (1997)