Pierre Fresnay (4 d'abril de 1897 - 9 de gener de 1975) va ser un actor teatral i cinematogràfic francès.[1]

Plantilla:Infotaula personaPierre Fresnay
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Pierre Jules Louis Laudenbach Modifica el valor a Wikidata
4 abril 1897 Modifica el valor a Wikidata
5è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri antic de Neuilly-sur-Seine Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Comédie-Française
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre, pel·lícula, televisió i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de teatre, actor, guionista de televisió, director de cinema, actor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1940Col·laboracionisme a França Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

IMDB: nm0294382 Allocine: 1164 Allmovie: p25046 IBDB: 41343 TMDB.org: 11546
Musicbrainz: a95ae1d8-fa97-4e4f-8717-5479d895e260 Discogs: 826540 Find a Grave: 6807505 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu veritable nom era Pierre Jules Louis Laudenbach, i va néixer a París, França. El seu oncle, l'actor Claude Garry, va ser qui el va convèncer perquè fes una carrera com a actor teatral i cinematogràfic, i Fresnay va arribar a ser una de les més importants personalitats de la interpretació de la seva època.[2]

En la dècada de 1920 Fresnay va actuar en moltes produccions populars, destacant el paper principal de l'obra de Marcel Pagnol Marius (1929), que es va representar en més de 500 ocasions. La seva primera gran actuació per al cinema va arribar amb el film Marius (1931), adaptació de l'obra del mateix nom. Va fer el mateix paper en altres dues pel·lícules dirigides per Marcel Pagnol, Fanny (1932) i César (1936).

Va participar en més de seixanta films, vuit dels quals amb Yvonne Printemps, amb qui va viure a partir de 1934. Aquest mateix any va actuar en la primera versió de l'obra de Alfred Hitchcock L'home que sabia massa.

Una altra de les seves pel·lícules més notables va ser el títol èpic de 1937 La grande illusion, dirigida per Jean Renoir.

Va ser soldat de l'Exèrcit Francès durant la Primera Guerra Mundial, i després de la contesa va tornar a la seva carrera considerat com un heroi. No obstant això, sota l'ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial, Fresnay va treballar per a la companyia cinematogràfica franc-alemanya Continental, per a la qual va rodar l'obra de Henri-Georges Clouzot Le Corbeau i altres films. Després de la guerra va ser detingut i empresonat, acusat de col·laboracionisme. Després de sis setmanes va ser alliberat per falta de proves. Malgrat les declaracions de Fresnay explicant que havia treballat al cinema per a ajudar a salvar la indústria cinematogràfica francesa en un període de crisi, la seva popularitat es va veure disminuïda.[3]

En 1947 va ser Vicenç de Paül en Monsieur Vincent, interpretació per la qual va guanyar la Copa Volpi al millor actor en el Festival de Venècia. També va ser el Premi Nobel de la Pau Albert Schweitzer en Il est minuit, Docteur Schweitzer (1952).

En 1954 va publicar les seves memòries, Je suis comédien. Pierre Fresnay va continuar actuant amb regularitat tant al cinema com en el teatre al llarg de la dècada de 1960. En els anys setanta va fer pocs treballs per a la TV i per al cinema. A partir de llavors va viure amb l'actriu i cantant francesa Yvonne Printemps, alhora que co-dirigia el Teatre de la Michodière, a París. Va morir en 1975 a causa de problemes respiratoris en Neuilly-sur-Seine, i va ser enterrat en aquesta mateixa localitat.

En la seva autobiografia My Name Escapes Me, Alec Guinness afirma que Fresnay era el seu actor favorit.[4]

Filmografia selecta

modifica
Any Títol Paper Director
1931 Marius Marius Olivier, fill de César Alexander Korda
1932 Fanny Marius Olivier, fill de César Marc Allégret
1934 The Man Who Knew Too Much Louis Bernard Alfred Hitchcock
1935 Kœnigsmark Raoul Vignerte, professor francès Maurice Tourneur
1936 César Marius Olivier, fill de César Marcel Pagnol
1937 Salònica, niu d'espies Capità Georges Carrère Georg Wilhelm Pabst
La grande illusion Capità Boeldieu Jean Renoir
1938 Adrienne Lecouvreur Maurice de Saxe Marcel L'Herbier
1939 Le Duel Pare Daniel Maurey Pierre Fresnay mateix
1939 La Charrette fantôme David Holm Julien Duvivier
1942 L'Assassin habite au 21 "Monsieur Wens Henri-Georges Clouzot
1943 Le Corbeau Doctor Rémy Germain Henri-Georges Clouzot
1943 La Main du diable Roland Brissot Maurice Tourneur
1944 Le Voyageur sans bagage Gaston Jean Anouilh
1947 Monsieur Vincent Vincenç de Paül Maurice Cloche
1949 La Valse de Paris Jacques Offenbach Marcel Achard
Vient de paraître Moscat Jacques Houssin
Au grand balcon Gilbert Carbot Henri Decoin
1950 Justícia feta narrador André Cayatte
Dieu a besoin des hommes Thomas Gourvennec Jean Delannoy
1951 Le Voyage en Amérique Gaston Fournier Henri Lavorel
1953 Napoleon Road Édouard Martel Jean Delannoy
1954 Le Défroqué Maurice Morand Léo Joannon
1955 Si tous les gars du monde narrador Christian Jaque
1956 Nostra Senyora de París narrador Jean Delannoy
1957 Les Fanatiques Luis Vargas Alex Joffé
Any Esdeveniment Categoria Pel·lícula Resultat Cita
1947 Festival de Venècia Copa Volpi Monsieur Vincent Guanyador
1956 Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics Millor actor estranger El renegat Guanyador [5]

Referències

modifica
  1. 8398 Acte de naissance Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. sur les Archives de l'état civil de Paris en ligne, page 25, acte No. 1047
  2. «La mort de Balzac ; Pierres Hugo, Victor». Bibliothèques spécialisées de la Ville de Paris. [Consulta: 24 gener 2018].
  3. Ford, Pierre Fresnay (voir Bibliographie), extraits sur Google livres
  4. (anglès) Alec Guinness, My Name Escapes Me: The Diary of a Retiring Actor, Penguin, 1998, p.65. ISBN 0140277455
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1956». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 8 febrer 2017].