Pere de Cirac
Pere de Cirac Bisbe de Barcelona, successor de Berenguer de Palou. No consta que prengués possessió fins al 1208, en què ja apareixen documents amb la seva signatura, en els quals es revelen grans qualitats de govern.
| Biografia | |
|---|---|
 Bisbe de Barcelona | |
1208 –  | |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
Abans de ser bisbe havia estat monjo i arribà a ser Prior del Sant Sepulcre de Barcelona i Bisbe pel capítol de la catedral de Barcelona (1208-1211). Defensà amb tenacitat els drets de l'església. Una carta de 1210 ens parla d'una contesa amb motiu d'un hort tingué amb l'abadia de Ripoll, contesa que els jutges apostòlics solucionaren en favor del bisbe. Va consagrar per segona vegada Sant Esteve de Parets el 1207. Va excomunicar l'abadessa de Sant Pere de les Puel·les. Segons un episcopologi de Sant Cugat del Vallès, fou assassinat pels sarraïns en guerra. L'episcopologi de Santa Anna de Barcelona diu: <Pere de Sidrach, canònic regular morí el 19 de novembre de 1211.>[1]
Referències
modifica- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 758 (ISBN 84 239-4556-1)
- «Episcopologi». Arquebisbat de Barcelona. [Consulta: 16 gener 2014].