Pere Arquillué i Cortadella

actor català

Pere Arquillué i Cortadella[1] (Terrassa, Vallès Occidental, 17 de març 1967)[2][3] és un actor català de teatre, cinema, televisió i doblatge. Viu a Matadepera i és el pare de l'actriu Emma Arquillué.[2]

Plantilla:Infotaula personaPere Arquillué i Cortadella
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEmma Arquillué Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0998801 Allocine: 70111 Allmovie: p298002 TMDB.org: 15600 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Tot i néixer a Terrassa, de jove va anar a viure a Viladecavalls, on va fer teatre amateur. Posteriorment va entrar a l'Institut del Teatre de Barcelona amb un monòleg del Smirnoff de L'os d'Anton Txékhov, cosa que va provocar que la guàrdia civil l'anés a buscar per pròfug. No obstant això, li van permetre cursar els estudis teatrals mentre feia el servei militar.[2]

Trajectòria professional

modifica

Va debutar professionalment al teatre amb l'obra Tàlem, de Sergi Belbel, i a partir d'aquell moment ha participat en diversos muntatges d'aquest i també amb directors com Calixto Bieito, Domènech Reixach, Rafel Duran, Lluís Homar, Georges Lavaudant, Rosa Maria Sardà, Xavier Albertí, Josep Maria Flotats, Ariel García Valdés i Joan Ollé. Des del 2003 ha treballat sota les ordres d'Àlex Rigola en diverses ocasions.[4]

Ha participat en sèries de televisió com Secrets de família, Estació d'enllaç o Jet lag, i des de l'any 2010 interpreta en Claudi Guitart a La Riera. També ha rodat unes quantes pel·lícules i telefilms amb directors com Ventura Pons (El perquè de tot plegat), Cesc Gay (A la ciutat), Fernando León de Aranoa (Princesas), Carlos Saura (Buñuel y la mesa del rey Salomón, Salomé), Sílvia Quer (L'estratègia del cucut) o Eduard Cortés (Mónica, El pallasso i el Führer).

Televisió

modifica
  • 1993: Premi a millor actor protagonista, atorgat per l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, per La filla del mar[4]
  • 1997: Premi de la Crítica de Barcelona, per Àngels a Amèrica[4]
  • 2008: Premi Butaca al millor actor per El silenci del mar[6]
  • 2011: Premi Nacional de Teatre, per Primer amor[1]
  • 2011: Premi Butaca al millor actor, per Primer amor[7]
  • 2011: Premi Ciutat de Barcelona de Teatre[8]
  • 2012: Premi Butaca al millor actor, per Cyrano de Bergerac[9]
  • 2013: Premi a la seva trajectòria, al Most Festival[10]
  • 2013: Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català, juntament amb Pere Portabella[11]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2011 Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. al web del Conca, 2/4/2011
  2. 2,0 2,1 2,2 Pere Arquillué: “Els malparits tenen més bona premsa” a El País, 31/5/2012
  3. Ràdio, Catalunya. «El suplement - Pere Arquillué: "Una vegada se'm van adormir 17 dels 19 espectadors de primera fila"», 17-09-2023. [Consulta: 17 setembre 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 Pere Arquillué Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. al web del Teatre Lliure
  5. Obres de teatre a IMDb
  6. Pere Arquillué obtiene el Premio Butaca al mejor actor teatral Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Diari de Terrassa, 25/11/2008   PDF (castellà)
  7. Els Premis Butaca de Teatre premien 'Agost' i 'Coses que dèiem avui' a Ara, 22/11/2011
  8. La Sagrada Familia recibe el premio Ciudad de Barcelona 2010 a El País, 5/2/2011 (castellà)
  9. Rosa Boladeras i Pere Arquillué, reconeguts amb el Premi Butaca a Nació Digital, 28/11/2012
  10. Los actores Sergi López, Pere Arquillué y Candela Peña, premios Most 2013 por su trayectoria a La Vanguardia, 9/10/2013 (castellà)
  11. Pere Portabella y Pere Arquillué: Premis Jordi Dauder 2013 Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. al web de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, 25/3/2013

Enllaços externs

modifica