Període Hakuhō
El Període Hakuhō (白鳳時代, Hakuhō jidai, lit. "període del fènix blanc") va ser una era japonesa no oficial era japonesa (年号,, nengō,, lit. "nom d’any") de l'Emperador Tenmu[1] després del Hakuchi[2] i després del Suchō.[3] La seva curta durada va perllongar-se entre els anys 673 als 686.[1]
El període Hakuhō es fa servir més sovint com a terme general que descriu un rang més extens d’anys.
Història de l’art
modificaHakuhō es fa servir convencionalment per a identificar un període artístic ampli de finals del segle VII i principi del segle viii.[1] Aquest terme es fa servir principalment en la història de l’art i va ser introduït l’any 1910 en l’Exposició Nipona-Britànica d’aquell any.[4]
En el context històric general, el període Asuka s’entèn que ensolapa el període Hakuhō, i que el Hakuhō es pot entendre que és seguit pel període Tempyō en la història de l’art.[1]
El període Hakuhō va estar marcat per la ràpida expansió del Budisme al Japó. Artísticament aquest període va estar influenciat directament per la Dinastia Sui i la Dinastia Tang,[4] i influenciat indirectament pel llegat en art de l'Imperi Gupta de l’Índia.[1]
Amb les Reformes Taika, aquest període va canviar les estructures del govern més burocràticament seguint els models de la Xina. La primera capital imperial permanent es va establir a Fujiwara-kyō el 694.[5]
Centernars de temples budistes del Japó es van bastir durant el període Hakuhō, incloent Kawara-dera, Daikandai-ji i Yakushi-ji a Fujiwara-kyō, en estils que mostren considerable influència de la Dinastia Tang xinesa.[6][7] Quan va desaparèixer el regne de Baekje l’any 660, els refugiats es van naturalitzar la Japó i van tenir un gran paper en el disseny i la construcció d’aquests temples.
En aquella època els materials principals per a construir els temples eren la pedra i el bronze;[8] tanmateix, al Japó es va fer servir també molt la fusta que ja es feia servir en escultures
Notes
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Hakuhō" in Japan Encyclopedia, p. 280, p. 280, a Google Books; n.b., Louis-Frédéric is pseudonym of Louis-Frédéric Nussbaum, see Deutsche Nationalbibliothek Authority File Arxivat 2012-05-24 at Archive.is
- ↑ Nussbaum, "Hakuchi" a p. 280., p. 280, a Google Books
- ↑ Nussbaum, "Shuchō" at p. 889., p. 889, a Google Books
- ↑ 4,0 4,1 Hakuhou jidai 白鳳時代, JAANUS (Japanese Architecture and Art Net Users System); retrieved 24 Jan 2011.
- ↑ Mason, Penelope. (1993). History of Japanese Art, p. 41.
- ↑ Hanshin Electric Railway - Area Guide [1] Arxivat 2018-11-19 a Wayback Machine. "With the Tang Dynasty-style and Chinese western region-style designs seen in the platform for the image of Buddha in the Main Hall, Yakushi-ji Temple is regarded as the terminal point of the Silk Road."
- ↑ Mason. pp. 61-62.
- ↑ Morse, Anne Nishimura. "Art of the Temple." in mfa Highlights: Arts of Japan. Boston: Museum of Fine Arts, Boston, 2008. p. 34.
Referències
modifica- Mason, Penelope. (1993). History of Japanese Art. New York: H.N. Abrams. ISBN 978-0-8109-1085-0; OCLC 468199950
- Nussbaum, Louis-Frédéric and Käthe Roth. (2005). Japan encyclopedia. Cambridge: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-01753-5; OCLC 58053128
- Ooms, Herman. (2009). Imperial Politics and Symbolics in Ancient Japan: the Tenmu Dynasty, 650-800.Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 9780824832353 ISBN 0824832353; OCLC 213495459