Pedro del Rey del Val

(S'ha redirigit des de: Pedro del Rey)

Pedro del Rey del Val (Madrid, 1931)[1] és un muntador cinematogràfic espanyol.

Plantilla:Infotaula personaPedro del Rey del Val
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómuntador, editor de televisió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0215811 Allocine: 79691 Allmovie: p87372 TMDB.org: 37503
LinkedIn: pedro-del-rey-61652859 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Amb 17 anys entra en el món del muntatge com a ajudant del seu sogre, el muntador José Antonio Rojo.[1] D'aquí fins als nostres dies han passat per les seves mans més de 200 llargmetratges, sèries de televisió, documentals i espots publicitaris.

Ha col·laborat amb directors de la categoria de Luis Buñuel, Carlos Saura, Francisco Regueiro, Basilio Martín Patino, Miguel Picazo, José Luis Borau, Rafael Moreno Alba, Álvaro Forqué, Fernando Palacios, Aldo Fabrizi, Jaime Chávarri, Paul Naschy, Miguel Littín, Luis María Delgado, Gerardo Vera, Julio Diamante Stihl, Antonio Mercero, Pedro Masó, Tony Leblanc, Manuel Mur Oti, Joan Estelrich March, Vicente Escrivá o Manuel Summers, entre altres.

Ha estat nominat en diferents ocasions a premis nacionals i internacionals per la seva labor com a muntador cap, sent responsable de títols tan importants per al cinema espanyol com: Viridiana (1961), Tristana (1970), Carmen (1983), El amor brujo (1986), Los golfos (1960), Atraco a las tres (1962), La gran familia (1962), Las cosas del querer (1989), Sandino (1990), La tía Tula (1964), Crimen de doble filo (1965), Llanto por un bandido (1964) o Pepita Jiménez (1975), entre altres

A l'Escola de Cinematografia i de l'Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM) va ser tutor de muntatge durant 13 anys, com ja ho havia estat en el seu moment a l'enyorada Escola Oficial de Cinematografia. També ha format part de la junta directiva de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i és habitual de tallers i conferències sobre la seva especialitat professional. Ha estat nominat dos cops al Goya al millor muntatge per El Dorado (1988)[2] i La noche oscura, però no va rebre el guardó.[3]

Filmografia

modifica

Obra literària

modifica
  • Montaje. Una profesión de cine (Ariel)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Lafont, Isabel. «El hombre con el Rolex de Buñuel». El País, 19-10-2010. [Consulta: 19 febrer 2014].
  2. El Dorado als Premi Goya
  3. La noche oscura, al web dels Premis Goya

Enllaços externs

modifica