Paravauxita
La paravauxita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la laueíta”. Va ser descoberta l'any 1922 en la mina Siglo Veinte en el municipi de Llallagua de la província de Rafael Bustillo, en el departament de Potosí (Bolívia), sent nomenada així per la seva relació química amb la vauxita.[1]
Paravauxita | |
---|---|
Fórmula química | Fe2 Al₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
Epònim | vauxita i para- |
Localitat tipus | mina Siglo XX |
Classificació | |
Categoria | Minerals fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.04 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Triclínic, pinacoïdal |
Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics curts o tabulars, a vegades en agregats radials o subparalels |
Color | Incolor a blanc verdós |
Fractura | Concoide |
Tenacitat | Trencadís |
Duresa (Mohs) | 3 (Mohs) |
Lluïssor | Vítric, perlat |
Color de la ratlla | Blanca |
Densitat | 2,36 |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Pvx |
Característiques químiques
modificaÉs un fosfat de ferro i alumini, hidroxilat i hidratat. Tots els minerals del grup de la laueíta en què s'enquadra són fosfats i arsenats del sistema cristal·lí triclínic, sent un dimorf de la metavauxita, d'igual fórmula química però que cristal·litza en monoclínic.
Formació i jaciments
modificaEs forma com a mineral primari, d'aparició rara, generalment encrostant cristalls de quars en vetes hidrotermals presents en els dipòsits d'estany de Llallagua, en complexos de pegmatites granítiques.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: vauxita, metavauxita, wavel·lita, sigloíta, crandal·lita, childrenita o quars.
Usos
modificaPot ser extret com a mena del ferro i alumini.
Referències
modifica- ↑ Gordon, 1922.
Enllaços externs
modifica- Paravauxita Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., uned.es.
- Paravauxita, mindat.org.
- Paravauxita, webmineral.com.
- Manual de paravauxita, Mineral Data Publishing.