Otto Stolz
Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matemàtic austríac.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 juliol 1842  Hall in Tirol (Àustria) | ||
| Mort | 23 novembre 1905 (63 anys) Innsbruck (Àustria) | ||
| Formació | Universitat d'Innsbruck | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica, matemàtiques, geometria algebraica, aritmètica, teoria de funcions, teoria d'equacions diferencials, equació integral i història de les matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat d'Innsbruck | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Josef Anton Gmeiner (en)  i Lucius Hanni | ||
Stolz és conegut pel seu treball en l'anàlisi matemàtica i els infinitesimals. Dona nom al teorema de Stolz-Cesàro.[1]
Biografia
modificaOtto Stolz va passar la seva joventut a Hall in Tirol, on va estudiar a l'Institut dels Franciscans abans de continuar la seva formació al Akademisches Gymnasium d'Innsbruck i a la universitat de la mateixa ciutat, on va estudiar física tot i ja mostrar molt interès a la matemàtica. Va continuar els estudis a la Universitat de Viena des del 1863, i va fer-hi el doctorat el 1867.
El 1869 va anar-se a Berlín i estudiar amb els matemàtics Karl Weierstraß, Ernst Eduard Kummer i Leopold Kronecker. Les teories d'en Weierstraß van influenciar-lo per damunt de tot. El 1871 va assistir a les conferències d'Alfred Clebsch i Felix Klein al semestre estival de la Universitat de Göttingen.
Des del 1872 va esdevenir professor de matemàtica a la Universitat d'Innsbruck. Va ser membre de l'Acadèmia Imperial de les Ciències d'Àustria. Va morir el 1905, poc després d'acabar la seva Einleiitung in die Funktionentheorie (Introducció a la teoria de les funcions).
El seu fill, l'historiador Otto Stolz, va ser un especialista de la història i del folklore de Tirol.
Obres
modifica- Vorlesungen über allgemeine Arithmetik, Leipzig 1885/86 (Conferències d'aritmètica general)
- Grundzüge der Differential- und Integralrechnung, Leipzig 1893/96 (Fonaments de càlcul diferencial i integral)
- Einleitung in die Funktionentheorie, Leipzig 1905 (ensems amb J. A. Gmeiner) (Introducció a la teoria de les funcions)
- B.Bolzanos Bedeutung in der Geschichte der Infinitesimalrechnung[Enllaç no actiu], Mathematische Annalen, Volum 18, 1881 (Importància de B. Bolzano a la història del càlcul infinitesimal)
Referències
modifica- ↑ J J O'Connor i E F Robertson. «Otto Stolz» (en anglès). School of Mathematics and Statistics. Universitat de Saint Andrews, Escòcia, 2007. [Consulta: 14 abril 2009].