Compost organometàl·lic
Un compost organometàl·lic és un compost orgànic en el qual els àtoms de carboni formen enllaços covalents, és a dir, comparteixen electrons, amb un àtom metàl·lic. No es consideren organometàl·lics aquells compostos en els quals un metall s'uneix a una molècula o fragment per un àtom diferent del carboni.[1][2]
Tenen propietats molt diverses i el seu estudi està entre la Química Orgànica i la Química inorgànica. Es consideren organometàl·lics els compostos amb semi-metalls com el bor i el silici.[3]
És a dir un compost és considerat organometàl·lic si com a mínim té un enllaç carboni-metall. En aquest context el sufix "metàl·lic" és interpretat àmpliament per a incloure tant alguns no metalls (como el fòsfor) i metal·loids tals como B, Si i As així come els metalls veritables. En tots els casos es tracta d'elements menys electronegatius que el carboni.[4]
Des del punt de vista de la Química Orgànica els compostos organometàl·lics són molt útils en síntesi orgànica per aconseguir treballar amb un carboni nucleofílic molt o poc reactiu segons el metall que es faci servir, utilitzant-se principalment com a catalitzadors en la síntesi industrial i de laboratori.
Des del punt de vista de la química inorgànica s'estudia, principalment, els compostos organometàl·lics dels metalls de transició, els quals es comporten segons la química de coordinació però amb lligands orgànics.
Aplicacions
modificaN'hi ha moltes d'industrials amb ús en reaccions catalítiques, isomerització, oligomerització, polimerització, addició oxidant, eliminació reductora, transmetal·lació, inserció migratòria, transferència electrònica, catàlisi,[5] entre d'altres.
Referències
modifica- ↑ Edward, Frankland; Química, Societat Catalana de. Sobre una nova sèrie de compostos orgànics que contenen metalls: Traducció, introducció i comentaris de Joaquim Sales. Institut d'Estudis Catalans, 2010-10-04. ISBN 978-84-9965-019-7.
- ↑ Kaskel, Stefan. The Chemistry of Metal-Organic Frameworks: Synthesis, Characterization, and Applications (en anglès). John Wiley & Sons, 2016-06-14. ISBN 978-3-527-69308-5.
- ↑ Riu Canudas, Joan; Langlais, Veronique. Fabricació i caracterització de nanoestructures de carboni. Escola d'Enginyeria. Projectes i treballs de final de carrera. Enginyeria de Materials, 2008.
- ↑ Kumar, Pawan; Kim, Ki-Hyun; Mehta, Parveen Kumar; Ge, Liya; Lisak, Grzegorz «Progress and challenges in electrochemical sensing of volatile organic compounds using metal-organic frameworks». Critical Reviews in Environmental Science and Technology, 49, 21, 02-11-2019, pàg. 2016–2048. DOI: 10.1080/10643389.2019.1601489. ISSN: 1064-3389.
- ↑ Donnici Garcia, Sílvia; Vallribera Massó, Adelina; Shafir, Alexandr. Nanopartícules metàl·liques estabilitzades en materials híbrids orgànico-inorgànics. Aplicacions en catàlisi, 2011.
