Organització territorial de la República Democràtica Alemanya

Històricament, la República Democràtica Alemanya (RDA, en alemany coneguda per DDR) ha estat territorialment dividida en dues maneres diferents. Fins al 1952 va estar formada per estats federats, anomenats Ländern. Amb la reforma administrativa efectuada aquell mateix any, el país va ser dividit en catorze districtes i aquests al seu torn en districtes rurals (Landkreise) i urbans (Stadtkreise) El districte (en alemany Bezirk) va ser la divisió administrativa bàsica de la República Democràtica Alemanya (RDA) des del 1952 fins a la seva dissolució en 1990. El Consell d'Estat de l'RDA va atorgar a Berlín una autonomia similar a un districte, tot i que en realitat mai en va ser cap ni tampoc en formà part d'un altre.^[1]

Pel que fa a la denistat de població i grandària, els districtes en gerneral eren equivalents a les regions administratives de la República Federal Alemanya (RFA). Tanmateix, a diferència del país veí, aquestes divisions mancaven d'autonomia política. Igualment, els districtes de la RDA no posseïen un autogovern local, assemblant-se a les entitats polítiques comunals en aquest aspecte.^[2]

Els districtes de la RDA es van integrar amb els deu estats federats de la RFA (Länder) i Berlín el 14 d'octubre de 1990 mitjançant una llei aprovada el 22 de juliol del mateix any com a part del procés de la reunificació alemanya. El nom d'aquesta llei és «Llei Constitucional per a la formació d'estats federats en la República Democràtica Alemanya».^[3]

Llista de districtes

Aquesta és la llista dels districtes que van conformar la RDA de nord a sud:

Districte	Superfície en km²	Habitants (1989)<	Densitat hab./km²	Matrícula	Divisió administrativa	Municipis
Rostock	7.075	916.500	130	A	10 districtes rurals, 4 districtes urbans	360
Nou Brandenburg	10.948	620.500	57	C	14 districtes rurals, 1 districte urbà	492
Schwerin	8.672	595.200	69	B	10 districtes rurals, 1 districte urbà	389
Potsdam	12.568	1.123.800	89	D, P	15 districtes rurals, 2 districtes urbans	755
Frankfurt del Óder	7.186	713.800	99	E	9 districtes rurals, 3 districtes urbans	438
Magdeburg	11.526	1.249.500	108	H, M	19 districtes rurals, 1 districte urbà	655
Cottbus	8.262	884.700	107	Z	14 districtes rurals, 1 districte urbà	574
Trobi	8.771	1.776.500	203	K, V	20 districtes rurals, 3 districtes urbans	684
Leipzig	4.966	1.360.900	274	S, U	12 districtes rurals, 1 districte urbà	422
Érfurt	7.349	1.240.400	169	L, F	13 districtes rurals, 2 districtes urbans	719
Dresden	6.738	1.757.400	261	R, Y	15 districtes rurals, 2 districtes urbans	863
Karl-Marx-Stadt^[a]	6.009	1.859.500	309	T, X	21 districtes rurals, 3 districtes urbans	601
Gera	4.004	742.000	185	N	11 districtes rurals, 2 districtes urbans	528
Suhl	3.856	549.400	142	O	8 districtes rurals, 1 districte urbà	358
Berlín^[b]	403	1.279.200	3174	I	(11 districtes administratius)	1
RDA	108.333	16.669.300	154	–	191 districtes rurals,27 districtes urbans( Berlín Est)	7570

Després de la re-unificació

Els 5 Länder de la RDA.
En violeta, els límits dels Länder de 1947 a 1952.
En vermell, els noms i límits dels nous Länder, instaurats el 1990.

La reunificació alemanya va implicar la dissolució dels districtes i la seva substitució pels nous estats federats (neue Bundesländer), que van heretar, amb poques diferències, el nom i els límits dels quals van ser abolits amb la reforma de 1952.

Els estats actuals que van substituir als districtes de la RDA són:

Notes

↑ El districte de Karl-Marx-Stadt va portar en el seu començament i final el nom de districte de Chemnitz, en referència a la ciutat de Chemnitz, que es va dir Karl-Marx-Stadt des del 10 de maig de 1953 fins al 30 de maig de 1990.
↑ Oficialment, Berlín Est no era cap districte, encara que des de 1961 el seu estatus va ser equiparat al de districte.

Referències

↑ Ordnung über die Aufgaben und die Arbeitsweise der Stadtverordnetenversammlung von Groß-Berlin und ihrer Organe Arxivat 2010-01-11 a Wayback Machine., Erlass des Staatsrates der DDR vom 7.
↑ Error en el títol o la url.«».
↑ Error en el títol o la url.«». Casa de la Historia de la República Federal de Alemania.

Vegeu també

[4] El districte de Karl-Marx-Stadt va portar en el seu començament i final el nom de districte de Chemnitz, en referència a la ciutat de Chemnitz, que es va dir Karl-Marx-Stadt des del 10 de maig de 1953 fins al 30 de maig de 1990.

[5] Oficialment, Berlín Est no era cap districte, encara que des de 1961 el seu estatus va ser equiparat al de districte.

[1] Ordnung über die Aufgaben und die Arbeitsweise der Stadtverordnetenversammlung von Groß-Berlin und ihrer Organe Arxivat 2010-01-11 a Wayback Machine., Erlass des Staatsrates der DDR vom 7.

[2] Error en el títol o la url.«».

[3] Error en el títol o la url.«». Casa de la Historia de la República Federal de Alemania.

[1]

[2]

[3]

[a]

[b]