Non sequitur
Es denomina non sequitur [1] (en llatí «no se segueix») a un tipus general de fal·làcia en la qual la conclusió no es dedueix («no se segueix») de les premisses. En sentit ampli, s'aplica a qualsevol raonament inconseqüent.
Un exemple de non sequitur són els casos en què hom afirma el conseqüent en un pseudosil·logisme o sil·logisme equivocat:
- Si soc humà, llavors soc mamífer.
- Soc mamífer.
- Per tant, soc humà.
Vist des de la perspectiva de la lògica simbòlica, la fal·làcia en aquest argument es pot veure de la següent manera:
Si soc humà, llavors soc mamífer, es representa en símbols de la següent manera: a → b Soc mamífer, es representa com: b Llavors, atès que la primera premissa és un condicional, que depèn de "a" per poder arribar a "b", i la segona premissa és el conseqüent del condicional de la primera premissa, és a dir "b", llavors no es pot concloure "a" de cap manera, això s'entén perquè la primera premissa és un condicional "→" la qual cosa significa que l'antecedent és suficient per al conseqüent, però no viceversa.
Un exemple més evident és el següent, basat en la petició de principi «Si A és cert i B és cert, llavors C és cert». Exemple:
- Si soc a Kyoto (A), llavors soc al Japó (B).
- Soc al Japó.
- Llavors, soc a Kyoto.
En el primer exemple, encara que les proposicions siguin correctes, la conclusió no té validesa: no tots els mamífers són humans.
En el segon exemple, encara que és correcte que Kyoto és al Japó, no sempre que s'és al Japó s'és a Kyoto.
La conclusió desmesurada i la petició de principi són també tipus de non sequitur .