Nikolai Semiónov

Nikolai Semiónov
Biografia
Naixement	3 abril 1896 (Julià) ; Saràtov (Imperi Rus)
Mort	25 setembre 1986 (90 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Residència	Sant Petersburg ; Moscou
Formació	Universitat Imperial de Sant Petersburg (1913–1917); École réale de Samara (fr) (–1913)
Activitat
Camp de treball	Chemical physics (en)
Ocupació	físic, catedràtic, químic, polític
Ocupador	Znànie (1960–1963) ; Universitat Estatal de Moscou (1944–) ; Semenov Institute of Chemical Physics (en) , director (1931–1986) ; Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg (1928–) ; Universitat Politècnica de Tomsk ; Universitat Estatal de Tomsk ; Institut Ioffe ; Institut de Física i Tecnologia de Moscou ; Acadèmia de Ciències de Rússia, vicepresident
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica (1947–)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1978–); Acadèmia Polonesa de les Ciències (1974–); Acadèmia de Ciències de Bulgària (1969–); Acadèmia de Ciències de l'RDA (1966–); Acadèmia Romanesa (1965–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1963–); Acadèmia de les Ciències de Nova York (1962–); Acadèmia de Ciències d'Hongria (1961–); Royal Society (1958–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1955–); Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (acadèmic) (1932–); Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1929–)
Interessat en	Química física
Professors	Abram Ioffe
Alumnes	Iàkov Zeldóvitx, Iuli Boríssovitx Khariton, Viktor Nikolaevič Kondratʹev (en) , David Frank-Kamenetsky (en) , Nikolay Emanuel (en) , Walter Alexander Filippovich (en) , Aram Nalbandyan (en) , Nikolay Yenikolopov (en) i Vladislav Voyevodsky (en)
Participà en
17 octubre 1961	22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Obra
Estudiant doctoral	Dmitrii Knorre (en) , Aram Nalbandyan (en) , Nikolay Yenikolopov (en) i Vitalii Goldanskii (en)
Família
Cònjuge	Maria Liverovskaya (1921–)
Premis
	(14 abril 1986) Orde de la Revolució d'Octubre; (18 desembre 1981) Orde de Lenin; (14 abril 1976) Medalla d'Or de la Falç i el martell; (14 abril 1976) Orde de Lenin; (14 abril 1976) Heroi del Treball Socialista; (1976) Premi Lenin; (1971) Orde de Lenin; (1969) Medalla d'Or Lomonóssov; (14 abril 1966) Orde de Lenin; (14 abril 1966) Heroi del Treball Socialista; (14 abril 1966) Medalla d'Or de la Falç i el martell; (24 abril 1958) Membre estranger de la Royal Society; (8 maig 1956) Orde de Lenin; (1956) Premi Nobel de Química; (1954) Orde de Lenin; (1953) Orde de Lenin; (29 octubre 1949) Orde de Lenin; (1949) Premi Stalin, 2n grau; (10 juny 1946) Orde de la Bandera Roja del Treball; (10 juny 1945) Orde de Lenin; (1941) Premi Stalin, 2n grau; Medalla del Centenari de Lenin; Premi Stalin ;

Nikolai Nikolàievitx Semiónov, rus: Никола́й Никола́евич Семёнов, (Saràtov, Rússia 1896 - Moscou, URSS 1986) fou un físic, químic i professor universitari soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1956.

Biografia

Va néixer el 15 d'abril de 1896 a la ciutat de Saràtov, situada a l'óblast de Saràtov. Va estudiar física, química i matemàtiques a la Universitat de Sant Petersburg i fou nomenat professor de física de l'Institut Politècnic de Leningrad després d'haver participat en la Guerra Civil Russa, sent Semenov l'introductor de la química física al seu país.

Va morir el 25 de setembre de 1986 a la ciutat de Moscou.

Recerca científica

Interessat inicialment en l'estudi de la física molecular i dels fenòmens electrònics, al costat de Piotr Leonídovitx Kapitsa descobrí el 1922 el modus de mesurar el camp magnètic d'un nucli atòmic, que posteriorment seria modificada i millorada per Otto Stern i Walther Gerlach i coneguda amb el nom d'experiment de Stern-Gerlach. El 1925 al costat de Iàkov Frénkel estudià la cinètica de la condensació i adsorció dels vapors. El 1927 va estudiar la ionització dels gasos així com la química de l'electró, i el 1928 al costat de Vladímir Fok va crear la teoria de la descarga trencada de dielèctrics.

Posteriorment es va dedicar completament a la cinètica química, al desenvolupament de la qual va contribuir notablement. La seva tasca va ser especialment intensa durant la Segona Guerra Mundial, quan els problemes de combustió i explosió van adquirir extraordinària importància.

Posteriorment va treballar en el camp de les reaccions químiques en cadena, el coneixement de la qual va contribuir de manera molt considerable igual que el químic anglès Cyril Norman Hinshelwood amb el qual va mantenir estretes relacions científiques i va compartir el Premi Nobel de Química l'any 1956. A més, va rebre el títol d'Heroi del Treball Socialista en dues ocasions, l'orde de Lenin en cinc, dos Premis Stalin (1941 i 1949), la Medalla d'or Lomonóssov el 1969, l'orde de la Revolució d'Octubre, l'orde de la Bandera Roja del Treball, la medalla del Centenari de Lenin i el Premi Lenin (1976), entre altres guardons.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Semiónov

«Nikolai Semiónov» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.