Nigromància
La nigromància o necromància (del grec nekromanteía, ciència o evocació dels morts)[1] és una branca de la màgia, considerada generalment negra, que consisteix en l'endevinació mitjançant la consulta als morts i als seus esperits o cadàvers.[1] És un pràctica antiga comuna a la tradició mística de diferents cultures: egípcia, mesopotàmica, grega,[1] persa, etc. També és practicada per religions provinents d'Àfrica com ara el vodú o altres branques provinents de l'espiritisme.
Els nigromants són bruixots mortals que han estudiat les arts prohibides per intentar escapar de la mort. Tenen un profund coneixement de la màgia nigromàntica i es poden comunicar amb els esperits.
Es troben al·lusions a la nigromància a l'Epopeia de Guilgameix, l'Odissea, la Bíblia, a l'Eneida i als missatges dedicats als morts escrits als vasos sagrats de l'antic Egipte.[1]
És prohibida al llibre de l'Antic Testament, Samuel I.[1][2]
Etimologia
modificaLa paraula deriva del llatí necromantia, que va adoptar aquest mot del grec antic νεκρομαντεία (nekromanteía),[1] una barreja de les paraules νεκρός (nekrós), que significa "cadàver", i de μαντεία (manteía), "que vol dir profecia o adivinació". Aquesta combinació de les dues paraules la trobem per primera vegada en la Història al llibre "Orige d'Alexandria" escrit al segle iii.[3] Pel que fa al grec clàssic el mot ἡ νέκυια (nekyia),el troben en un episodi de l'Odissea en què Odisseu visita el regne dels morts, νεκυομαντεία en grec hel·lenístic.[4]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Necromancia». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 317. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Samuel I 28, 7
- ↑ «necromancy, n.». A: Oxford English Dictionary (OED). 3rd. Oxford, UK: Oxford University Press, setembre 2003.
- ↑ necyomancy, n., OED.
Bibliografia
modifica- Guiley, R. E.. «Necromancy». A: The Encyclopedia of Magic and Alchemy. Nova York: Infobase Publishing, 2006, p. 215–216. ISBN 978-0-8160-6048-1.
- Homer. The Odyssey. S. Butler, trans. Londres: Longmans, Green & Co, 1900. OCLC 4862683.