Nicolau II de Lorena

Nicolau II de Lorena (en francès Nicolas François de Vaudémont) va néixer a Vervins (França) el 6 de desembre de 1609 i va morir a Reims el 25 de gener de 1670. Era fill del duc Francesc II de Lorena (1572-1632), comte de Vaudémont, i de Cristina de Salm (1575-1627). Fou cardenal i bisbe de Toul des de 1624 a 1634 quan va assumir, encara que només per uns mesos (del 19 de gener a l'1 d'abril del 1634), els títols de duc de Lorena i duc de Bar en abdicar el seu germà gran Carles IV. Va estudiar filosofia i teologia a la Universitat de Pont-à-Mousson (1622-1629).

Nicolau II de Lorena

Nom original	(fr) Nicolas François de Lorraine
Biografia
Naixement	Nicolas François de Vaudémont 6 desembre 1609 Nancy (França)
Mort	25 gener 1670 (60 anys) Nancy (França)
Duc de Lorena
1634 – 1661
← Carles IV de Lorena Carles IV de Lorena →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	aristòcrata, sacerdot catòlic
Altres
Títol	Abat de Saint-Pierre de Senones Bisbe de Toul Cardenal
Família	Casa de Lorena
Cònjuge	Clàudia de Lorena (1634–)
Fills	Ferdinand Philipp von Lothringen, Carles V de Lorena, Anne Eleanor de Lorraine, Anne Marie Thérèse de Lorena
Pares	Francesc II de Lorena Cristina de Salm
Germans	Carles IV de Lorena Margarida de Lorena Enriqueta de Lorena
Llista Bisbe de Toul 14 setembre 1624 – 4 març 1634 ← Jean VII de Porcellet de Maillane (en) – Charles Christian of Gournay (en)  → Bisbe diocesà 14 setembre 1624 – ← Jean VII de Porcellet de Maillane (en) – Charles Christian of Gournay (en)  → Diòcesi: bisbat de Toul Bisbe Diòcesi: bisbat de Toul

Biografia

Nascut el dia de la festa del sant patró de Lorena, va rebre el seu nom. En principi destinat a una carrera eclesiàstica, va esdevenir bisbe de Toul des de 1624 i cardenal el 1626 sense ser ordenat sacerdot la qual cosa era freqüent al món aristocràtic de l'època.

El germà del duc

El seu germà Carles IV, Duc de Lorena i de Bar, es va aliar amb l'Emperador Ferran II i va sostenir a França als opositors al primer ministre, el cardenal de Richelieu sobretot autoritzant el matrimoni de la seva germana Margarida de Lorena amb Gastó d'Orleans, germà i hereu del rei Lluís XIII de França.

Va ser el pretext que va permetre al rei de França fer envair el Barrois i Lorena el setembre de 1633. Nicolau Francesc era més apreciat dels francesos que el duc Carles IV i aquest va jutjar preferible d'abdicar a favor del seu germà el 19 de gener de 1634.

Duc

Nicolau Francesc es va concedir per provisió una dispensa per a un matrimoni amb la seva cosina Clàudia de Lorena (1612-48), filla del duc Enric II de Lorena, o va enviar l'endemà al papa una carta per assenyalar les raons per a les quals renunciava al cardenalat, es va fer rellevar dels seus vots i es va casar el 8 de març de 1634 amb la seva cosina, contrarestant els projectes del rei de França, perquè aquesta no fos casada amb un príncep estranger, ja que la llei sàlica no s'aplicava a Lorena i Barrois.

La població dels ducats va ser profundament hostil a l'ocupant francès, en la imatge de Pierre Fourier, sacerdot de Mattaincourt reputat per la santedat de la seva vida i qui morirà en exili o de Jacques Callot, artista gravador, que, en resposta a la demanda de Lluís XIII de França de gravar una placa commemorativa de la presa de Nancy, va respondre que preferia «perdre el braç».

L'exili

El matrimoni inopinat del «cardenal», va incitar els francesos a posar la família ducal en residència vigilada. Nicolau Francesc i la seva esposa van aconseguir escapar-se l'1 d'abril de 1634 i es van refugiar al Franc Comtat, terra espanyola. Van anar llavors a Toscana amb la seva tia Cristina de Lorena, esposa del gran duc, després amb el seu oncle, el duc de Baviera Maximilià I a Múnic l'agost de 1636 i finalment a Venècia on es van quedar divuit anys.

L'alliberament dels ducats

El 1654, després de la detenció del seu intrigant germà per les tropes del rei d'Espanya, va agafar el comandament de l'exèrcit Lorena. Davant el rebuig espanyol a alliberar el duc, es va unir a França i es va il·lustrar amb el seu fill Carles V de Lorena a la batalla de les Dunes el 14 de juny de 1658. Les seves victòries van permetre l'alliberament del seu germà, i la seva col·laboració amb el regne de França va permetre la restitució dels ducats (1661).

Va morir el 1670.

Matrimoni i fills

El 17 de febrer de 1634, després d'haver-li estat acceptada la renúncia com a cardenal pel Papa Urbà VIII, es va casar a Lunéville amb la seva cosina Clàudia de Lorena (1612-1648), filla del duc Enric II (1563-1624) i de Margarida Gonzaga de Màntua (1591-1632). El matrimoni va tenir els següents fills:

• Ferran Felip (1639-1659)
• Carles V (1643-1690), casat amb Elionor Maria d'Habsburg (1653-1697), duc de Lorena i Bar
• Anna Elionor (1645-1646)
• Anna Maria (1648)
• Maria Anna Teresa (1648-1661), abadessa de Remiremont

Bibliografia

• Henry Bogdan: La Lorraine de ducs, sept siècles d'histoire, 2005
• Georges Poull : La maison ducale de Lorraine, 1991

Enllaços externs

• Nikolaus II. a Saarländischen Biografien Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
• Biografia sobre el cardenal Arxivat 2008-02-27 a Wayback Machine.

Precedit per: Carles IV	Duc de Lorena 1634-1661	Succeït per: Carles IV
Precedit per: Carles IV	Duc de Bar 1634-1661	Succeït per: Carles IV
Precedit per: Joan IV de Lignière 1588 – 1625	Abat de Saint-Pierre de Senones 1625-1634	Succeït per: Carles I de Lorena 1634 – 1647