Montardit de Dalt
Montardit de Dalt, sovint anomenat simplement amb l'antic nom de Montardit, sobretot perquè Montardit de Baix rep també el nom de Ribera de Montardit, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny. Montardit de Dalt és al sud-oest del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que marquen el marge dret de la Noguera Pallaresa. Està situat a l'esquerra del Barranc de Montardit. A ponent del poble hi ha la masia i borda de la Santa Creu, amb l'antiga església de la Santa Creu d'Enviny.
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Sort | |||
| Població humana | ||||
| Població | 49 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 963,1 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Santa Cecília: cap de setmana més proper al 22 de novembre | |||
| Codi INE | 25209500800 | |||
| Codi IDESCAT | 2520940008100 | |||
Montardit és un topònim romànic d'origen medieval. Joan Coromines l'explica[1] a partir de la composició de «mont» (muntanya) i «ardit» (coratjós). La segona part del topònim, «de Dalt» és en referència al Montardit de Baix, extensió en el pla de la població primitiva, en un primer moment a partir d'uns hostals de camí ral. L'afegitó «de Dalt» és posterior al topònim de «Montardit», sense complement, amb què es designava antigament el poble.
Geografia
modificaMontardit de Dalt és en un coster, en el qual la vintena de cases que el formen estan agrupades formant uns quatre o cinc carrers, en part aprofitant els camins i pistes d'accés al poble. L'església de Santa Cecília i el cementiri parroquial són a la part baixa, a l'extrem sud-oriental del poble.
- Cases del poble
- [2]
Montardit de Dalt tenia fins a 24 cases de les quals s'ha conservat memòria. Algunes encara són en ús actualment, com a primera o com a segona residència:
- Casa Bac
- Casa Bordaler
- Casa Cabó
- Casa Cebrià
- Casa Francesó
- Casa Jan de Noia
- Casa Jaume
- Casa Martí
- Casa Mateu
- La Mola
- Casa Moliner
- Casa Moregó
- Casa Quima
- Casa Pla
- Casa Ramon
- La Rectoria
- Casa Sabarters
- Casa Santacreu
- Casa Sastre
- Casa Solà
- Casa Taverner
- Casa Teresó
- Casa Ton
- Casa Xola
Demografia
modifica| 1857 | 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 226 | 212 | 144 | 174 | 131 | 119 | 109 | 95 | 65 | 44 | 34 | 51 | 52 | 34 | 28 | 29 | 36 | 35 | 36 |
Les dades demogràfiques no diferencien Montardit de Baix de Montardit de Dalt fins al 2000. A partir d'aquell any sí que s'invidualitzen els dos censos.[3]
En el fogatge del 1553, es declaren a Montardit, conjuntament el de Dalt i el de Baix[4] 7 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 40 habitants).
Pascual Madoz Ibáñez dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Montardit (englobant el de Baix i el de Dalt). Hi exposa que és una localitat amb ajuntament que està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el vessant d'una muntanya elevada, amb exposició al sud; la combaten tots els vents, especialment els del nord i del sud. El clima hi és temperat, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 12 cases, una font i l'església parroquial de Santa Cecília, que disposava de rector i un beneficiat; en depenia l'església de Llarvén i dos hostals de camí ral amb 6 cases contigües (l'actual Montardit de Baix), a més de la masia de Copons. Les terres són de molt bona qualitat. S'hi collia blat, sègol, oli, fenc i pastures. S'hi criaven mules, ovelles, vaques i cabres. Hi ha caça de conills, llebres i perdius i pesca de truites i barbs. Comptava amb 8 veïns (caps de casa) i 121 ànimes (habitants).
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Coromines, Joan. «Montardit». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- ↑ Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- ↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
- ↑ Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 71. ISBN 84-232-0189-9. «Lo vicari; Cebrià Antonieta, Jaume Bac, Joan Solà, Bartomeu Nadal, Jaume Montaner, la vídua de Ramon i Joan Gai»
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico (Curial Edicions Catalanes), 1845 (1985 Edició facsímil). ISBN 84-7256-256-5. «Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Pascual Madoz, V. 1»
Bibliografia
modifica- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs
modifica